SABAL

L'11 de març de 2025 el periodista de l' Agència Cristiana de Notícies de Catalunya , Xavier Pete Vega em demana una col·laboració escrita al voltant dels capellans secularitzats en el marc de l'Església mallorquina. Li suggeresc que m'enviï un qüestionari que vaig responent amb molt de gust. Cecili Buele , fent sonar l'orgue a la Parròquia Sta. Catalina Thomàs (Palma) Data i lloc de naixement, data de l'ordenació sacerdotal. Cecili Buele i Ramis , va nàixer a Palma el 4 de desembre de 1944. Fill de pare africà, de nom Andrés, nascut a Guinea Equatorial l’any 1911; i de mare mallorquina, de nom Maria del Carme, nascuda a la vila d’Ariany l’any 1914. Va ser ordenat sacerdot a la capella major del Seminari diocesà de Mallorca el 16 de juny de 1968, pel bisbe de la diòcesi Mons. Rafael Álvarez Lara. És el primer capellà mulato de Mallorca (s. XX). - Fes-me un resum de la teva vida sacerdotal, amb dates incloses, si és possible. He vist que també has estat missione...

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

En bon 23-F de 2019 , vull fixar-me en dos mitjans de comunicació que esmenten dos fets que em copsen l'atenció aquests dies i que m'empenyen a escriure'n quatre mots.  D'una banda, tenc davant dels meus ulls l'escrit que apareix publicat a l' Osservatore Romano , «el diari polític i religiós» (així figura a la capçalera) de l'estat del Vaticà. Concretament el d'avui mateix, dissabte 23 de febrer de 2019. L'article publicat en primera pàgina tracta sobre la segona jornada de treball a Roma, aprofitant la celebració de la festa de la Càtedra de Sant Pere (el 22 de febrer), d'una trobada de bisbes d'arreu del món, dedicada a la protecció dels menors a l'interior de l'Església catòlica. (Deu ser un eufemisme per fer-hi encabir actuacions delictives de clergues, podria pensar qualcú!) L'escrit, signat per Maurizio Fontana , duu per títol «Col·legialitat i sinodalitat per curar la plaga dels abusos» . Llenguatge eminentm...

Cinquanta anys després d'aquell 16 de juny de 1968, quan, molt emocionats, ens fèiem capellans per la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari diocesà de Mallorca, em sembla adient aturar-m'hi una mica, pensar-hi una estona, parar-hi un poc d'esment i compartir-ne reflexions que em puguin venir al cap. Cinquanta anys després! Per a mi, són cinc dècades seguides, d'estils de vida diferents, visions distintes, circumstàncies variades, experiències diverses, joies i tristeses, èxits i fracassos, llums i ombres, amors i desenganys, entusiasmes i desencisos.  Per uns motius o uns altres, tot plegat m'ha duit a viure i a conviure amb altra gent, força intensament, damunt d'aquest Planeta. Com a capellà creient que em consider, som un d'aquells que sempre s'ha afanyat a mantenir-ne el rumb, fitant la brúixola que assenyala «la polar», com «allò que més importa» . Segons se'ns diu per pa i per sal durant els a...

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, - la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló . Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho... Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada!  M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat! Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre!  Amb vosaltr...

Ciutat, 28 de setembre de 2016 Benvolgut i molt admirat Sebastià: No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis . Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas... Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació , també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú , concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima. L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda , vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer...

Amb aquest titular, el diari Última Hora dedica tota aquesta pàgina (27-11-2016, pàg. 25) als capellans mallorquins secularitzats, aprofitant la visita que reté recentment el papa Francesc a un grup de capellans secularitzats, a Roma (com reflecteix la fotografia central). S'hi remarca allò que diuen quatre companys capellans: En Pere Fullana : «La Iglesia tiende a culpabilizar aspectos como el sexo, però llegará el cambio». En Jaume Gual: «Dejé de ser cura porque me enamoré y no era capaz de llevar una doble vida». En Miquel Julià : «Uno empieza en la Iglesia joven, y sigue en la trayectoria sin plantearse nada». En Jesús Fresnillo : «Me gustaría ver aire nuevo en la Iglesia, però no hay nadie joven que releve». A l'actualitat som més d'un centenar els capellans mallorquins que ens hem casat, secularitzat i deixat d'exercir com a sacerdots. Cada cas és cada cas. I els quatre casos que apareixen a la pàgina d'Última Hora així ho fan palès. ...

El núm. 42 de la revista Modèlics i Modelicons que m'acaba d'arribar, em duu a interrompre la lectura de tres llibres que, en aquests moments, són al meu punt de mira, com manifest al meu mur de Facebook :  «M'estic dedicant a llegir tres llibres summament interessants: un, publicat en català; l'altre, en castellà; i el tercer, un llibre traduït del català al castellà... A finals de mes, ja veurem què n'he extret de tots tres: « Ejido Colectivo Batopilas, su historia », del bon amic manacorí Juan Riera Fullana , publicat a Mèxic; «Operación Tiara» , llibre del bon amic manacorí Jaume Santandreu traduït per Francisco Suárez ; i «La inauguració» , del bon amic artanenc Sebastià Mesquida .» Com s'indica a l'editorial, aquest exemplar gira en gran part entorn del «fenomen de les popularment anomenades 'secularitzacions'... un fenomen molt determinant i significatiu dins la nostra Església del segle XX». Per començar, apareix el bon amic ca...

MANIFIESTO FINAL CONGRESO INTERNACIONAL CURAS CASADOS Un grupo de unas 100 personas, llegadas de 15 países y pertenecientes al movimiento internacional de curas católicos casados, nos hemos reunido del 29 de octubre al 1 de noviembre en Guadarrama (Madrid - España) para celebrar un Congreso Internacional bajo el lema “Curas en unas comunidades adultas” . Ha sido especialmente destacable...haber contado con la presencia de 30 personas que, a pesar de la distancia y del coste económico, han venido a participar desde Latinoamérica. Culmina este acontecimiento un proceso ya antiguo: 7 congresos internacionales, más 7 latinoamericanos y otros muchos nacionales. Pertenecemos a ese amplio colectivo de creyentes en Jesús de Nazaret, que decidimos hace unos cuarenta años reivindicar de palabra y de obra la opcionalidad del celibato para los curas de la Iglesia católica de Occidente. Nuestro recorrido como colectivo ha ido ampliando la perspectiva inicial ...

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...