Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy, presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas, MSSCC.
Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger, juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol.
Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.
Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.
Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès:
«En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA.
SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp.
SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums.
SENSIBLE, com a bon cuiner, al bon menjar i el bon vi, sobretot compartit amb gent estimada.
SENSIBLE amb els que patien, per qui sempre tenia una paraula de conhort.
Divertit i xerrador amb els veïnats, els botiguers, els que fan feina al supermercat o al bar. Això el va dur a crear la seva parròquia virtual, que deia.
Tenia clar a qui estimava, quines eren les seves amigues i els seus amics, amb qui disfrutava de xerrar de la vida i de la mort i poder demostrar els seus sentiments sense màscares.
Culte, curiós, d’esperit jove i caparrut, amb caràcter quan tenia les coses clares i molt obert a tot i a tothom que li arribava al cor.
Exemple de vida senzilla i austera sabia que les coses importants no s’arreglen amb doblers.
I ens ensenyà que tenim dues mans: una per rebre i una per donar.
Que criticar els altres no ens fa millors persones.
A agrair i valorar tenir un sostre, un plat calent a taula, poder caminar i respirar.
Que no és bo per a ser lliure qui a ser esclau, s’avesa.
I el nostre pare té una llum tan guapa i amb tanta força, que quan t’atraques, t’encens....
Els que som aquí agraïm haver disfrutat de tu i ara és amb na Susana i als nostres cors.
«No me busques.... siénteme. Estoy cerca».
Bon camí Xavier Taltavull»
oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo
Quan, a través de la seva filla Maria del Mar, m'arriba la notícia lamentable que el bon amic Xavier Taltavull Estrañy, antic missioner dels Sagrats Cors, ens ha deixat, top amb el seu lema "No me busques... siénteme. Estoy cerca", que llegesc a la capçalera del seu compte de WhatsApp, cada vegada que l'obr, el mir i m'hi fix...
Amb Xavier Taltavull, a més de compartir sacerdoci, ell com a missioner dels Sagrats Cors, i jo com a capellà diocesà, durant uns anys del segle XX compartim també tasques missioneres, ell a l'Argentina, jo al Perú.
També compartim la situació forçada d'una secularització imposada pel codi de Dret canònic, que no per l'Evangeli de Jesús, de qui tots dos mira'm de continuar essent seguidors fervents al llarg de les nostres vides.
Compartim dèries impulsores de la defensa dels drets humans, sobretot d'aquelles persones i col•lectius que s'ho passen més malament entre nosaltres...
Compartim, així mateix, la convivència en barris de Palma acostats, ell al de Bons Aires, jo al del Camp Rodó. Ben a prop un de l'altre.
Compartim la tasca educadora que promou el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: ell com a membre del grup denominat "Pa Moreu", integrat per pares i mares d'escoltes i guies; jo com antic consiliari diocesà d'aquest moviment Scout.
Record d'haver comentat amb ell la jugada d'un papa argentí, com la seva companya Susana, que rep al Vaticà un bisbe de Mallorca menorquí del mateix llinatge Taltavull... Amb ganes que tots dos contribuesquin de manera efectiva a la renovació i transformació de la nostra església...
Les darreres vegades que ens trobam pel carrer, el veig acompanyat del seu petit depòsit d'oxigen que duu a les mans i que l'ajuda a respirar millor pels tubets de plàstic que s'aplica al nas...
Sempre content i eixerit, mai enfonsat ni derrotat, participa activament en grups de suport a pacients amb qui comparteix la malaltia...
En mantenir-lo com amic, sé que llegeix tots els missatges de WhatsApp que li envio. Me'n contesta alguns, sovint dient-me i recordant-me: "Vaig una mica descontrolat i amb visites a Son Espases. Deixa'm unes hores i t'ho diré. Gràcies amic." Acabant sempre, amb una abraçada.
Pel mes de març de l'any passat, en fer-li avinent i lliurar-li al seu domicili familiar del carrer Pere Martell de Ciutat, el llibre "Recordant, recordant", que el patriarca puigpunyentí dels capellans secularitzats, Pere Barceló i Barceló, vol fer-li arribar a través meu, amb dedicació personal inclosa, li entren ganes d'agrair-li el detall: "Amic Cil. Moltes de gràcies pel llibre d'en Pere. Si me dones el seu número de telèfon podré agrair-li la generositat. Gràcies Cil😈😈😈" Cosa que mir de fer tot d'una.
Els darrers cinc anys, compartim amigablement comunicacions i pensaments, en torn de les nostres vides tan sacsades per esdeveniments dolorosos: "Bon dia amic. Y polvo seré, más polvo enamorado!!! A cops vivim la vida!!!! Con la audacia del Espíritu y el equilibrio de Dios". Mans a les Mans. No es bueno que el hombre esté solo. Es massa dura la solitud... Una abraçada."
Record que el 23 de desembre de l'any 2019, li dic que lament moltíssim no poder acomiadar-me de la seva companya Susana, i acompanyar-los al cementeri: "Gracies Cil. Ha arribat a la fi amb molta pau i fora patir. De part seva i meva gràcies Cil💜"
Ara li ha tocat a ell partir, després de quatre anys i busques. Se'n va a la Gran Dimensió on es retroba amb na Susana, la seva companya argentina tan estimada!
Que tots dos gaudeixin, junts per sempre més, de la Vida que no s'acaba mai! Després d'haver tastat durant unes dècades aquest fragment de vida que sí que s'acaba aquí, en aquest món nostre...
Vetlatori aquest dilluns 8, a Son Valentí
a Palma, de 17 a 19.30h.
Dimecres dia 10, funeral a Sta Pagesa
a les 20h
Una tristeza inmensa la perdida de tío Xavier y la distancia que nos quitó tantos abrazos el acompañar físicamente a la familia en los momentos de dolor. fabriciomanchado@yahoo.com
ResponEliminaComparteix la teva tristesa, nebot del bon amic Xavier; alhora que l'alegria d'haver-lo conegut i tracta de prop a tots dos, Xavier i Susana, que ja gaudeixen plenament de La Vida
ResponElimina