Bona gent: Això no té aturall i dóna per mil comentaris.
Ja direu coses si voleu, podeu i el genit vos hi arriba. Jo obert a
quan pugueu dir i agraït. Salut i resistència. Mariano
Bé idò, en
aquestes ens trobam, maldament la història recent d’Espanya i de
molts de països europeus demostra que les secessions han estat prou
freqüents. Per malaltissa i enconada que sigui la relació d’una
bona part del poble català amb la resta de l’Estat espanyol i
viceversa, més enllà de quines siguin les raons i els responsables
d’aquesta desavinença, tal i com estan les coses pareixeria no
queda més que aguantar morena.
Ja te poden ferir la
dignitat i humiliar, maltractar, apallissar, explotar, processar fent
mangarrufes amb les lleis per tribunals i fiscals confabulats,
empresonar els líders i governants discrepants, retallar
autogovern... no hi ha més remei que aguantar la mestra, com si res
fos estat, cara alegre i cul batut.
Per altra banda no
pareix massa lògic voler mantenir una unitat amb qui no te dus bé i
quan sents que una bona part d’espanyols que no t’estima i te
dejecta (llegiu els diaris i mirau els canals de TV, i veureu
corretjades a balquena).
Mentre es consideri
un dogma sagrat intocable la unitat d’Espanya, ni tan sols es pot
pensar en un referèndum pactat que plantegi la independència de
Catalunya, i per tant els independentistes que deixin de somniar
truites, perquè mai per mai podran fugir, ni a les bones ni a les
males, del jou de l’Estat espanyol, no plourà d’aquest tro.
Ja poden escaïnar i
potollar, però serà de bades i trobaran barra de cap; diuen que
s'està davant un desig irrealitzable (“ni quiero, ni puedo”,
dixit Rajoy). L’opció dels independentistes només està per fer
guapo, per quedar bé fent un simulacre de democràcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada