Bona
gent: Si encara m'aguantau i teniu ganes de compartir o rebutjar el
que llegiu m'agradaria m'ho féssiu saber. Vos ho agrairé. Salut i
coratge.
La
intoxicació mediàtica
Agafau
qualsevol diari de tirada nacional, un llapis i una fulla de paper.
Anau apuntant tots epítets despectius i adjectius qualificatius que
impliquen defectes o malifetes dirigits contra el procés
independentista i els seus dirigents. Veureu que llegint dos o tres
articles que tractin “el problema català”, ben aviat omplireu
una plana de destralejades.
El
mateix podeu fer mirant qualsevol canal de televisió en castellà,
sigui a les noticies, debats, opinadors i vos afartareu d’afirmacions
que menyspreen i dejecten tot quant
han fet o volen fer els independentistes.
Mirau
el que he replegat en una estoneta llegint tres diaris de tirada
nacional. A quasi tot hi podeu afegir
independentista o secessionista i si és refereix a persones ja
sabeu de qui parlen:
“Órdago,
delirios, disparate, deriva, rebelión, secesión, sedición,
fractura, populismo, victimismo, nacionalismo étnico, prófugos
de la justicia, cobardes, esperpento, desafío cívico, insurrección,
mentirosos, locura, agitación de masas, antiespañolismo, ideología
xenòfoba, excluyente e insolidària, asonada callejera,
adoctrinamiento, crear incertidumbre e inestabilidad, despropósito,
fiasco, radicalismo, heroismo peliculero, irresponsabilidad, métodos
mafiosos, autoritarismo, antidemocrático,
fanatismo, romper España,...”
Això
ve a ser el “a por ellos” mediàtic. No es tracta de crítica
sinó
de l’insult i la desqualificació visceral.
No
és estrany que amb aquesta lletania diària d’improperis, el 76.5%
dels espanyols (no catalans) aprovi l’aplicació del 155; que el
62% vulgui a Puigdemont
empresonat; el 54% a favor de
l’empresonament
dels Jordis (INVYMARK).
I
diuen que estimen Catalunya, però deu ser amb “amor d’ase, coça
i mossegada”.
La
història
es repeteix, fixau-vos el que escrivia Unamuno el 1907 en una carta a
Azorín: “Merecemos perder Cataluña. Esta cochina prensa madrileña
està haciendo la misma labor que en Cuba. No se entera. Esta bárbara
mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en
lugar de sesos en la mollera)”.
Ja
ho diuen, “pot fer més mal una ploma que set canons” i si hi
afegiu els canals de TV, ja me direu cap on s’ha de decantar el
parer dels que per pa i sal tot lo sant dia escolten el mateix
cantet.
Mariano
Moragues Ribas de Pina
DNI:
41331435-k
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada