SABAL

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler , que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956. Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos. Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’ Andratx (1960-1964) o d’ El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978).  Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades. En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no ...

Ningú que conegui i hagi tractat de prop Domingo Mateu Conti no dubta que sigui un personatge singular. Basta repassar una mica detengudament les etapes de Seminari, per adonar-se’n... Un cop sortit a fora d’aquelles quatre parets, la seva vida transcorre per ambients tan diversos que resulta difícil copsar-ne tot l’abast, des que l’any 1966 el destinen com a vicari a la parròquia de Sóller, en temps del rector Joan Canals , «un home xapat a l’antiga». Aportacions informatives diverses, recollides amb posterioritat al que he anat publicant fins ara (1) (2) (3) , em donen per ampliar-ne encara més l’embalum dels detalls d’aquesta vida intensament fruïda. Pel que fa a la participació activa de Domingo Mateu en l’elaboració de revistes, he d’afegir que actualment forma part de l’equip de Redacció de la revista Amics del Seminari . I que, a més d’altres escrits com entrevistes i demés, és ell qui fa totes les editorials de cada número.  També hi aporta moltes i molt bones fotografi...

M’arriba la notícia de la mort del bon amic solleric Pep Arbona Alcover , en bon matí de divendres 6 de novembre de 2020. Me la comunica un altre bon amic comú i condeixeble seu, el concarrí Jaume Obrador Soler . Li ho agraesc, tot desitjant que descansi en pau el bon amic solleric. Seixanta-cinc anys enrere, començam a compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca. Durant onze dels tretze anys seguits que m’hi pas en règim d’internat estricte. Ells, qui em duen dos cursos per davant, s’ordenen capellans l’any 1966. Jo l’any 1968. Compartim tots tres, també, la condició de secularitzats. Capellans que no podem continuar exercint-ne la tasca, a causa d’una norma canònica que ens prohibeix d’estimar una dona i contraure-hi matrimoni...  Des d’àmbits distints, continuam compartint l’afany de contribuir a millorar aquest món nostre, aportant-hi dosis d’humanitat, de reflexió analítica i d’una perspectiva transcendent que ens engresca a construir-lo amb criteris de ger...

per Agustí Serra Soler . 　 La veritat n'és "la conformitat d'allò, que pensam i donam a entendre de paraula i amb fets, amb la realitat ". D'intents sobrehumans, amb guerres de per mig, amb mentides disfrassades, amb amagatalls impossibles de descobrir, se'n poder contar a milions dins la història de la humanitat, i..., encara ara, dins el present, potser, se'n poden escriure al triple, en nom de la veritat. Tanta confusió en interpretar la veritat ens ha duit a viure la normalitat del desacord i a la crispada indignació, tant que ens ha dividit la convivència privada i pública, fins i tot entre les famílies més ben avingudes: per qualificar la "veritat" en defensa pròpia els jutjat estan atiborrats de judicis esperant sentència. La justícia que dictamina la veritat és justa, igual per a tots?. Tenim partits polítics que s'ataquen a matar, religions que se tallen el coll amb la creu per espasa, païssos amb guerres fredes,...

Si pens és perquè visc. QUIN PAPER ENS HA TOCAR REPRESENTAR, A TU I A MI, EN EL "GRAN TEATRE DEL MÓN ? per Agustí Serra Soler. 　 L'any 1954, als meus anys d'estudiant en el Seminari Conciliar de Sant Pere de Mallorca, en el tercer curs de teologia, una de les assignatures obligades era l'oratòria (l'art d'expressar-se rectament, de parlar convenientment en públic, de predicar com cal) . El nostre professor era Mn. Antoni Sancho, canonge, compossitor i músic excel'lent, orador magistral d'ofici a la Seu, molt estimat i admirat per tots nosaltres. Com a tasca obligada al programa de curs, baig la seva direcció, els alumnes havíem d'escenificar una obra clàssica amb tota ostentació i pompa, a la sala gran del Seminari. A nosaltres ens tocà posar en escena l'Auto Sacramental Alegòric, "El Gran Teatro del Món" de D. Pedro Calderón de la Barca, ( i com podeu suposar sense cap dona actriu). Jo, en aquesta obra vaig esser actor en u...

Sigau ben arribat, Mns. Xavier, a la Roqueta, la nostra, la vostra Mallorca. La vostra franquesa i la vostra familiaritat bé pot adornar la nostra esperança de tenir un Bisbe, que ens trobi en el lloc del nostre treball, de les nostres inquietuds, de nostres necessitats, i en ell puguem esplaiar-nos i obrir-nos sobre els nostres dubtes, les nostres queixes, els nostres esforços i nostres aspiracions; i vós, també, pugueu enjoiar-vos i felicitar-vos i alegrar-vos amb els resultats actius dels vostres afanys a favor d'arribar, i guanyar la joia, a la meta, que descriviu amb la vostra paraula, i demostrau amb el vostre exemple de que Jesucrist és amable i humà. Mai no ha estat la mateixa cosa demanar disculpes i perdó per haver estat passiu, apàtic, desganat, i, per haver tremolat de por, desconfiant d'aquells que se'ls ha d'animar i avivar en el deure d'anar endavant, pel camí de les responsabilitats que tots tenim i que espera el poble; q...

ALGUNS DELS ARTICLES PUBLICATS PER N'AGUSTÍ SERRA I SOLER - ANY 1992 29-05-1992 Agustí Serra dimiteix com a regidor de Fornalutx - ANY 2007 22-07-2007 Vobis, Episcopis Hispaniensis Ecclesiae in colloquio congressis 10-08-2007 La patata de Sa Pobla 14-12-2007 En el fons, que els capellans no es puguin casar, és un signe d’egoisme per part de l’Església - ANY 2009 07-01-2009 Agustí Serra: "Els àngels de la parròquia els vaig vendre jo amb el permís del bisbat". L'exrector, actualment seglar, admet que la venda es va fer a finals dels anys 60 per 800 pessetes i que els doblers anaren a l'obra 15-07-2009 El padrí 05-10-2009 Madona Aina: les vostres mans han estat les darreres en tocar l'orgue de Fornalutx 19-10-2009 El papa ha proclamat “any sacerdotal" el 2009. Deixau-m'ho dir (I) 26-10-2009 A mn. Jaume Mercant, Vicari (II) 09-11-2009 Si vols saber com és tal, dóna-li un càrrec públic de poder 23-11-2009 Pot la política pro...

Passen les hores i els dies... Mor la flor que avui floreix... Sapaguen les alegries de conquestes sense pes! Oh! Si et pogués donar un batec d'aquesta vida! Quantes coses jo faria que no estan al meu abast! Faria més que podria per implantar l'alegria i portar-la a tot costat, per eixugar l'amarg plorar que t'angoixa cada dia. Mentre la vida dura sols està a la meva mà comprendre la petitesa i el valor de cada instant i no cercar més enllà dels límits de ma estatura, que mai li afegiré un pam. Si me pogués despullar de tot lligam que esclavitza i de matèria i roba, nu i netejat de pintura, tot jo seria per a tu i tu, la meva mesura. Rema que rema barqueta! Vola que vola, ocellet! Així ens passen les hores prop del foc, fugint del fred. I com la filosa fila, fil per fil el vestit meu, troba la barca la riba, troba el seu niu tot ocell. Quan la vida no té fites cada hora gela de fred. Sols quimeres i alegries de mil anys fan un...

Del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el solleric Antoni Mas i Colom , qui feia de tresorer de l'associació SABAL, se'n guarda molt bon record i molta d'estima. Entre les moltes aportacions valuoses que ens va fer abans de morir a l'Hospital de Son Espases el mes d'agost de 2011, cal remarcar les que anomena “confessions d'un secularitzat” . Després de la seva mort, s'ha sabut que en Toni es dedicava, també, a escriure poesia. Una petita mostra de la qual ha fet arribar la seva família, amb el recull que porta per títol  “Susurros del alma” . Les 74 primeres pàgines estan redactades en castellà. Les següents són en català i comencen així: Poesies i poemes en català Ressons, clam, desitjos i somnis del més endins Il·lustracions d'Antoni Mas Colom OH, SILENCI...! Silenci...! Oh llengua de foc! Espira viva i encesa! No me dones cap repòs i me parles cau d'orella, lluny de crits i de renous, ...