En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español dècades enrere... En adonar-me que el termini de pr
L’àmbit dins el qual ens tractam més intensament i fonda, en Pere Barceló Barceló i jo mateix, és el dels capellans catòlics casats , com li agrada, a ell, anomenar els sacerdots que oficialment i institucional són tractats com a «secularitzats» o «dispensats». Ell i jo només som dos dels més d'un centenar, a Mallorca. Em resulta del tot impossible parlar de capellans mallorquins secularitzats, sense referir-me, entre d’altres companys, al puigpunyentí Pere Barceló Barceló . Durant dècades seguides, impulsa com el qui més, iniciatives nombrosíssimes tendents a dignificar la condició del cada cop més ampli col·lectiu de clergues diocesans mallorquins secularitzats. Fins suara mateix més que nonagenari, sempre amb l’empenta i l’ajut de la seva dona, na Néta Pinya. Estic molt orgullós i em sent molt satisfet d’haver enregistrat a la seva casa puigpunyentina, una de tantes xerrades que hi mantenim plegats, com aquesta informativa on Pere Barceló apareix com a gran impulsor d’iniciat