Passa al contingut principal

La veritat, cada u se la fa seva i a la seva mida

per Agustí Serra Soler.
 
La veritat n'és "la conformitat d'allò, que pensam i donam a entendre de paraula i amb fets, amb la realitat".
D'intents sobrehumans, amb guerres de per mig, amb mentides disfrassades, amb amagatalls impossibles de descobrir, se'n poder contar a milions dins la història de la humanitat, i..., encara ara, dins el present, potser, se'n poden escriure al triple, en nom de la veritat.
Tanta confusió en interpretar la veritat ens ha duit a viure la normalitat del desacord i a la crispada indignació, tant que ens ha dividit la convivència privada i pública, fins i tot entre les famílies més ben avingudes: per qualificar la "veritat" en defensa pròpia els jutjat estan atiborrats de judicis esperant sentència. La justícia que dictamina la veritat és justa, igual per a tots?. Tenim partits polítics que s'ataquen a matar, religions que se tallen el coll amb la creu per espasa, païssos amb guerres fredes, santes, civils..., defensant la seva veritat.
No és qüestió, idò, de suprimir l'enfrontament d'uns contra els altres de manera artificial, sinó de combatre'l i valorar-lo, donat que aquest és un fet que amb ell caminen, costat per costat, la veritat i la mentida, la conformitat i disconformitat, la justìcia i la injustìcia, el pacte i la traïció, governants i oposició, opressors i oprimits, honrats i lladres...
Aquesta realitat tan present sempre dins la societat històrica, i actual, ha donat peu a que molts pensem que la veritat no existeix i que cada u se la fa seva, a la seva mida i a la seva conveniència.
En el món actual (en el passat jo no hi era) se dóna el cas de gent que s'imagina que anar pel món amb el cor damunt la mà te dóna seguretat dins la vida, però, no és així sempre, arreu-arreu, te trobes l'inrevés, te foten i te fan caure de cul.
Tothom pretén estar dins la veritat i dir-la de forma absoluta. En conseqüència, allò primer que se fa és refusar, barallar-se, lluitar contra els plantatjaments dels opositors, baldament hi vegin en ells la veritat, o veritats a tenir en compte.
Tanta oposició, tirant-se en cara els mateixos pecats, dins els quals tan uns com altres hi estan enfangats, fan que la democràcia hagi caigut en un estat de detriment danyós i incredulitat de insubordinació de part del poble que pot arribar a ser mortal per a la mateixa societat, la convivència, el treball que sustenta la família, l'engrandiment del benestar , escampant més pobresa i fam dins el món. Tanta corrupció, en augment cada dia, tants "sobres" tancats, ocults, en quantitats astronòmiques, tants doblers negres com-putats dins qualsevol restaurant de "BARiCENAS" , causa de caguetes, cagarines i diarrees que fan pudor a una hora enfora, tants diners que fan més diners pels lladres rics i més pobres els pelacanyes, tancats dins les caixes fortes de païssos extrangers, amb el "vist i plau" dels que tenen la pella pel mànec, obliguen a un anàlisi profunt intern que deixi ben clar com els ideals democràtics estan trepitjats i arrossegats en terra fangosa i reduïts, dins canostra mateix, a unes ideologies que el poble no entèn, ni admet, i, contra les quals el poble amb massa protesta amb bandera alçada, pintades les mans de blanc, ja que reclama pau i justícia.
Els ideals democràtics, (que a la pràctica vivim veient que els governants, directors de Bancs, "enxufats" amb salari honorífic, lliure, "a dit" , tenen una paga d'1; 2; 3... amb una processor de zeros 000.000 darrera i que bé poden anar per la vida descarats, afuats, en tren "Ave", atrevessant muntanyes i valls, mentre nosaltres, els aturats i treballadors, tenint un sou de dos 00 davant un 4, sols podem anar pel carrer amb cadira de dues rodes), han quedat enderrocats i buits de continguts, desfavorables per als que no tenen feina, als obrers, als malalts, als estudiants, als valors de la nostra llengua , als drets humans: inhumà és treure de casa seva una família per no poder pagar aquells que tenen cases per totes bandes, buides -sense ningú que hi habita- quasi totes elles.
Els ideals democràtics han quedat com closques d'ous mal covats i nials.
Al ciutadà d'avui se li permet dir el que pensa, protestar, cridar, ocupar el carrer; però, sí, sempre fermat a traves enllaçades a la por de mils amanaces, imposts, obligacions injustes i desproporcionades, inspeccions que paralitzen la llibertat, observades per la dreta i per l'esquerra.
Si la "llibertat" consisteix en "l'estat o condició de no ser esclau, en manca de subjecció, subordinació i, amb privilegis..", nosaltres vivim la "llibertat vigilada" que soportam baix la vigilància de governants, que disposen de nosaltres i ens imposen des del centre d'Europa, de Madrid, de Mallorca, i d'aquí...
Si "la veritat" defineix "la llibertat" com facultat de la lliure independècia de l'home intel'ligent i de seny , la nostra llibertat dóna molt que pensar estant en mans de tants dictadors, entre els quals s'hi troben opinions oposades i ofuscades, preferències, odis, repugnàncies, i tot això manipulat pels interèssos volent-los multiplicar a favor seu en cada lloc, podrits, corromputs, grassos com a porcs dins una soll tapada en domassos de seda i llums artificials . El poble ha elegit aquests governants, no obstant ells repleguen per casa seva, pel seu patrimoni, ja per començar a tenir-ne un de gegantesc, o per fer el que tenen fins més enllà de les seves fronteres.
El governats tenen la idea a favor del poble equivocada, viven de la mentida, que la manifesten com una "veritat indiscutible". Han aprés el llenguatge de com al'lucinar-nos amb promeses, esperances i miracles per engrandir els vots cap a ells per així, després actuar a favor seu.
La "veritat!". Cada u se la fa seva i a la seva mida. Vivim de mentides. El moment que vivim és d'un dubte amb greus interrogants. I tot a causa de la mentida, de la traició, de l'avarícia, del poder, per matar-nos uns amb els altres. Per què tanta de gent se suïcida a hores d'ara? . Això fa pensar i dir-nos: si és una pesta mortal contagiosa, li hem de tancar les portes i donar pas a la veritat vera viscuda que en faci a tots igual.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an