Missa funeral per Jaume Muntaner, a Palma

Al final de la missa funeral celebrada a l'església parroquial de Santa Catalina Thomàs, a Palma, amb motiu de la mort de Jaume Muntaner Rullan, he demanat de dir-hi dues paraules sobre aquest bon amic de Seminari, amb qui m’uneixen llaços d’amistat i de treball conjunt.

Grup d'Amics del Seminari presents al funeral

Davant d'un nombre considerable d'Amics de Seminari que s'hi han volgut fer presents, he volgut recordar que hi ha persones que passen per aquest món nostre, aparentment sense deixar cap petjada, com si no haguessin fet res que valgués la pena, i haguessin viscut de manera totalment anònima... Però així i tot, sí que han contribuït d’alguna manera a passar-hi, per aquest món, millorant-lo en molts d’aspectes.

Puc dir, per experiència pròpia, que en Jaume Muntaner és una d’aquestes persones: ha passat per aquest món fent molt de bé a molta de gent en àmbits molt diversos, com aquell qui diu, sense que ningú no se’n temés.

Jaume Muntaner dirigint el cor dels "Pueri cantores" al Seminari

El record dirigint el grup d’infants que constituïen allò que en dèiem els «Pueri cantores» al Seminari diocesà de Mallorca: hi implantà un estil característic que ja m’hagués agradat, a mi, haver sabut transmetre posteriorment: l’elegància, el senyoriu, la finesa en la manera de cantar.

Després, sent consiliari escolta a la parròquia de Sant Josep Obrer, com jo mateix a la parròquia de l’Encarnació, ell va dedicar-se intensament als joves de la Branca Ruta sobretot, és a dir dels més majors, dels que es preparaven per ser caps responsables d’unitats d’infants més menuts.

Jaume Muntaner amb l'uniforme de consiliari escolta

Quan decideix d’anar a missions, descontent amb la tasca primera que li encomanen a la ciutat peruana de Trujillo, on s’ha d’encarregar de la formació dels joves seminaristes, opta per anar-se’n a treballar amb la població rural, dedicada al cultiu del camp, juntament amb el seu company llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria.

Seminari de Trujillo (Perú) on treballa un temps Jaume Muntaner

En retornar a Mallorca, delitós d’introduir formes noves de pastoral, més arrelades en la població treballadora de Palma, juntament amb el company capellà senceller Antoni Ferrer Oliver, funden la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Treballen ardidament en la pastoral penitenciària i duen a terme tasques que creen conflictes amb l’estament jeràrquic.

Opta per secularitzar-se, i, amb la realització dels estudis professionals d’Infermeria, es dedica a aquest àmbit de la sanitat. Arriba a ocupar el càrrec de cap responsable de Quiròfans dins una institució tan significativa com la Mútua Balear.

Jaume Muntaner Rullan, per tot allà on passa deixa petjada inesborrable: al Seminari, dirigint la coral infantil; a la parròquia de Sant Josep Obrer, encarregant-se del Moviment Escolta; al Perú, col·laborant a la diòcesi de Trujillo; retornant a Mallorca, primer com a vicari de la parròquia de la Resurrecció i posteriorment com a ATS a la Mútua Balear...

Són petjades que marquen tot un estil de vida i de comportar-se que li podem agrair sincerament i profundament. I donar-ne gràcies a Déu, i a la seva mare, en edat més que centenària Isabel Rullan, que l'ha acompanyat durant tota la seva existència fins als seus darrers dies.

Per acabar, al final de la missa funeral volia aportar el que m’ha arribat aquests dies des del Perú. Com que no ho he arribat a fer, ho adjunt aquí mateix. Prové de qui és un gran amic d’en Jaume Muntaner. Treballaren junts com a missioners a Trujillo. Ara viu i resideix a Lima, amb la seva esposa, les seves filles i els seus néts: es tracta del llucmajorer Anselm Álvarez Santamaría:

«Es curioso, - em diu - vivimos un buen tiempo juntos los dos en la sierra de Santiago de Chuco y no tenemos fotografías de este tiempo. Sólo recuerdos, como cuando fuimos a caballo a  varios distritos  de la provincia, enviados por el Arzobispo de Trujillo a recoger unos libros parroquiales; Nos prestaron unos buenos caballos en una hacienda, pero nosotros éramos no tan buenos jinetes; al cruzar un río que apenitas llevaba agua, tuvimos miedo, así, pues, nos descalzamos y jalando los caballos cruzamos. Por supuesto, que no encontramos al curita. Y su "señora" así nos dijeron, no sabía nada. Alguien nos dijo que estaba en otro  distrito y allí nos fuimos. Al llegar al pueblo, oímos repicar de campanas. Pensamos: bueno, parece que aquí estará, pero tampoco estaba. No sé cómo se enteraron, pero nos estaban esperando los niños de las escuelas, maestros y maestras  y autoridades. Nos reunimos en salón de clase, nos invitaron a una gaseosa, les expusimos el motivo de nuestra visita. Luego de hablar un rato con ellos, agarramos los caballos y nos regresamos. Lo peor es que nos agarró la noche. En el primer pueblo, nos dieron acogida: dormimos en  una habitación, sin luz, por supuesto, apenitas dormimos, las ratas se paseaban a sus anchas... Al amanecer, tomamos los caballos y nos regresamos. Cruzamos el río a pie, por miedo. Devolvimos los caballos, los cuales, al llegar a su destino, se pusieron a correr por su cuenta y nosotros como en el Oeste.... En otra ocasión, puede que recuerde otras cosas. Éste es ahorita mi pequeño homenaje al que fue un buen amigo y compañero de misiones.» 

Així s’expressa, des de Lima, n’Anselmo Álvarez Santamaría, recordant amb gran afecte l’amic Jaume Muntaner Rullan.

Que descansi en pau!