Salta al contingut principal

Toni Mas Colom, poeta

Escrita per

Del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el solleric Antoni Mas i Colom, qui feia de tresorer de l'associació SABAL, se'n guarda molt bon record i molta d'estima.
Entre les moltes aportacions valuoses que ens va fer abans de morir a l'Hospital de Son Espases el mes d'agost de 2011, cal remarcar les que anomena “confessions d'un secularitzat”.
Després de la seva mort, s'ha sabut que en Toni es dedicava, també, a escriure poesia. Una petita mostra de la qual ha fet arribar la seva família, amb el recull que porta per títol  “Susurros del alma” .
Les 74 primeres pàgines estan redactades en castellà. Les següents són en català i comencen així:

Poesies i poemes en català
Ressons, clam, desitjos i somnis del més endins
Il·lustracions d'Antoni Mas Colom

OH, SILENCI...!
Silenci...!
Oh llengua de foc!
Espira viva i encesa!
No me dones cap repòs
i me parles cau d'orella,
lluny de crits i de renous,
poesies en mallorquí.

Silenci...!
Cap de vent que oratges blat
damunt les eres fecundes!
Amic que apagues les veus
que eixorden les coses menudes!

Silenci...!
quan te sent al meu costat,
sent l'abraç que em dóna vida,
que refresca, com l'embat,
i porta oli d'olives
a la llàntia de la llar
que em neteja de mentides.

Allà, nu, sent el ressò
de veus, sons i harmonies...
No vull perdre aquest tresor.
Dins tu, silenci, hi trob la vida!
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Escrita per
Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...
7 comentaris
Més informació

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Escrita per
Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Escrita per
Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació