Passa al contingut principal

Entrades

Al bon amic i condeixeble senceller, PERE RAMIS MUT

Escrita per
 M’arriba la notícia de la imminència de la seva mort, poques hores abans que ell en rebi la visita.  Fa molt pocs dies que m’han corprès les paraules dels seus familiars més propers, quan m’indiquen que el bon amic i condeixeble senceller Pere Ramis Mut ha caigut en una d’aquelles situacions demencials que ens capgiren totalment l’existència. Com gairebé sempre, ens demanam el per què de tot plegat, sense que n’arribem a trobar mai cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Com no sigui la del creient que manté depositada la seva confiança plena en el Déu i Senyor de l’Univers, pare i mare de tota criatura nada... El fet és que vull anar a veure’l... la setmana passada... i ja no hi som arribat a temps! En Pere Ramis Mut «devers les 16 ens ha deixat», diu el missatge que m’arriba pel whatsapp, divendres 12 de maig... Amb exèquies, per la família més apropada... I funeral per dilluns 15 de maig a les 20 hores a l’església parroquial de Sencelles... Ens uneixen amb en Pere uns vi
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Entrades recents

Amb el bon amic puigpunyentí, Pere Barceló i Barceló

Escrita per
Diumenge, 26 de febrer d’enguany, via whatsapp el bon amic puigpunyentí Pere Barceló i Barceló , em comunica que li han publicat un llibre, «Recordant, recordant» , i que vol fer-ne arribar exemplars a algunes de les seves amistats més properes. Per això contacta amb mi, per veure si en tenc cap, d'adreça. Li dic que, d'adreces físiques no en tenc. Sí que dispòs del número de mòbil d'alguns. Tot i amb això, li dic que puc passar a recollir-los. M’hi oferesc, per anar-los a cercar i distribuir-los, fent-me present a la seva casa puigpunyentina, aprofitant el dia festiu de l’1 de març, Diada de les Illes Balears. En arribar-hi, em trob en primer lloc n’ Oriol , l’infant i nét que m’obre la barrera de la finca i em condueix fins a la cambra dels padrins, Pere i Néta . Me’ls hi trob tots dos, ben acomodats a les butaques respectives davant la foganya, en dia de neu i de fred a totes les contrades d’una Mallorca nevada: Tomir, Massanella, l’Ofre, Puig Major, Teix, Galatzó cober
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic Ángel Reigadas Ramón

Escrita per
M’arriben molt endins les paraules que m’adreça un capellà mallorquí, que no tenc el gust de conèixer personalment, però que té l’amabilitat de comunicar-me que fa pocs dies que ha rebut «la dispensa de l’exercici del ministeri i del celibat».  Ho fa, servint-se del meu blog «SABAL» (Secularitzats Associats de Balears), amb el qual s’ha trobat per casualitat, on ha pogut veure la llista que hi apareix de secularitzats de Balears Un més d’entre moltíssims! Es tracta del darrer cas de capellà diocesà «secularitzat», com jo mateix des de fa més de 40 anys. L’he afegit tot d’una a la llista dels més d’un centenar de sacerdots mallorquins que hem volgut fer la passa de rompre amb la mesura disciplinària d’un celibat clerical tan obligatori com poc evangèlic. Tan poc respectuós amb la dona, com irreverent davant Déu creador. Pel que em diu Ángel Reigadas Ramón , és el darrer capellà secularitzat a Mallorca: el passat dijous 9 de febrer de 2023, en signa el document a la seu del tribunal ec
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Quaranta-cinc anys després

Escrita per
Mentre m’afany a mirar d’enllestir unes MEMÒRIES MEVES que recullin dades autobiogràfiques (per a qui pugui tenir-hi un cert interès), m’adon que avui FA EXACTAMENT 45 ANYS que el bisbe nord-americà de Chimbote (Perú), monsenyor Santiago Burke , O.P., em lliurà el nomenament oficial com a rector de la parròquia situada a la Vall dels rius Santa i Lacramarca, al departament peruà d’Ancash. Vaig treballar-hi un temps, amb els companys mallorquins Miquel Mulet , Miquel Company , Paco Suárez , Tomeu Morey i Anselm Álvarez,  a més d'altres col·laboradors peruans i estrangers. Com passa el temps! Com discorre el nostre pas per aquest món! Gràcies a la Vida, que m’ha donat tant! El meu carnet d'Agent Pastoral a Chimbote «1978.- L’any en què el papa Joan Pau II inicia el seu pontificat. El dia de la festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, arriba a les meves mans la comunicació del nomenament oficial que el bisbe de la Prelatura de Chimbote m’atorga com a rector de la p
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic algaidí Bernat Pou

Escrita per
BERNAT POU GARCIAS L'endemà de la Festa dels Reis, m’acaben de comunicar la mort del bon amic algaidí, Bernat Pou Garcias (1929-2023), amb qui m’uneixen llaços d’amistat que queden enfortits, sobretot, quan compartim tasques pastorals al Perú, a la dècada dels anys setanta del segle passat.  Que descansi en pau! Els primers records que en tenc es remunten als anys d'estudis al Seminari diocesà de Mallorca, on vaig ingressar l'any 1955. Tot i que ell em duia sis anys per davant, pel fet de viure a Palma, durant les vacances compartíem, entre d'altres activitats, anades a la platja on m'admirava la seva capacitat de nedar estones llargues sense cansar-se... Sé que va néixer a Algaida el 16 de setembre de 1929. Fou ordenat capellà el 22 de desembre de 1962, i va ser destinat primerament a la parròquia dels Hostalets. Però hi romangué molt poc temps. L’any 1963 se n’anà a treballar a la parròquia de Huacho, Perú. Pel que he pogut saber, el bon amic Bernat prengué aques
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Escrita per
Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (4): aportacions informatives diverses

Escrita per
Ningú que conegui i hagi tractat de prop Domingo Mateu Conti no dubta que sigui un personatge singular. Basta repassar una mica detengudament les etapes de Seminari, per adonar-se’n... Un cop sortit a fora d’aquelles quatre parets, la seva vida transcorre per ambients tan diversos que resulta difícil copsar-ne tot l’abast, des que l’any 1966 el destinen com a vicari a la parròquia de Sóller, en temps del rector Joan Canals , «un home xapat a l’antiga». Aportacions informatives diverses, recollides amb posterioritat al que he anat publicant fins ara (1) (2) (3) , em donen per ampliar-ne encara més l’embalum dels detalls d’aquesta vida intensament fruïda. Pel que fa a la participació activa de Domingo Mateu en l’elaboració de revistes, he d’afegir que actualment forma part de l’equip de Redacció de la revista Amics del Seminari . I que, a més d’altres escrits com entrevistes i demés, és ell qui fa totes les editorials de cada número.  També hi aporta moltes i molt bones fotografies.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació