Passa al contingut principal

Algunes notes de (sobre) Jaume Muntaner Rullan (2): YURIMAGUAS!

 

Seguint per la selva amazònica peruana, el bon amic Jaume Muntaner Rullan, el mes d’agost de 1966 passa per Iquitos, en vol de la companyia aèria peruana Faucett i amb companyia de Sebastià Arrom.

És un dels indrets de la selva amazònica peruana que jo no conec. No hi he estat mai, tot i que n’he sentit a parlar moltíssim, per part d’altres companyes i companys de Mallorca que s’hi han atansat.

En Jaume i els mallorquins empren el cotxe del bisbe de la diòcesi amazònica a l’hora de recórrer tota la ciutat. Visiten el barri de Betlem,  situat a la vorera del riu Amazones on transita un vaixell de guerra de la Marina Peruana. Es tracta del barri «més pobre i miserable d’Iquitos», segons anota en Jaume,.

Durant mitja hora seguida, hi reben una barrumbada d’aigua que deixa tots els carrers semblants a un veritable riu. 

S’endinsen en canoa pel riu Amazones, deixant darrere cases flotants característiques. Totes les cases són de fusta i fulles de palmera o plataners.

S’hi estan uns dies i altra volta prenen avió. En aquesta ocasió cap a Yurimaguas, ciutat que s’aixeca a la vorera del riu Huallaga, afluent de l’Amazones.

JAUME MUNTANER, per un carrer de la ciutat de Yurimaguas (Agost 1966)

A la ciutat de Yurimaguas, sí que m’hi he fet present en dues ocasions: els anys 2010 i 2020. A la darrera, vaig tenir l’oportunitat de saludar i conèixer Manuel Yumbato Angulo i la seva esposa Mònica Tong Vela, impulsors de desenvolupament local especialment del sector socioeconòmic més desfavorit.

Les fotografies de l’any 1966 que hi adjunta en Jaume, ajuden veure els grans canvis que s’hi ha n produït al llarg d’aquests darrers 56 anys!

També permeten de veure-hi les impressions que n’hi rep, amb les expressions que hi amolla.

JAUME MUNTANER, elabora bloc de notes (Agost 1966)

Diu que s’allotgen a cals frares. 

La plaça d’Armes i la façana de la catedral em resulten inconfusibles, tot i que la majoria dels edificis actuals són diferents i estan col·locats de manera distinta.

Des de dalt del campanar catedralici, on puja en Jaume, s’hi poden apreciar vistes excel·lents de la ciutat.

Inconfusible façana de la catedral de Yurimaguas (Agost de 1966)

En acabar el bloc de notes, en Jaume es fotografia amb un grup d’infants que l’han ajudat a recollir llavors de plantes tropicals per sembrar al Seminari de Trujillo, on treballa...

JAUME MUNTANER, amb infants recol·lectors de llavors (Agost de 1966)

(CONTINUARÀ)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d