Salta al contingut principal

Algunes notes de (sobre) Jaume Muntaner Rullan (2): YURIMAGUAS!

 

Seguint per la selva amazònica peruana, el bon amic Jaume Muntaner Rullan, el mes d’agost de 1966 passa per Iquitos, en vol de la companyia aèria peruana Faucett i amb companyia de Sebastià Arrom.

És un dels indrets de la selva amazònica peruana que jo no conec. No hi he estat mai, tot i que n’he sentit a parlar moltíssim, per part d’altres companyes i companys de Mallorca que s’hi han atansat.

En Jaume i els mallorquins empren el cotxe del bisbe de la diòcesi amazònica a l’hora de recórrer tota la ciutat. Visiten el barri de Betlem,  situat a la vorera del riu Amazones on transita un vaixell de guerra de la Marina Peruana. Es tracta del barri «més pobre i miserable d’Iquitos», segons anota en Jaume,.

Durant mitja hora seguida, hi reben una barrumbada d’aigua que deixa tots els carrers semblants a un veritable riu. 

S’endinsen en canoa pel riu Amazones, deixant darrere cases flotants característiques. Totes les cases són de fusta i fulles de palmera o plataners.

S’hi estan uns dies i altra volta prenen avió. En aquesta ocasió cap a Yurimaguas, ciutat que s’aixeca a la vorera del riu Huallaga, afluent de l’Amazones.

JAUME MUNTANER, per un carrer de la ciutat de Yurimaguas (Agost 1966)

A la ciutat de Yurimaguas, sí que m’hi he fet present en dues ocasions: els anys 2010 i 2020. A la darrera, vaig tenir l’oportunitat de saludar i conèixer Manuel Yumbato Angulo i la seva esposa Mònica Tong Vela, impulsors de desenvolupament local especialment del sector socioeconòmic més desfavorit.

Les fotografies de l’any 1966 que hi adjunta en Jaume, ajuden veure els grans canvis que s’hi ha n produït al llarg d’aquests darrers 56 anys!

També permeten de veure-hi les impressions que n’hi rep, amb les expressions que hi amolla.

JAUME MUNTANER, elabora bloc de notes (Agost 1966)

Diu que s’allotgen a cals frares. 

La plaça d’Armes i la façana de la catedral em resulten inconfusibles, tot i que la majoria dels edificis actuals són diferents i estan col·locats de manera distinta.

Des de dalt del campanar catedralici, on puja en Jaume, s’hi poden apreciar vistes excel·lents de la ciutat.

Inconfusible façana de la catedral de Yurimaguas (Agost de 1966)

En acabar el bloc de notes, en Jaume es fotografia amb un grup d’infants que l’han ajudat a recollir llavors de plantes tropicals per sembrar al Seminari de Trujillo, on treballa...

JAUME MUNTANER, amb infants recol·lectors de llavors (Agost de 1966)

(CONTINUARÀ)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...