Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç. Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres. Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell. Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre. Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mos...