Cinquanta anys després d'aquell 16 de juny de 1968, quan, molt emocionats, ens fèiem capellans per la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari diocesà de Mallorca, em sembla adient aturar-m'hi una mica, pensar-hi una estona, parar-hi un poc d'esment i compartir-ne reflexions que em puguin venir al cap. Cinquanta anys després! Per a mi, són cinc dècades seguides, d'estils de vida diferents, visions distintes, circumstàncies variades, experiències diverses, joies i tristeses, èxits i fracassos, llums i ombres, amors i desenganys, entusiasmes i desencisos. Per uns motius o uns altres, tot plegat m'ha duit a viure i a conviure amb altra gent, força intensament, damunt d'aquest Planeta. Com a capellà creient que em consider, som un d'aquells que sempre s'ha afanyat a mantenir-ne el rumb, fitant la brúixola que assenyala «la polar», com «allò que més importa» . Segons se'ns diu per pa i per sal durant els a...