Passa al contingut principal

La dimissió del papa Benet XVI

Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç.

Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres.

Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell.

Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre.

Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mostrar-lo a tot el món en aquell estat deplorable. Aquesta fou la meva primera impressió. Això era dilluns dia 11 de febrer hora de dinar.

Aquell vespre a les 22, Bruno Vespa adelantà una hora el seu programa diari, “Porta-Porta” de RAI 1. Hi havia unes 10 persones, entre elles el bisbe que el Papa ha posat al front de la Nova Evangelització, periodistes vaticanistes, polítics, escriptors, directors de periòdics, etc. En mig de la tertúlia, posaven passatges filmats que provocaven altres aspectes de la conversa, sempre al entorn de la persona del Papa Ratzinger. Aquest programa ja me va assabentar de molts de temes i informacions sobre el fet de la dimissió.

Dimarts, dia 12, al matí RAI 2 donà un altre programa sobre el mateix tema, que jo també vaig seguir fins al final. Més tard RAI 3 en el seu Telegiornale donà nous comentaris, que vaig escoltar amb molt de interès.

Dimecres, dia 13, era Dimecres de Cendra; a les 10,30 el Papa parlà a la Audiència a l’Aula Paulo VI davant deu mil persones i començà llegint altra vegada, en italià, el seu escrit que oficialment havia llegit en llatí en el Consistori de dilluns als cardenals. El públic estava totalment entregat al Papa. Va llegir la catequesi sobre la fe que ve explicant des de que obrí l’Any de la Fe l’octubre passat.

A la tarda del mateix Dimecres de Cendre, a les cinc, digué la missa a la Basílica de sant Pere i llegí la homilia. Ho vaig seguir en directe per CTV (Centro Televisivo Vaticano).

Dijous dia 14, a les onze del matí convocà a tots els capellans i seminaristes de la Diòcesis de Roma a l’Aula Paulo VI i, sense papers, els parlà familiarment durant 40 minuts de com havia viscut ell el Concili Vaticà II. Com és de suposar el clima era molt cordial i emotiu. Vaig escriure notes y després he arxivat els dos articles que el portal del Vaticà “Zenit” ha publicat sobre aquest encontre. A mi me ha resultat interessantíssim, perquè una cosa és el Concili que els Media donaren a conèixer i un altra cosa és el que els Pares Conciliars, des de la fe, anàven pensant, discutint i resolguent. Va dir ben clar lo que el Concili té encara pendent.

Ja surten escrits i encara en sortiran més, analitzant aquest pontificat. Jo encara no els volgut llegir, perquè tenc dades per tenir la meva opinió personal, que completaré més tard amb la dels altres.

Jo veig el Papa, després de seguir-lo de prop en tot el que de paraula o per escrit he pogut tenir, com un homo creient profundament en Jesús.

És un professor que li va millor escriure i pensar, que no estar directament amb la gent. Si bé és molt sensible, atent i acollidor. Aquests dies han sortit per TV imatges de contactes seus amb nins, malats, pobres, joves, etc, profundament humans. És més bé tímid que llançat. El trob més conservador que innovador.

Lo que més me agrada de ell és el seu amor a Jesús, la seva profunda fe i la sinceritat amb la que parla de Déu, de Jesús, de l’Evangeli, que ho comunica i ho transmet , perquè ho duu dins ell. No fa teatre, no se escolta ni cerca complaure.

Té les idees que sustenten la seva fe ben assentades. No se ven ni fa combinacions fugisseres; segueix la veritat sense rebaixes i al mateix temps sense dura imposició, ho fa amb el pes de la veritat mateixa.

El sentiment que ara tenc més dins mi és esperança i alegria. Trob que el seu exemple és motiu de renovació. Trob que l’Esperit sant està obrant en el Papa un procés de creixement en saviesa que repercuteix en l’Església i també en el món. Déu fa feina en nostre món i nostra Església.

No dubt que hi ha intrigues palaciegas que no faltaran en el pròxim Conclave, però vull creure que l’Esperit sant seguirà completant la seva obra. A pesar de que voldria que el sistema de elegir el successor de sant Pere no estàs en mans de aquests senyors cardenals, que són restes medievals, sinó des de una representació més democràtica de tota l’Església.

Llorenç Tous
Ceinos de Campos 15.II.2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an