Vaja escaldada que me'n vaig dur quan la meva esposa, Margalida, enfora d'on jo estava, tot rebent me diu: " Agustí, sabs que el Papa ha renunciat de Papa?". De cop, el cor me donà una volta i mitja, però tot seguit, vaig pensar: avui, Benet XVI ha estat de paraula i d'obra ell, ell mateix, l'intel'lectual, el teòleg, el filosof, l'autèntic Joseph Ratzinger, el científic de magnitut més enllà de la normalitat com pocs Papes hi ha haguts de la seva altura; avui ha duit a la pràctica la seva ideologia i se n'ha fotut del que diran d'ell. S'ha dit: "Vull ser sincer en mi mateix, vull ser `qui som´ ".
La lleialtat a la disciplina vaticana dels Papes, que li han donat la mà per arribar a ser Papa, des de que va entrar al Vaticà per col'laborar-hi, ha prevalgut més que les seves convencions teològiques, encara que se mossegàs la llengüa amb mala cara i descontent a la vista de tothom, quan no estava d'acord. Demostrà la seva disconformitat en les Jornades Mundials per la pau en Asís, ja que ell temia no caure en cituacions perilloses de no mesclar fonaments contradictoris de religions amb manaments inhumans i antievangèlics, sense prevenir-se de no poder escollir l'essència bona de cada religió. Tampoc n'estigué conforme en la publicació de la tercera part del Secret de Fàtima, no tant per allò que prenosticava, com per la forma de com se feia la comparació entre l'assessinat del "bisbe vestit de blanc" i l'atentat del Papa "Joan Pau II".
El Pontificat de Benet XVI ha estat per a ell (jo pens) insuportable: escàndols de sacerdots i algun bisbe pedòfils; un món que s'allunya -cada dia més- de la fe en l'Església; sacerdots que demanen llevar-se la sotana per casar-se o per no estar d'acord amb el pensament de la conducte jeràrquica; crisi institucional entre els mateixos bisbes i cardenals; traïcions dins el Vaticà; modernitats de costums enfrontats amb la moral que predica l'Església; la ciència, la teologia i la cultura que se'n desfà de la ciència, la teologia i la cultura eclesial; els dogmes -columnes fortes de l'Església - a punt de caure; i, per acabar, comportaments i predicacions oposats entre el clero: per una banda, sacerdots radicals i amanaçadors que prediquen el pecat a cada passa i amanacen amb l'infern a cada cantó, i, per l'altra banda, sacerdots, fills del Vaticà II, i si ve el cas del III, portant-se i comportant-se, dignes, segons els signes del nostre temps.
Per amor de Déu!
Allò, que la naturalesa nega a tot home mortal, no ho regalarà al Papa, a cap Papa, per llest i sant que sigui. La malaltia o l'edat el doblegarà per molta de fe que tengui en Déu o per la por de trair el deute que té contret d'haver de suportat el pes de les tres corones sobre el seu cap de la tiara papal.
Que el Papa renuncii o no renuncii de ser Papa no depen de la seva santedat. El Papa Benet V que renuncià de ser Papa, l'any 964, i morí dos anys després, ( 966 ), enterrat a Hasburgo, i el Papa Benet IX que també renuncià l'any 1048 i morí l'any 1048, no foren manco sants, ni més traïdors a l'Església per la seva renúncia.
Sembla que, sabuda la renúncia de Benet XVI, ara tothom està més pendent de les artimanyes, trampes i astúcies que es viven i viuran entre els cardenals electors del nou Papa dins el Vaticà, a Roma i a fora de Roma. Quantes anades i vingudes, Déu meu!. Em pareix una família malavinguda propietària d'una herència fabulosa, els membres de la qual discuteixen quan el pare queda inútil o mor.
Els qui estimam l'Església amb fe i amor, ens costa acceptar tanta roba bruta i ens dolen les crítiques fortes i fonamentates en fets reals contra ella.
Ara bé, la immensitat de Déu, tota vegada que el seu amor és creador i etern, mai no s'estancarà dins un temps determinat, marcat per un Pontificat encorrolant-se a la voluntat d'un mortal. Pot esbucar-se el cel i la terra, però no la voluntat de Déu.
Som conscient que aquest article pot escandalitzar un petit grup. Confés que poden tenir motiu, però també crec que Déu no quadricula la llibertat de l'home, ni vol que l'home li tengui por, i per por s'allunyi d'Ell.
Un condeixeble meu m'ha ajudat a que vos pugui contar el que diu Malaquies, un savi que amb la seva visió de futur va descriure i posar nom als Papes antisipant-se als segles i fixant notes per a la història que se poden interpretar de mil maneres. Com curiositat, no dogmàtica però, sí, rara i original, la trauré a rotlle, ja que l'horòscop que fa sobre els Papes arriba fins a nosaltres i ens toca d'aprop:
- A Benet XVI li dóna el nom de "Gloriae Olivae", ja que va néixer un Dissabte Sant, tot celebrant la Glòria de Jesús Crucificat.
- Al qui vendrà li dóna el nom de "Petrus Romanus", afegint-t'hi: " In persecutione extrema Sanctae Romanae Eclesiae sedebit Petrus Romanus, qui pascit oves in multas tribulationes, quibus transactis, civitas septícolis diruetur et judex judicabit populum suum. Finis" "En una persecució de grevetat contra la Santa Església Romana governarà el Papat Pere de Roma, qui haurà de pasturà les ovelles en moltes penalitats, passades les quals, la ciutat dels set pujols (de las siete colinas, Roma) se vendrà a baix i el jutge judicarà el seu poble. S'ha acabat". Molts són els que estudien les seves interpretacions però cap ni ha que hagi sabut interpretar els seus misteris. I, si la seva interpretació fins ara ha estat impossible d'aclarir-la, no seré jo, ni nosaltres que representem.
Ja en el mes de març tendrà lloc el cónclave. L'Esperit de Déu hi assistirà, com hi és, de la mateixa manera, en tot l'Univers i en tots els fets de l'història, En el Conclave, no hi seurà més que en els altres llocs. Tendrem Papa nou i a ell, com diuen a tots els Papes no sé en quin moment, un dia li diran: "Sic transit gloria mundi", "Així s'esfumen les glòries mundanes". Predicar pau als homes de bona voluntat, és la missió encomanada a l'Esglesia i escampar aquesta nova nova encara no estrenada del tot.
Sóller, 13 de febrer del 2013.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada