Passa al contingut principal

La dimissió del papa Benet XVI

Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç.

Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres.

Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell.

Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre.

Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mostrar-lo a tot el món en aquell estat deplorable. Aquesta fou la meva primera impressió. Això era dilluns dia 11 de febrer hora de dinar.

Aquell vespre a les 22, Bruno Vespa adelantà una hora el seu programa diari, “Porta-Porta” de RAI 1. Hi havia unes 10 persones, entre elles el bisbe que el Papa ha posat al front de la Nova Evangelització, periodistes vaticanistes, polítics, escriptors, directors de periòdics, etc. En mig de la tertúlia, posaven passatges filmats que provocaven altres aspectes de la conversa, sempre al entorn de la persona del Papa Ratzinger. Aquest programa ja me va assabentar de molts de temes i informacions sobre el fet de la dimissió.

Dimarts, dia 12, al matí RAI 2 donà un altre programa sobre el mateix tema, que jo també vaig seguir fins al final. Més tard RAI 3 en el seu Telegiornale donà nous comentaris, que vaig escoltar amb molt de interès.

Dimecres, dia 13, era Dimecres de Cendra; a les 10,30 el Papa parlà a la Audiència a l’Aula Paulo VI davant deu mil persones i començà llegint altra vegada, en italià, el seu escrit que oficialment havia llegit en llatí en el Consistori de dilluns als cardenals. El públic estava totalment entregat al Papa. Va llegir la catequesi sobre la fe que ve explicant des de que obrí l’Any de la Fe l’octubre passat.

A la tarda del mateix Dimecres de Cendre, a les cinc, digué la missa a la Basílica de sant Pere i llegí la homilia. Ho vaig seguir en directe per CTV (Centro Televisivo Vaticano).

Dijous dia 14, a les onze del matí convocà a tots els capellans i seminaristes de la Diòcesis de Roma a l’Aula Paulo VI i, sense papers, els parlà familiarment durant 40 minuts de com havia viscut ell el Concili Vaticà II. Com és de suposar el clima era molt cordial i emotiu. Vaig escriure notes y després he arxivat els dos articles que el portal del Vaticà “Zenit” ha publicat sobre aquest encontre. A mi me ha resultat interessantíssim, perquè una cosa és el Concili que els Media donaren a conèixer i un altra cosa és el que els Pares Conciliars, des de la fe, anàven pensant, discutint i resolguent. Va dir ben clar lo que el Concili té encara pendent.

Ja surten escrits i encara en sortiran més, analitzant aquest pontificat. Jo encara no els volgut llegir, perquè tenc dades per tenir la meva opinió personal, que completaré més tard amb la dels altres.

Jo veig el Papa, després de seguir-lo de prop en tot el que de paraula o per escrit he pogut tenir, com un homo creient profundament en Jesús.

És un professor que li va millor escriure i pensar, que no estar directament amb la gent. Si bé és molt sensible, atent i acollidor. Aquests dies han sortit per TV imatges de contactes seus amb nins, malats, pobres, joves, etc, profundament humans. És més bé tímid que llançat. El trob més conservador que innovador.

Lo que més me agrada de ell és el seu amor a Jesús, la seva profunda fe i la sinceritat amb la que parla de Déu, de Jesús, de l’Evangeli, que ho comunica i ho transmet , perquè ho duu dins ell. No fa teatre, no se escolta ni cerca complaure.

Té les idees que sustenten la seva fe ben assentades. No se ven ni fa combinacions fugisseres; segueix la veritat sense rebaixes i al mateix temps sense dura imposició, ho fa amb el pes de la veritat mateixa.

El sentiment que ara tenc més dins mi és esperança i alegria. Trob que el seu exemple és motiu de renovació. Trob que l’Esperit sant està obrant en el Papa un procés de creixement en saviesa que repercuteix en l’Església i també en el món. Déu fa feina en nostre món i nostra Església.

No dubt que hi ha intrigues palaciegas que no faltaran en el pròxim Conclave, però vull creure que l’Esperit sant seguirà completant la seva obra. A pesar de que voldria que el sistema de elegir el successor de sant Pere no estàs en mans de aquests senyors cardenals, que són restes medievals, sinó des de una representació més democràtica de tota l’Església.

Llorenç Tous
Ceinos de Campos 15.II.2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall