Salta al contingut principal

Toni Mas Colom, poeta


Del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el solleric Antoni Mas i Colom, qui feia de tresorer de l'associació SABAL, se'n guarda molt bon record i molta d'estima.
Entre les moltes aportacions valuoses que ens va fer abans de morir a l'Hospital de Son Espases el mes d'agost de 2011, cal remarcar les que anomena “confessions d'un secularitzat”.
Després de la seva mort, s'ha sabut que en Toni es dedicava, també, a escriure poesia. Una petita mostra de la qual ha fet arribar la seva família, amb el recull que porta per títol  “Susurros del alma” .
Les 74 primeres pàgines estan redactades en castellà. Les següents són en català i comencen així:

Poesies i poemes en català
Ressons, clam, desitjos i somnis del més endins
Il·lustracions d'Antoni Mas Colom

OH, SILENCI...!
Silenci...!
Oh llengua de foc!
Espira viva i encesa!
No me dones cap repòs
i me parles cau d'orella,
lluny de crits i de renous,
poesies en mallorquí.

Silenci...!
Cap de vent que oratges blat
damunt les eres fecundes!
Amic que apagues les veus
que eixorden les coses menudes!

Silenci...!
quan te sent al meu costat,
sent l'abraç que em dóna vida,
que refresca, com l'embat,
i porta oli d'olives
a la llàntia de la llar
que em neteja de mentides.

Allà, nu, sent el ressò
de veus, sons i harmonies...
No vull perdre aquest tresor.
Dins tu, silenci, hi trob la vida!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...