Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa. De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor
Davant la notícia publicada recentment sobre el bon amic i company d’estudis i de tasques pastorals missioneres al Burundi, a l’Àfrica Central, el selvatgí Julià Cifre Vanrell , m’he quedat astorat, però no vull ni puc quedar-m'hi mut. Llegint alguns dels escrits publicats en premsa i xarxes de la intercomunicació social més frenètica, he considerat més pertinent d'anar a les fonts, directament, i retrobar-me amb qui roman al centre d’aquestes informacions, el mateix Julià . JULIÀ CIFRE i CIL BUELE , a les portes de la Residència de Sant Pere i Sant Bernat, Palma (12-07-2023) No solament m’he volgut fer present, el mateix dimecres 12 de juliol de 2023, a la residència de preveres oberta prop de la Seu Catedral de Mallorca, on Julià roman ingressat des de fa alguns mesos, sinó que li he volgut lliurar en mà un escrit meu, molt personal, reiterant-li la meva amistat i posant-me a la seva disposició en allò que ell consideri que jo hi pugui ser útil. Tot i que m’insinua que, ho