per Agustí Serra Soler.
La veritat n'és "la conformitat d'allò, que pensam i donam a entendre de paraula i amb fets, amb la realitat".
D'intents sobrehumans, amb guerres de per mig, amb
mentides disfrassades, amb amagatalls impossibles de descobrir, se'n
poder contar a milions dins la història de la humanitat, i..., encara
ara, dins el present, potser, se'n poden escriure al triple, en nom de
la veritat.
Tanta confusió en interpretar la veritat ens ha duit a
viure la normalitat del desacord i a la crispada indignació, tant que
ens ha dividit la convivència privada i pública, fins i tot entre les
famílies més ben avingudes: per qualificar la "veritat" en defensa
pròpia els jutjat estan atiborrats de judicis esperant sentència. La
justícia que dictamina la veritat és justa, igual per a tots?. Tenim
partits polítics que s'ataquen a matar, religions que se tallen el coll
amb la creu per espasa, païssos amb guerres fredes, santes, civils...,
defensant la seva veritat.
No és qüestió, idò, de suprimir l'enfrontament d'uns
contra els altres de manera artificial, sinó de combatre'l i valorar-lo,
donat que aquest és un fet que amb ell caminen, costat per costat, la
veritat i la mentida, la conformitat i disconformitat, la justìcia i la
injustìcia, el pacte i la traïció, governants i oposició, opressors i
oprimits, honrats i lladres...
Aquesta realitat tan present sempre dins la societat
històrica, i actual, ha donat peu a que molts pensem que la veritat no
existeix i que cada u se la fa seva, a la seva mida i a la seva
conveniència.
En el món actual (en el passat jo no hi era) se dóna
el cas de gent que s'imagina que anar pel món amb el cor damunt la mà te
dóna seguretat dins la vida, però, no és així sempre, arreu-arreu, te
trobes l'inrevés, te foten i te fan caure de cul.
Tothom pretén estar dins la veritat i dir-la de forma
absoluta. En conseqüència, allò primer que se fa és refusar,
barallar-se, lluitar contra els plantatjaments dels opositors, baldament
hi vegin en ells la veritat, o veritats a tenir en compte.
Tanta oposició, tirant-se en cara els mateixos
pecats, dins els quals tan uns com altres hi estan enfangats, fan que la
democràcia hagi caigut en un estat de detriment danyós i incredulitat
de insubordinació de part del poble que pot arribar a ser mortal per a
la mateixa societat, la convivència, el treball que sustenta la família,
l'engrandiment del benestar , escampant més pobresa i fam dins el món.
Tanta corrupció, en augment cada dia, tants "sobres" tancats, ocults, en
quantitats astronòmiques, tants doblers negres com-putats dins
qualsevol restaurant de "BARiCENAS" , causa de caguetes, cagarines i
diarrees que fan pudor a una hora enfora, tants diners que fan més
diners pels lladres rics i més pobres els pelacanyes, tancats dins les
caixes fortes de païssos extrangers, amb el "vist i plau" dels que tenen
la pella pel mànec, obliguen a un anàlisi profunt intern que deixi ben
clar com els ideals democràtics estan trepitjats i arrossegats en terra
fangosa i reduïts, dins canostra mateix, a unes ideologies que el poble
no entèn, ni admet, i, contra les quals el poble amb massa protesta amb
bandera alçada, pintades les mans de blanc, ja que reclama pau i
justícia.
Els ideals democràtics, (que a la pràctica vivim
veient que els governants, directors de Bancs, "enxufats" amb salari
honorífic, lliure, "a dit" , tenen una paga d'1; 2; 3... amb una
processor de zeros 000.000 darrera i que bé poden anar per la vida
descarats, afuats, en tren "Ave", atrevessant muntanyes i valls, mentre
nosaltres, els aturats i treballadors, tenint un sou de dos 00 davant un
4, sols podem anar pel carrer amb cadira de dues rodes), han quedat
enderrocats i buits de continguts, desfavorables per als que no tenen
feina, als obrers, als malalts, als estudiants, als valors de la nostra
llengua , als drets humans: inhumà és treure de casa seva una família
per no poder pagar aquells que tenen cases per totes bandes, buides
-sense ningú que hi habita- quasi totes elles.
Els ideals democràtics han quedat com closques d'ous mal covats i nials.
Al ciutadà d'avui se li permet dir el que pensa,
protestar, cridar, ocupar el carrer; però, sí, sempre fermat a traves
enllaçades a la por de mils amanaces, imposts, obligacions injustes i
desproporcionades, inspeccions que paralitzen la llibertat, observades
per la dreta i per l'esquerra.
Si la "llibertat" consisteix en "l'estat o condició
de no ser esclau, en manca de subjecció, subordinació i, amb
privilegis..", nosaltres vivim la "llibertat vigilada" que soportam baix
la vigilància de governants, que disposen de nosaltres i ens imposen
des del centre d'Europa, de Madrid, de Mallorca, i d'aquí...
Si "la veritat" defineix "la llibertat" com facultat
de la lliure independècia de l'home intel'ligent i de seny , la nostra
llibertat dóna molt que pensar estant en mans de tants dictadors, entre
els quals s'hi troben opinions oposades i ofuscades, preferències, odis,
repugnàncies, i tot això manipulat pels interèssos volent-los
multiplicar a favor seu en cada lloc, podrits, corromputs, grassos com a
porcs dins una soll tapada en domassos de seda i llums artificials . El
poble ha elegit aquests governants, no obstant ells repleguen per casa
seva, pel seu patrimoni, ja per començar a tenir-ne un de gegantesc, o
per fer el que tenen fins més enllà de les seves fronteres.
El governats tenen la idea a favor del poble
equivocada, viven de la mentida, que la manifesten com una "veritat
indiscutible". Han aprés el llenguatge de com al'lucinar-nos amb
promeses, esperances i miracles per engrandir els vots cap a ells per
així, després actuar a favor seu.
La "veritat!". Cada u se la fa seva i a la seva mida.
Vivim de mentides. El moment que vivim és d'un dubte amb greus
interrogants. I tot a causa de la mentida, de la traició, de l'avarícia,
del poder, per matar-nos uns amb els altres. Per què tanta de gent se
suïcida a hores d'ara? . Això fa pensar i dir-nos: si és una pesta
mortal contagiosa, li hem de tancar les portes i donar pas a la veritat
vera viscuda que en faci a tots igual.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada