SABAL

L’àmbit dins el qual ens tractam més intensament i fonda, en Pere Barceló Barceló i jo mateix, és el dels capellans catòlics casats , com li agrada, a ell, anomenar els sacerdots que oficialment i institucional són tractats com a «secularitzats» o «dispensats». Ell i jo només som dos dels més d'un centenar, a Mallorca. Em resulta del tot impossible parlar de capellans mallorquins secularitzats, sense referir-me, entre d’altres companys, al puigpunyentí Pere Barceló Barceló .  Durant dècades seguides, impulsa com el qui més, iniciatives nombrosíssimes tendents a dignificar la condició del cada cop més ampli col·lectiu de clergues diocesans mallorquins secularitzats. Fins suara mateix més que nonagenari, sempre amb l’empenta i l’ajut de la seva dona, na Néta Pinya. Estic molt orgullós i em sent molt satisfet d’haver enregistrat a la seva casa puigpunyentina, una de tantes xerrades que hi mantenim plegats, com aquesta informativa on Pere Barceló apareix com a gran impulsor d’iniciat...

Del bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló , en parl a gairebé tots els meus blogs: Picalsud ; Sabal ; Sóc un rodamón ; VilaWeb ... Des de fa anys, tots dos som molt amics. Com a persones lluitadores. Com a creients en Jesús de Natzaret. Com a capellans diocesans. Com a capellans catòlics casats. Com a vells persistents en dèries inajornables... Sobretot durant aquest darrer quart de segle, des de l’any 1999 ençà,  fins al dia d’avui, vaig penjant a internet escrits nombrosos i diversos que s’hi relacionen i l’esmenten. Vull recordar, sobretot a les generacions més joves que la meva, que Pere Barceló Barceló neix a Puigpunyent el 26 de gener de 1930.  Una vegada completats els estudis eclesiàstics al Seminari diocesà, és ordenat prevere el 20 de juny de 1954, un any i pocs mesos abans que jo hi ingressi, el mes d’octubre de 1955. Com a seminarista, no tenc oportunitat de conèixer-lo, conseqüentment. Sí que record molt bé els seus inicis com a capellà a les parròquies d’E...

Diumenge, 26 de febrer d’enguany, via whatsapp el bon amic puigpunyentí Pere Barceló i Barceló , em comunica que li han publicat un llibre, «Recordant, recordant» , i que vol fer-ne arribar exemplars a algunes de les seves amistats més properes. Per això contacta amb mi, per veure si en tenc cap, d'adreça. Li dic que, d'adreces físiques no en tenc. Sí que dispòs del número de mòbil d'alguns. Tot i amb això, li dic que puc passar a recollir-los. M’hi oferesc, per anar-los a cercar i distribuir-los, fent-me present a la seva casa puigpunyentina, aprofitant el dia festiu de l’1 de març, Diada de les Illes Balears. En arribar-hi, em trob en primer lloc n’ Oriol , l’infant i nét que m’obre la barrera de la finca i em condueix fins a la cambra dels padrins, Pere i Néta . Me’ls hi trob tots dos, ben acomodats a les butaques respectives davant la foganya, en dia de neu i de fred a totes les contrades d’una Mallorca nevada: Tomir, Massanella, l’Ofre, Puig Major, Teix, Galatzó cober...

Pere Barceló Barceló , puigpunyentí de soca-rel, impulsor durant dècades seguides d'iniciatives encaminades a dignificar la condició de capellans mallorquins secularitzats, en àmbits diversos, informa detalladament des de ca seva sobre la seva participació en el VIII Congrés Internacional de Capellans Catòlics Casats i sobre altres activitats desplegades amb molt d'interès.

Sr. Director: Us suplic la publicació d'un desig del P. Haring, Mestre de Mestres de Teologia: Entre els papers perduts, he trobat aquest ramell perdut d'aquest gran teòleg, que diu: "Profecia del Pare Bernard Häring?: Que el Successor de Wojtyla i (i nosaltres afegim de Ratzinger) ha de reconèixer que serà notícia del tercer mil·lenni: Que els Cardenals de la Santa Església Romana es van reunir en conclave per elegir el nou Papa. El Papa haurà de continuar l'esperit del concili; per això, el Papa sortit del conclave va decidir anomenr-se Johan XXIV; i el seu primer acte com a Papa va ser escriure una carta a tots els homes, per informar-los que entre d’altres innovacions es proposa introduir immediatament a l'Església: 1. abolir els títols eclesiàstics, 2. cancel·lar la porpra cardenalícia 3. eliminar del cos diplomàtic de la Santa Seu 4. prohibir nomenar al Papa "Santedat", Cardenals "Eminence" i els bisbes de "Excel·lència...

Hola amics: Acab d'escoltar el nou tarannà del Bisbe que -no el que hauríem elegit, sinó el que Roma ha volgut - i quan ha acabat, m'ha demanat la família quin era el meu parer sobre les seves paraules de l'homilia, i he contestat amb pena que el mateix "rollo" de sempre. Amb l'oblit dels prop de cent mil famílies que com a Balears com a tot Espanya, estàn tocades per l'atur, per la fam i per la pobresa. Allà hi eren tots els responsables de la possible solució ??? Quan seràn prioritat els benaurats pobres? La grandiositat de la Seu pareix que fa oblidar pobres, fam, misèria. Quan canviarem els discurs dins la "nostra" (malgrat tot!!!) nostra esglèsia? M'agradaria saber que pensava en Toni Vera, delegat de Caritas, quan tot era alegria, al.leluyas, bisbes, arquebisbes, Cardenals, capellans, pompa, sabonera... No m'ha fet ganes de resar, ni pel  nou bisbe, ni per cap dels vermells, i no em refereixa ...

Comença el 2013. Ens diuen que serà un any de crisi i molt dur. Serà un més dins la vida de tots els majors de Mallorca. Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari. N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè  al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries. El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic  segur que les nostres parròquies amb dones al front del seu govern. No puc ser pro...