SABAL

Arreplegant comentaris sobre la trobada organitzada a la vila de Búger amb la finalitat d'intercanviar opinions sobre els canvis, grans o petits, que hagi pogut fer el papa Francesc durant el seu pontificat, em sembla profitós afegir-hi l'aportació que, des del també petit poble, vallisoletà, de Ceinos de Campos , ens fa arribar el bon amic, i malgrat tot canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca, el gabellí Llorenç Tous i Massanet . Temple parroquial de CEINOS DE CAMPOS (Valladolid) AMICS DEL SEMINARI. Taula rodona 14 de febrer 2025 1.- Avui matí he seguit en directe per RAI 1 l’ofici de Sant Pere presidit pel Papa Francesc . Crec que ja hauria de dimitir. S’ha guanyat el descans al que té dret tota persona en la vellesa. Deixa una bona, encertada i oportuna herència. Té dret a acabar la vida en aquest món, a ca seva  i en pau. No hauria de repetir el final lamentable de Joan Pau II .  No hi ha dubte que l’Esperit sant no dorm i darrerament dona senyals mo...

M'han entrat ganes de reproduir íntegrament l'escrit del bon amic capellà de presons, mossèn Jaume Alemany Pascual , pel seu gran valor com a testimoni personal: "¿Què els deim i què ens diuen els confinats a la presó?  El Secretariat de Pastoral Penitenciària, en motiu de la festa de la Verge de la Mercè, vol ser portaveu dels privats de llibertat a l’Església de Mallorca i a la vegada veu de l’Església en el món de la presó. Sabem que uns i altres tenim molt per dir i escoltar. La realitat que hem viscut aquests darrers mesos ens ha dut a qüestionar molts aspectes de la vida: certeses, límits, llibertat, ... se’ns han imposat unes restriccions i límits que han afectat a la nostra llibertat. Talment allò que els privats de llibertat viuen cada dia de la seva condemna, del seu confinament. Entrar a la presó és deixar a la porta allò que nomenem “normal” i caure en un món difícil d’imaginar fins que no hi ets dintre. La presó trastoca l’estructura mental, psicològica, afect...

Al llarg de les converses mantengudes durant l'estiu de 2017 a la residència sacerdotal Sant Pere i Sant Bernat a Palma, que serveixen de base per a l'elaboració d'aquest llibre sobre mossèn Llorenç Tous , van apareixent noms i llinatges de persones amb les quals el canonge gabellí ha anat tractant al llarg de la seva vida. No hi són totes, certament, però sí les que són anomenades més sovint o amb més intensitat. Sobresurten, com és lògic els noms i llinatges de capellans (72), de professors (33), de canonges (29), de religiosos (28) i religioses (16), de polítics (25), de bisbes (24), de col·laboradores (17) i col·laboradors (24), d'emparentats (13), de condeixebles (11)... Segueixen a continuació, encara que amb no tanta freqüència, noms i llinatges de cursillistes, arquitectes, escriptors, periodistes, papes, administratius, directors de presons, metges, reis, teòlegs, educadors, manobres, missers, banquers, cardenals, diplomàtics, empresaris, jutges, mi...

El pròleg de Llorenç Tous.  L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo» . Continua esmentant el llibre de l' Eclesiastés , quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat.  Cal tenir present que mossèn  Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu» ...  Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla , en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntane r, i la col·laboració meva. M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdot...

M'admira aquest infant gabellí, àvid de saber, amb ganes de llegir i d'estudiar llatí i francès, que vol aprendre solfa, que passa gust de cantar a l'església parroquial de Capdepera i que, a la seva manera, se sent amic del Bon Jesús. M'arriben endins les impressions que li provoca el fet d'haver ingressat al Seminari diocesà, d'haver-s'hi passat els dotze anys de la carrera eclesiàstica, atent a les indicacions de professors, superiors i directors espirituals, incrementant-hi la seva amistat personal amb Jesús i el seu evangeli. Em deixen bocabadat les indicacions que fa en relació amb la seva anada a Roma, quan es matricula per fer cursos de Teologia i Bíblia, tant a la Universitat Gregoriana com a l'Institut Bíblic: com si se li esborràs «tot o quasi tot el que havia estudiat a Palma» i descobrís una relació nova amb Jesús. Em sorprenen certs detalls que s'hi esmenten relacionats amb la seva condició de canonge lectoral de la Seu ...

- Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.). Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català. - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del...

Llorenç Tous signant un llibre seu Gairebé dos mesos després d'haver-me arribat a les mans les galerades d'aquest llibre meu, per motius de campanyes electorals perllongades dins les quals acostum a romandre capficat, no em puc posar a revisar-les i fer-hi observacions, fins l'endemà mateix de la jornada pluri-electoral del 26 de maig de 2019. Aleshores m'adon que, editat per Lleonard Muntane r, i portant el núm. 27 de la Col·lecció En Diàleg, el llibre s'inicia amb un pròleg signat pel mateix Llorenç Tous . Llorenç Tous Massanet , neix a Capdepera el 23 de desembre de 1933, fill de Bartomeu Tous «Col·lecte» i d' Elionor Massanet «Saletes» , casats per l'església el dia de santa Apol·lònia, el 9 de febrer de 1929.  Fa la Primera Comunió el 3 d'abril de 1941. Ingressa al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1944. S'ordena de diaca al monestir de les Carmelites de la Rambla de Palma poc abans d'anar-se'n cap a Roma.  E...

En assistir a l'acte de presentació d'aquest llibre de mossèn Llorenç Tous i Massanet , al cor de l'Església Catedral Basílica de Mallorca, el 22 de maig de 2018 vaig tornar a tenir l'oportunitat de saludar-lo i abraçar-lo, tot recordant la darrera Setmana Santa d'enguany que vàrem compartir i celebrar plegats al poblet castellà de Villalar de Campos. M'alegrà veure la gentada que hi va acudir. Senyal inequívoc del pes considerable que manté el canonge gabellí entre tantíssims de seguidors, tant eclesiàstics com laics, tant homes com dones, tant joves com vells. La presència i la intervenció de monsenyor Sebastià Taltavull , bisbe de Mallorca; la del degà del Capítol catedralici, mossèn Teodor Suau ; o la de l'editor del llibre, Lleonard Muntaner , afegida a la de tants d'altres canonges, capellans, gent d'església i d'altra gent encuriosida, no va fer altra cosa que elevar el nivell d'una trobada com aquella a la categoria d...

Sense cap altra pretensió que no sigui compartir amb vosaltres uns sentiments de germans en la fe, vos envii aquest escrit que acab de redactar espontàniament, sense pensar-hi massa. Si vos serveix, encara millor. Cordialment. Llorenç. Jo estava dinant a un restaurant de Valladolid quan me cridà al mòvil un amic per donar-me la notícia, me vaig girar i en la pantalla de TV ho estaven comentant en el Telediari de les tres. Vaig sentir sorpresa. Després alegria, perquè el seguesc en directe freqüentment per TV italiana o vaticana i veig que ha tornat molt vell. Vaig sentir admiració per la seva coherència i perquè inicia una bona costum, inèdita fins el present, de que també els papes són persones normals, que com tothom, arriba un moment que ja no poden fer lo que han fet sempre. Me vaig confirmar en la meva convicció de lo malament que el Papa passat va duu el seu final. Me dolia veure’l bavant, encongit,que no podia parlar. Trobava que per educació i respecte tenien que evitar mos...