Passa al contingut principal

Entrades

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc
Entrades recents

Al meu millor amic de Seminari, Joan Riera Fullana "Mossegat"

El viatge del mes de gener de 2020 a la ciutat peruana de Piura, cadascú pel seu compte, sense anar-ho a cercar es converteix en la darrera trobada que mantenim tots dos, en directe.  Quina casualitat! Dos anys justs abans de la seva mort. La nostra darrera trobada «presencial» ens arriba, precisament, al mateix indret peruà on ens relacionam i tractam de prop per primera vegada al Perú, quaranta-cinc anys abans: l’ aeroport de Piura !  Joan Riera, la seva esposa mexicana Nina Martínez, Cil Buele i d'altres amistats peruanes, a l'aeroport de Piura (Perú, 2020) Quina coincidència! Qui ens ho havia de dir mai! Com ens ho podíem imaginar! Tots dos estudiam al Seminari diocesà de Mallorca, pels anys 50 i 60 del segle passat. Tots dos som ordenats sacerdots el mateix dia, a la mateixa església, a mans del mateix bisbe, amb els mateixos companys de promoció: 16 de juny de 1968, a la capella major del Seminari de Son Gibert. Quan el bon amic portolà Pere Amengual Bestard «Kalet» me’

Al bon amic Joan Femenia Àvila, el meu suport personal

 Capellans mallorquins secularitzats/dispensats Som un d’aquells 15 capellans mallorquins de la generació del Maig del 68 del segle passat, que fórem ordenats sacerdots cinquanta-quatre anys enrere.  Durant un temps, més o manco extens, ens hi havíem dedicat a fons i amb intensitat. Tot al llarg d’aquesta quarantena d’anys, més de la meitat del grup, vuit en concret, optàrem per unir les nostres vides a les d’una dona, amb la qual formar família. Consideràrem que la vida ens empenyia a fer-ho, al marge d’imposicions canòniques que ens ho prohibien taxativament.  Com nosaltres, més d’un centenar de capellans o religiosos de Mallorca han seguit aquest camí. Molt recentment, copsat per la notícia que m’arriba en bon primer dia de la segona setmana d’aquest mes de maig, i que té a veure amb la renúncia al càrrec de rector d’un capellà mallorquí, jove, de Palma, em sent empès a adreçar-me per escrit a qui presideix avui la diòcesi mallorquina, el bisbe Sebastià Taltavull... Més encara, quan

A la memòria del bon amic, mossèn Pau Oliver Ferrer

Dels tres rectors que he tengut, sent-ne jo vicari, amb els quals he treballat en tres parròquies de Ciutat (Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l’Encarnació), ja només me’n queda un, de viu, en aquest món de misèries nostres. M’acaben de comunicar la defunció de qui fou el meu primer rector, a la parròquia de Sant Nicolau, mossèn Pau Oliver Ferrer . Que en pau descansi, i de Déu gaudesqui per a sempre! Li estic ben agraït. Per tot quant féu, a l’hora d’introduir-me, de la manera millor possible, dins aquell món eclesiàstic i clerical de finals dels anys seixanta del segle passat. Època post-conciliar, la del Vaticà II. Haguérem de trencar-hi molts motlles. Introduir-hi moltes reformes. Iniciar-hi molts camins nous. Recent sortit del Seminari, jo no en tenia ni la més mínima idea, d’allò amb què m’hi havia de topar: més de mitja dotzena de clergues majors en una sola església parroquial, avesats a fer les coses així com sempre s’havien fet, des del concili de Trento! Entossudits a co

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (1): un mallorquí d’Inca, al Brasil

En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït. Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides! Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el mini

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (2): opinió mallorquina sobre Bolsonaro

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil.  La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores. M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats». Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral: Remarcava per damunt tot el paper

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (3): sobre Joan Miró, l’artista pintor

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon , doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró  , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística. Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró» .  S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró. Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund. Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana. Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan M