Salta al contingut principal

La dimissió del papa Benet XVI

Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç.

Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres.

Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell.

Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre.

Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mostrar-lo a tot el món en aquell estat deplorable. Aquesta fou la meva primera impressió. Això era dilluns dia 11 de febrer hora de dinar.

Aquell vespre a les 22, Bruno Vespa adelantà una hora el seu programa diari, “Porta-Porta” de RAI 1. Hi havia unes 10 persones, entre elles el bisbe que el Papa ha posat al front de la Nova Evangelització, periodistes vaticanistes, polítics, escriptors, directors de periòdics, etc. En mig de la tertúlia, posaven passatges filmats que provocaven altres aspectes de la conversa, sempre al entorn de la persona del Papa Ratzinger. Aquest programa ja me va assabentar de molts de temes i informacions sobre el fet de la dimissió.

Dimarts, dia 12, al matí RAI 2 donà un altre programa sobre el mateix tema, que jo també vaig seguir fins al final. Més tard RAI 3 en el seu Telegiornale donà nous comentaris, que vaig escoltar amb molt de interès.

Dimecres, dia 13, era Dimecres de Cendra; a les 10,30 el Papa parlà a la Audiència a l’Aula Paulo VI davant deu mil persones i començà llegint altra vegada, en italià, el seu escrit que oficialment havia llegit en llatí en el Consistori de dilluns als cardenals. El públic estava totalment entregat al Papa. Va llegir la catequesi sobre la fe que ve explicant des de que obrí l’Any de la Fe l’octubre passat.

A la tarda del mateix Dimecres de Cendre, a les cinc, digué la missa a la Basílica de sant Pere i llegí la homilia. Ho vaig seguir en directe per CTV (Centro Televisivo Vaticano).

Dijous dia 14, a les onze del matí convocà a tots els capellans i seminaristes de la Diòcesis de Roma a l’Aula Paulo VI i, sense papers, els parlà familiarment durant 40 minuts de com havia viscut ell el Concili Vaticà II. Com és de suposar el clima era molt cordial i emotiu. Vaig escriure notes y després he arxivat els dos articles que el portal del Vaticà “Zenit” ha publicat sobre aquest encontre. A mi me ha resultat interessantíssim, perquè una cosa és el Concili que els Media donaren a conèixer i un altra cosa és el que els Pares Conciliars, des de la fe, anàven pensant, discutint i resolguent. Va dir ben clar lo que el Concili té encara pendent.

Ja surten escrits i encara en sortiran més, analitzant aquest pontificat. Jo encara no els volgut llegir, perquè tenc dades per tenir la meva opinió personal, que completaré més tard amb la dels altres.

Jo veig el Papa, després de seguir-lo de prop en tot el que de paraula o per escrit he pogut tenir, com un homo creient profundament en Jesús.

És un professor que li va millor escriure i pensar, que no estar directament amb la gent. Si bé és molt sensible, atent i acollidor. Aquests dies han sortit per TV imatges de contactes seus amb nins, malats, pobres, joves, etc, profundament humans. És més bé tímid que llançat. El trob més conservador que innovador.

Lo que més me agrada de ell és el seu amor a Jesús, la seva profunda fe i la sinceritat amb la que parla de Déu, de Jesús, de l’Evangeli, que ho comunica i ho transmet , perquè ho duu dins ell. No fa teatre, no se escolta ni cerca complaure.

Té les idees que sustenten la seva fe ben assentades. No se ven ni fa combinacions fugisseres; segueix la veritat sense rebaixes i al mateix temps sense dura imposició, ho fa amb el pes de la veritat mateixa.

El sentiment que ara tenc més dins mi és esperança i alegria. Trob que el seu exemple és motiu de renovació. Trob que l’Esperit sant està obrant en el Papa un procés de creixement en saviesa que repercuteix en l’Església i també en el món. Déu fa feina en nostre món i nostra Església.

No dubt que hi ha intrigues palaciegas que no faltaran en el pròxim Conclave, però vull creure que l’Esperit sant seguirà completant la seva obra. A pesar de que voldria que el sistema de elegir el successor de sant Pere no estàs en mans de aquests senyors cardenals, que són restes medievals, sinó des de una representació més democràtica de tota l’Església.

Llorenç Tous
Ceinos de Campos 15.II.2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...