SABAL

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Per les notícies que m’arriben avui fins a la ciutat nordenca de Piura on em trob, en bon darrer dia del mes de juliol, festa de sant I gnasi de Loiola , la jornada d’ahir a Lima arreplega la notícia del comiat definitiu que li reten, al bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaría , els seus familiars i les seves amistats més properes. Darrer comiat dispensat a n'Anselm, a la ciutat de Lima Agraesc a n’ Elvira , la seva esposa peruana, l’enviament que m’adreça amb imatges d’una trobada molt emotiva amb el personal del Col·legi de San José , on ella va treballar. És l'ndret de Lima on vetlen les restes mortals de n’ Anselm, de cos present. Entre molta d’altra gent que m’imagín que deu ser personal treballador de la casa, hi veig molt emocionada la seva filla Micaela Álvarez Calmet , i la mateixa Elvira ben abraçada del seu nét Julián , vora el baül amb la fotografia de n’ Anselm als peus d’una imatge del Crist ressuscitat. N'Elvira agraeix la presència i el suport reb...

No passen ni vint-i-quatre hores, des que n’ Elvira Calmet em tramet la notícia de la mort de n’ Anselm Álvarez , el seu espòs, i ja la  veig escampada arreu de les xarxes de la intercomunicació social més intensa: «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco por todo su amor» .  Quina meravella resulten tots aquests estris tecnològics, aparentment tan insignificants, i, de fet, tan significatius com són els mòbils. Comporten una gran facilitat a l’hora de transmetre coneixement i coneixences! Ho veig com una de les diferències més notòries respecte de cinquanta anys enrere, en la relació entre Perú i Mallorca!  Anselm Álvarez, a la seva casa de Lima « En memòria i en record de qui sent llucmajorer ha estat un d’aquells primers que s’atansen de cor a aquest bell  país andí que anomenam Perú. Sens dubte et diu, a tu, que miris bé son camí. Tan farcit està de roses, com de fulles amb espines; tan farcit de tantes coses, que acompanyaran son nom: Tant sa v...

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...

L’àmbit dins el qual ens tractam més intensament i fonda, en Pere Barceló Barceló i jo mateix, és el dels capellans catòlics casats , com li agrada, a ell, anomenar els sacerdots que oficialment i institucional són tractats com a «secularitzats» o «dispensats». Ell i jo només som dos dels més d'un centenar, a Mallorca. Em resulta del tot impossible parlar de capellans mallorquins secularitzats, sense referir-me, entre d’altres companys, al puigpunyentí Pere Barceló Barceló .  Durant dècades seguides, impulsa com el qui més, iniciatives nombrosíssimes tendents a dignificar la condició del cada cop més ampli col·lectiu de clergues diocesans mallorquins secularitzats. Fins suara mateix més que nonagenari, sempre amb l’empenta i l’ajut de la seva dona, na Néta Pinya. Estic molt orgullós i em sent molt satisfet d’haver enregistrat a la seva casa puigpunyentina, una de tantes xerrades que hi mantenim plegats, com aquesta informativa on Pere Barceló apareix com a gran impulsor d’iniciat...