M'he alegrat ben molt, quan he rebut un correu d'en Pep L. García Mallada, que m'ha permès de tenir accés, avui, a una entrevista que consider molt valuosa.
Al programa de TV Manacor “Sal i Llum”, el bon amic García Mallada entrevista un altre bon amic i company de lluites pastorals, socials i polítiques, en Joan Riera Fullana.
Som un dels pocs mallorquins afortunats que he tengut la gran sort de col·laborar amb en Joan, tots dos com a capellans, en tasques pastorals al barri marginal de San Martin, a la ciutat de Piura, al Perú.
Recoman de veure-hi les opinions que s'hi expressen sobre elements tan diversos com són ara els partits polítics, les creences religioses, la jerarquia eclesiàstica, les polítiques populars no partidistes, el sacerdoci i la ruptura de lligams amb el món eclesiàstic, l'organització popular llatinoamericana, les organitzacions camperoles, les empreses socials, la recomposició del teixit social trencat, el narcotràfic mexicà amb el bagatge de corrupció i de descomposició integral que comporta...
Moltes gràcies, Joan, per compartir amb tothom allò que has viscut tan intensament a tants indrets d'Amèrica Llatina!
M'alegra, també, haver rebut l'endemà mateix la primera de les respostes que m'ha arribat. Precisament del Perú. D'una altra bona amiga mallorquina que, des de fa dècades, hi viu i treballa, la macianera Isabel Duran, de qui reproduesc íntegrament el missatge rebut:
”Bueno... comparto muchas de sus reflexiones tanto sociales como también religiosas... salimos de la iglesia más por ser sacados que por querer salir y una vez fuera nos encontramos que había muchos caminos y sobre todo que el estar en contacto con la realidad, sin las corazas de la Santa Madre Iglesia( protectora y tirana) se podía trabajar mejor.Con mayores dificultades quizás, ser el padrecito o la madrecita te abría puertas pero también te ponía muchos límites.
Bueno me gustó ver este testimonio gracias por hacerlo llegar y si escribes a Juan un abrazo, no se si se acordará de mi, pero ahí estoy.
Un abrazo a Isabel mi tocaya”
Gràcies, amiga, per aquestes paraules teves tan plenes de vivències compartides!
“Moltes gràcies per aquesta entrevista d'un personatge únic, que, com altres, no han tingut més remei que deixar Mallorca, emigrar amb mires més obertes i acabar essent nòmades en recerca d'una pàtria o d'un futur. Em permeto reenviar aquest document visual a alguns amics meus, que com jo, apreciaran el contingut. Salutacions cordials, M.A.”
ResponEliminaHe seguit tota l'entrevista de'n Riera Fullana. Jo no coneixia la seva trajectòria, i veig que és d'un compromís extraordinari. Gràcies.
ResponEliminaGràcies a tù Cil.M'as fet pasar una bona estona.Aquest temes me cautiven.
ResponElimina