Durant tretze anys
seguits, com tants d'altres companys i col·legues, estudio la
carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca. I durant
tretze anys seguits, també, faig de capellà, tant a Mallorca com
fora de Mallorca.
Avui record que,
trenta-un anys enrere, el dia de la festa de Sant Sebastià patró de
la ciutat de Palma, 20 de gener de 1982, celebr la meva darrera
missa. És a la parròquia de l'Encarnació. N'he cantat ma primera
el 23 de juny de 1968. A la parròquia de la Santíssima Trinitat,
també a Palma.
Entre i entre, milers de
misses celebrades, durant 13 anys seguits. A Mallorca i a fora. A
Europa, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Àsia i Oceania encara deuen
romandre'n a l'espera...
Avui puc recordar que,
llavors, decidesc deixar d'exercir com a capellà, per motius
diversos.
M'imagín que aleshores
em passa el mateix que a la majoria de companys secularitzats. Una
decisió com aquesta, que no deixa de sorprendre la gent més
apropada, em duu a començar una etapa nova en ma vida personal,
familiar i professional. Plena d'incerteses, farcida d'imprevists.
Tenc 36 anys.
Aleshores he de tastar i
assaborir el gust amarg de situacions que no he viscut mai, abans.
Tot i ser les més normals i corrents dins el conjunt de la població.
M'he d'avesar a fer feina
com tothom, a les ordres d'altri, sense cap casta de privilegi ni
veneració. En quefers on m'he de comportar com a aprenent... He
d'aprendre a guanyar-me les sopes pel meu compte, sense cap protecció
institucional eclesiàstica que m'agomboli... M'he de posar a viure
en matrimoni, amb totes les responsabilitats que comporta aquesta
situació nova que acab d'assumir.
Abans, ens assabentam que
no em correspon cap casta de percepció en concepte de subsidi ni
d'indemnització. No tenc cap dret a acollir-me a cap ajut social de
cap administració pública.
He romàs uns anys dins
un col·lectiu eclesiàstic, totalment deslligat dels processos i
avanços produïts en l'àmbit laboral. No tenc cap dret a l'atur.
Durant tots els anys de treball pastoral al servei de l'església
diocesana no he estat assegurat pel bisbat de Mallorca: una empresa
que no cotitza a la Seguretat Social com la resta d'empreses, per cap
d'aquests conceptes.
Ficat dins d'una situació
tan inversemblant com aquesta, em veig abocat a haver de treballar,
primer i durant alguns mesos, com a peó d'ICONA. Integrant aquelles
brigades de marginats que, de bon matí i cada dia, en ple hivern hem
d'anar a netejar els boscos de la Serra de Tramuntana, fins que el
sol es pon... Per un sou miserable!
També, durant uns mesos,
ajud la meva dona, na Lina Company, en la gestió del seu petit
comerç que regentam al carrer del Sant Esperit, a Palma. Establiment
comercial de venda de productes lactis, lleteria especialitzada en la
fabricació i venda de nata pujada...
Sortosament, el mes de
febrer de 1983, pràcticament un any després d'haver dit ma darrera
missa, arrib a superar amb èxit les proves selectives convocades pel
Consell General Interinsular. Accedesc, així, a una de les places
d'auxiliar administratiu. Som empleat públic de la Conselleria
d'Educació i Cultura. Tenc un sou fix, indefinit...
Els meus coneixements de
català, les pràctiques d'alguns anys com a professor de català al
col·legi Pius XII de Ciutat, així com els estudis superiors
realitzats sobre aquesta matèria amb posterioritat, m'obren les
portes a la tasca de corrector de textos oficials en català. Tant a
la Conselleria, com al Parlament de les Illes Balears i d'altres
organismes i empreses que m'ofereixen feines a fer...
L'any 1995 m'inicio en la
tasca política com a regidor a l'Ajuntament de Palma. Continuo l'any
1999 com a conseller de Cultura del Govern de Mallorca, i diputat al
Parlament de les Illes Balears.
Deu anys després, l'any
2005, acab la meva carrera professional, col·laborant com a tècnic
al departament de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat de
Catalunya...
La jubilació m'arriba
als 65 anys: el 4 de desembre de 2009.
Tot i que no he tengut
fills, ni amb la primera ni amb la segona dona, amb na Isabel
Rosselló vivim hores d'ara els nostres darrers anys, plens
d'il·lusió. Força engrescats a superar, de la manera millor
possible, els efectes nefasts d'una altra malaltia maleïda, la que
anomenam d'alzhèimer.
Sé que em pertoca jugar
amb números xerecs, lletjos!
Però mantenc ben enceses
les ganes de jugar-hi, de guanyar i de vèncer!
Amb l'ajuda del Senyor, i
de tanta gent que tan amablement se'ns atansa! Gràcies!
Cecili Buele i Ramis
No es cuento,es muy cierto que te estimo de veras Cecil. Los primeros recuerdos son de cuando estabas en la Iglesia de la Encarnación;eran años de lucha social.Vagamente recuerdo que nos dabas instrucciones sobre cómo había que hacer una huelga ¿de hambre? y cómo cuidar los detalles para que resultase un éxito.Lo cierto es que siempre he admirado cómo manejas (y de qué forma más magistral),las diversas herramientas que la vida te ha puesto al alcance.Recibe un fuerte abrazo y que el resto de vuestra vida la paséis lo mejor posible.
ResponSuprimeixGràcies, Juan, per una valoració teva tan positiva d'allò que mir de fer, sempre, en la lluita per contribuir a deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.
SuprimeixEncara m'amara
ResponSuprimeixla gran emoció,
les cames fent figa,
perdent l'atenció,
mes mans aferrades,
precís d'un bastó...
altar que m'aguanta,
les cames ja no...