Vivim un temps en què, si hi ha qualcú que ha fet allò que no ha fet mai, o que ha dit allò que no ha dit mai, se’n deu dur la palma el papa Lleó XIV. Pel que sembla, mitjans tecnològics poderosos d’avui dia – també en mans de l’entorn del president nord-americà Donald Trump - escampen notícies relacionades amb el papa nord-americà peruanitzat, «un ianqui latinitzat», que no tenen res a veure amb allò que diu o que fa. Per a mi, l'home més adequat per romandre al front i servei de l’Església catòlica en ple segle XXI. Davant la pregunta que em formula per whatsapp el bon amic Pere Barceló Barceló des de Puigpunyent, sobre una notícia que té a veure amb «la destitució papal fulminant d’una dotzena de bisbes catòlics», m’he ficat una mica en aquest trull. Em basta obrir youtube, per adonar-me que, sobre aquest papa, hi ha vídeos a balquena. I sobre aquesta notícia relacionada amb la destitució ...
Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres... Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...