Passa al contingut principal

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet, l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria:

«Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor».

Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic

No fa ni cinc hores que, per whatsapp, em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús, preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva.

En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats...

Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia, els anys 50 i 60 del segle passat. Ell, sis anys per davant meu, és ordenat capellà   el 21 de desembre de 1961. 

Després de treballar a Llucmajor i Andratx, l’any 1966 passa a les missions diocesanes del Perú, treballant primer a Santiago de Chuco (Trujillo) i després a la parròquia de Santa (Chimbote) on feim feina junts durant un temps. L’any 1999 passa a Lima, s’hi estableix i forma una família  juntament amb na Felicita Elvira Calmet Fra. Tenen dues filles, Micaela i Sumac; i dos néts, Julián i Anselm

Em ve al cap que, quan n'Anselm decideix d’anar a missions, descontent amb la tasca primera que li encomanen a la ciutat peruana de Trujillo, on s’ha d’encarregar de la formació dels joves seminaristes, opta per anar-se’n a treballar a Santiago de Chuco, amb la població rural, dedicada al cultiu del camp, juntament amb el seu company Jaume Muntaner Rullan

Seminari de Trujillo on treballen capellans mallorquins

El primer contacte que mantenc al Perú amb n’Anselm Álvarez Santamaria és al mateix aeroport de Lima, la primera vegada que hi arrib l’any 1975. Juntament amb altres companys capellans mallorquins que hi acudeixen a rebre-m’hi. 

Pocs anys després, arribam a treballar plegats a la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la Prelatura de Chimbote. 

També record la trobada que mantenim a Son Bono, a Mallorca, amb motiu de l’anada a Mallorca d’Anselm Álvarez i la seva família des de Lima, Perú. Té moltes ganes de retrobar-se amb els seus antics companys mallorquins peruanitzats. 

Els darrers contactes meus directes amb el bon amic Anselm Álvarez, queden reflectits en l’escrit que li dedic en una de les meves cròniques d’aquest viatge meu al Perú. Justament aquest any mateix (com si la Providència hagués pres la decisió d’avançar-nos el darrer retrobament en aquest món de misèries crues i dures), m’hi pas una setmana sencera allotjat a la seva casa del districte limeny de Magdalena del Mar, on som tractat per la seva família a les mil meravelles. 

Amb n'Anselm i n'Elvira a la seva casa de Magdalena del Mar (Lima)

Hi compartim xerrades i passejades molt profitoses i enriquidores, alhora que moments i situacions només reservades a les amistats més profundes. Allà m’arriben els medicaments que necessit i que m’envien des de Mallorca pel correu convencional, en haver volgut romandre mig any seguit per aquestes contrades andines. 

Allà seguim plegats el procés d’unes eleccions europees en les quals jo no puc votar, però ell sí. Tant és així que, orgullós, em mostra totes les paperetes que ha recaptat de l’ambaixada espanyola on figura com a ciutadà del Regne d’Espanya.

Allà tenc el plaer de conèixer i tractar de prop tots els membres de la seva família, que m’hi acepten com un membre més, molt ben tractat sempre. 

Quatre anys enrere, ja tenc oportunitat de retrobar-nos-hi. Fins i tot compartim una jornada sencera amb les amigues i amics missioners de Mallorca que celebram la trobada de Mallorca Missionera a la parròquia que els franciscans del T.O.R. regenten al barri limeny de Salamanca. 

Anselm i Elvira participen en la jornada de Mallorca Missionera,
a la parròquia dels franciscans del T.O.R. a la parròquia de Salamanca, Lima, Perú

Aleshores, en la seva intervenció, el bon amic i antic company de tasques pastorals a la parròquia del «Señor Crucificado de Santa», a la prelatura de Chimbote, Anselm Álvarez – que s’hi fa present en companyia de la seva esposa, Elvira Calmet’ -, manifesta que ja està jubilat. Així i tot, diu que anima durant alguns anys un grup d’ancians, persones majors que acudeixen a la parròquia i els ajuda en tot allò que pot i sap.

En aquella mateixa ocasió, record que en kombi arribam fins al nucli poblat de Santa, on treball a la dècada dels anys 70 amb n’Anselm Àlvarez Santamaría i en Tomeu Morey Ferrando. Recorrem tot el poble, situat a pocs quilòmetres de Chimbote. Visitam la casa del senyor rector, un capellà diocesà peruà, i saludam les religioses, dues italianes, que hi treballen. Ens feim algunes fotos i partim cap a Coishco, on dinam d’un bon menú criollo a base de «cebiche».

Si d'una cosa est`satisfet, aquest bon amic llucmajorer, és de l'atenció tan acurada que aquests darrers anys li dispensen els companys que integren l'associació cultural Amics del Seminari.

Tots aquests records em vénen al cap, quan m’arriba la notícia de la mort d’aquest bon amic meu llucmajorer que dedica tota la seva vida, pràcticament, al Perú. Tant a l’àmbit del treball pastoral parroquial, com en l’àmbit de l’educació o dels moviments socials. 

Practicant aferrissat de la Teologia de l’Alliberament, fins als darrers moments de la seva vida es mostra com entossudit lector de llibres. Conec poques persones tan dedicades com ell a la lectura. A qualsevol hora del dia o de la nit, com puc comprovar personalment al seu domicili familiar de Lima.

Amb la seva mort, l’església i la societat peruana perd un element molt valuós. Tant de bo que en continuï rebent l’atenció més acurada des de la dimensió desconeguda on acaba d’arribar avui mateix.

Anselm Álvarez, prefecte de curs al Seminari de Mallorca

Que descansi en pau, tan gran lluitador per la causa del Regne!

Comentaris

  1. Cil, me has deixat sense paraules. Moltes gràcies per tot. El meu pare era la persona més bona que he conegut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall