Passa al contingut principal

Tretze i trenta-un anys: 13->31

Tretze i trenta-un s'escriuen igual. Amb les mateixes xifres. Només que a l'inrevés.

Durant tretze anys seguits, com tants d'altres companys i col·legues, estudio la carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca. I durant tretze anys seguits, també, faig de capellà, tant a Mallorca com fora de Mallorca.

Avui record que, trenta-un anys enrere, el dia de la festa de Sant Sebastià patró de la ciutat de Palma, 20 de gener de 1982, celebr la meva darrera missa. És a la parròquia de l'Encarnació. N'he cantat ma primera el 23 de juny de 1968. A la parròquia de la Santíssima Trinitat, també a Palma.

Entre i entre, milers de misses celebrades, durant 13 anys seguits. A Mallorca i a fora. A Europa, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Àsia i Oceania encara deuen romandre'n a l'espera...

Avui puc recordar que, llavors, decidesc deixar d'exercir com a capellà, per motius diversos.

Uns són de caire ideològic, podria dir. D'altres, de caire humanístic, diria jo. També pel fet d'estar enamorat d'una dona, ben molt. M'hi arrib a casar pel civil, als Jutjats de Palma, uns mesos després.

M'imagín que aleshores em passa el mateix que a la majoria de companys secularitzats. Una decisió com aquesta, que no deixa de sorprendre la gent més apropada, em duu a començar una etapa nova en ma vida personal, familiar i professional. Plena d'incerteses, farcida d'imprevists. Tenc 36 anys.

Aleshores he de tastar i assaborir el gust amarg de situacions que no he viscut mai, abans. Tot i ser les més normals i corrents dins el conjunt de la població.

M'he d'avesar a fer feina com tothom, a les ordres d'altri, sense cap casta de privilegi ni veneració. En quefers on m'he de comportar com a aprenent... He d'aprendre a guanyar-me les sopes pel meu compte, sense cap protecció institucional eclesiàstica que m'agomboli... M'he de posar a viure en matrimoni, amb totes les responsabilitats que comporta aquesta situació nova que acab d'assumir.

Tenc la gran sort d'haver-me topat amb una dona excel·lent, molt enamorada, molt bona companya, molt amiga, suport i guia, mestra i experta. M'agafa de la mà i m'ajuda a fer junts aquest camí tan difícil... que només dura sis anys... Es mor d'un maleït i mal dit limfosarcoma maligne.

Abans, ens assabentam que no em correspon cap casta de percepció en concepte de subsidi ni d'indemnització. No tenc cap dret a acollir-me a cap ajut social de cap administració pública.

He romàs uns anys dins un col·lectiu eclesiàstic, totalment deslligat dels processos i avanços produïts en l'àmbit laboral. No tenc cap dret a l'atur. Durant tots els anys de treball pastoral al servei de l'església diocesana no he estat assegurat pel bisbat de Mallorca: una empresa que no cotitza a la Seguretat Social com la resta d'empreses, per cap d'aquests conceptes.

Ficat dins d'una situació tan inversemblant com aquesta, em veig abocat a haver de treballar, primer i durant alguns mesos, com a peó d'ICONA. Integrant aquelles brigades de marginats que, de bon matí i cada dia, en ple hivern hem d'anar a netejar els boscos de la Serra de Tramuntana, fins que el sol es pon... Per un sou miserable!

També, durant uns mesos, ajud la meva dona, na Lina Company, en la gestió del seu petit comerç que regentam al carrer del Sant Esperit, a Palma. Establiment comercial de venda de productes lactis, lleteria especialitzada en la fabricació i venda de nata pujada...

Sortosament, el mes de febrer de 1983, pràcticament un any després d'haver dit ma darrera missa, arrib a superar amb èxit les proves selectives convocades pel Consell General Interinsular. Accedesc, així, a una de les places d'auxiliar administratiu. Som empleat públic de la Conselleria d'Educació i Cultura. Tenc un sou fix, indefinit...

Els meus coneixements de català, les pràctiques d'alguns anys com a professor de català al col·legi Pius XII de Ciutat, així com els estudis superiors realitzats sobre aquesta matèria amb posterioritat, m'obren les portes a la tasca de corrector de textos oficials en català. Tant a la Conselleria, com al Parlament de les Illes Balears i d'altres organismes i empreses que m'ofereixen feines a fer...

L'any 1995 m'inicio en la tasca política com a regidor a l'Ajuntament de Palma. Continuo l'any 1999 com a conseller de Cultura del Govern de Mallorca, i diputat al Parlament de les Illes Balears.

Deu anys després, l'any 2005, acab la meva carrera professional, col·laborant com a tècnic al departament de la Vicepresidència del Govern de la Generalitat de Catalunya...

La jubilació m'arriba als 65 anys: el 4 de desembre de 2009.

En acostar-se la data emblemàtica del 20 de gener, m'entren ganes de pegar una ullada ràpida a tots aquests anys passats. He de dir que em sent molt agraït a la vida. M'ha donat tantes coses bones!

Tot i que no he tengut fills, ni amb la primera ni amb la segona dona, amb na Isabel Rosselló vivim hores d'ara els nostres darrers anys, plens d'il·lusió. Força engrescats a superar, de la manera millor possible, els efectes nefasts d'una altra malaltia maleïda, la que anomenam d'alzhèimer.

Sé que em pertoca jugar amb números xerecs, lletjos!
Però mantenc ben enceses les ganes de jugar-hi, de guanyar i de vèncer!

Amb l'ajuda del Senyor, i de tanta gent que tan amablement se'ns atansa! Gràcies!

Cecili Buele i Ramis

Comentaris

  1. No es cuento,es muy cierto que te estimo de veras Cecil. Los primeros recuerdos son de cuando estabas en la Iglesia de la Encarnación;eran años de lucha social.Vagamente recuerdo que nos dabas instrucciones sobre cómo había que hacer una huelga ¿de hambre? y cómo cuidar los detalles para que resultase un éxito.Lo cierto es que siempre he admirado cómo manejas (y de qué forma más magistral),las diversas herramientas que la vida te ha puesto al alcance.Recibe un fuerte abrazo y que el resto de vuestra vida la paséis lo mejor posible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Juan, per una valoració teva tan positiva d'allò que mir de fer, sempre, en la lluita per contribuir a deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.

      Elimina
  2. Encara m'amara
    la gran emoció,
    les cames fent figa,
    perdent l'atenció,
    mes mans aferrades,
    precís d'un bastó...
    altar que m'aguanta,
    les cames ja no...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es