Passa al contingut principal

La veritat, cada u se la fa seva i a la seva mida

per Agustí Serra Soler.
 
La veritat n'és "la conformitat d'allò, que pensam i donam a entendre de paraula i amb fets, amb la realitat".
D'intents sobrehumans, amb guerres de per mig, amb mentides disfrassades, amb amagatalls impossibles de descobrir, se'n poder contar a milions dins la història de la humanitat, i..., encara ara, dins el present, potser, se'n poden escriure al triple, en nom de la veritat.
Tanta confusió en interpretar la veritat ens ha duit a viure la normalitat del desacord i a la crispada indignació, tant que ens ha dividit la convivència privada i pública, fins i tot entre les famílies més ben avingudes: per qualificar la "veritat" en defensa pròpia els jutjat estan atiborrats de judicis esperant sentència. La justícia que dictamina la veritat és justa, igual per a tots?. Tenim partits polítics que s'ataquen a matar, religions que se tallen el coll amb la creu per espasa, païssos amb guerres fredes, santes, civils..., defensant la seva veritat.
No és qüestió, idò, de suprimir l'enfrontament d'uns contra els altres de manera artificial, sinó de combatre'l i valorar-lo, donat que aquest és un fet que amb ell caminen, costat per costat, la veritat i la mentida, la conformitat i disconformitat, la justìcia i la injustìcia, el pacte i la traïció, governants i oposició, opressors i oprimits, honrats i lladres...
Aquesta realitat tan present sempre dins la societat històrica, i actual, ha donat peu a que molts pensem que la veritat no existeix i que cada u se la fa seva, a la seva mida i a la seva conveniència.
En el món actual (en el passat jo no hi era) se dóna el cas de gent que s'imagina que anar pel món amb el cor damunt la mà te dóna seguretat dins la vida, però, no és així sempre, arreu-arreu, te trobes l'inrevés, te foten i te fan caure de cul.
Tothom pretén estar dins la veritat i dir-la de forma absoluta. En conseqüència, allò primer que se fa és refusar, barallar-se, lluitar contra els plantatjaments dels opositors, baldament hi vegin en ells la veritat, o veritats a tenir en compte.
Tanta oposició, tirant-se en cara els mateixos pecats, dins els quals tan uns com altres hi estan enfangats, fan que la democràcia hagi caigut en un estat de detriment danyós i incredulitat de insubordinació de part del poble que pot arribar a ser mortal per a la mateixa societat, la convivència, el treball que sustenta la família, l'engrandiment del benestar , escampant més pobresa i fam dins el món. Tanta corrupció, en augment cada dia, tants "sobres" tancats, ocults, en quantitats astronòmiques, tants doblers negres com-putats dins qualsevol restaurant de "BARiCENAS" , causa de caguetes, cagarines i diarrees que fan pudor a una hora enfora, tants diners que fan més diners pels lladres rics i més pobres els pelacanyes, tancats dins les caixes fortes de païssos extrangers, amb el "vist i plau" dels que tenen la pella pel mànec, obliguen a un anàlisi profunt intern que deixi ben clar com els ideals democràtics estan trepitjats i arrossegats en terra fangosa i reduïts, dins canostra mateix, a unes ideologies que el poble no entèn, ni admet, i, contra les quals el poble amb massa protesta amb bandera alçada, pintades les mans de blanc, ja que reclama pau i justícia.
Els ideals democràtics, (que a la pràctica vivim veient que els governants, directors de Bancs, "enxufats" amb salari honorífic, lliure, "a dit" , tenen una paga d'1; 2; 3... amb una processor de zeros 000.000 darrera i que bé poden anar per la vida descarats, afuats, en tren "Ave", atrevessant muntanyes i valls, mentre nosaltres, els aturats i treballadors, tenint un sou de dos 00 davant un 4, sols podem anar pel carrer amb cadira de dues rodes), han quedat enderrocats i buits de continguts, desfavorables per als que no tenen feina, als obrers, als malalts, als estudiants, als valors de la nostra llengua , als drets humans: inhumà és treure de casa seva una família per no poder pagar aquells que tenen cases per totes bandes, buides -sense ningú que hi habita- quasi totes elles.
Els ideals democràtics han quedat com closques d'ous mal covats i nials.
Al ciutadà d'avui se li permet dir el que pensa, protestar, cridar, ocupar el carrer; però, sí, sempre fermat a traves enllaçades a la por de mils amanaces, imposts, obligacions injustes i desproporcionades, inspeccions que paralitzen la llibertat, observades per la dreta i per l'esquerra.
Si la "llibertat" consisteix en "l'estat o condició de no ser esclau, en manca de subjecció, subordinació i, amb privilegis..", nosaltres vivim la "llibertat vigilada" que soportam baix la vigilància de governants, que disposen de nosaltres i ens imposen des del centre d'Europa, de Madrid, de Mallorca, i d'aquí...
Si "la veritat" defineix "la llibertat" com facultat de la lliure independècia de l'home intel'ligent i de seny , la nostra llibertat dóna molt que pensar estant en mans de tants dictadors, entre els quals s'hi troben opinions oposades i ofuscades, preferències, odis, repugnàncies, i tot això manipulat pels interèssos volent-los multiplicar a favor seu en cada lloc, podrits, corromputs, grassos com a porcs dins una soll tapada en domassos de seda i llums artificials . El poble ha elegit aquests governants, no obstant ells repleguen per casa seva, pel seu patrimoni, ja per començar a tenir-ne un de gegantesc, o per fer el que tenen fins més enllà de les seves fronteres.
El governats tenen la idea a favor del poble equivocada, viven de la mentida, que la manifesten com una "veritat indiscutible". Han aprés el llenguatge de com al'lucinar-nos amb promeses, esperances i miracles per engrandir els vots cap a ells per així, després actuar a favor seu.
La "veritat!". Cada u se la fa seva i a la seva mida. Vivim de mentides. El moment que vivim és d'un dubte amb greus interrogants. I tot a causa de la mentida, de la traició, de l'avarícia, del poder, per matar-nos uns amb els altres. Per què tanta de gent se suïcida a hores d'ara? . Això fa pensar i dir-nos: si és una pesta mortal contagiosa, li hem de tancar les portes i donar pas a la veritat vera viscuda que en faci a tots igual.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...