Passa al contingut principal

Ella només feia el que podia

Comença el 2013. Ens diuen que serà un any de crisi i molt dur. Serà un més dins la vida de tots els majors de Mallorca.

Recordam tots aquells anys negres, de fam, de pors, de pobresa material i espiritual allà pels anys 40; sobretot, allò trist que passàvem dins la família i dins el seminari.

N’Andreu Julià deia que el seminari es va omplir de bocacions, en B de Barcelona, perquè  al carrer i a les famílies es donaven casos d’autèntica fam i/o penúria, sempre amb les exempcions de les famílies pageses agrícoles que -malgrat els controls oficials - podien gaudir de certes abundàncies alimentàries.

El nostre seminari, els noviciats, van recollir els nois i noies, fills/es, (llàstima, el seminari només admetés homes i no dones que així doblaria el nombre de capellans i “capellanes”, cosa que prest no tardarem en tenir-les com celebrants a les parròquies de la nostra Mallorca i a més estic  segur que les nostres parròquies amb dones al front del seu govern.

No puc ser profeta, ni previsor; però m’atreveixo a dir que abans de la meitat d’aquest segle, amb permís o sense, es celebraran misses amb “presidentas” en els altars; i mira por on, elles salvaràn la buidor dels nostres temples.

No necessitaran títols ni de Mn, ni de Mns. ni d’Ilma. títols que  encara ara encanten a alguns; però fan vergonya a aquells que es diuen cristians i que van a peu; simplement els direm en el futur germans/es i/o amics/gues.

Sinó demana-ho a aquella missionera que celebrava cada setmana i el bisbe la va cridar a l'ordre;  ella li constetà que ella només feia el que podia, que pel demés, de si baixava o no a l’altar, ja depenia de si Jesús volia baixar o no. Nosaltres ja hi hem posat el que podíem!

Que els Reis ens duguin un poquet de seny.

Pere de Puigpunyent

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an