Passa al contingut principal

Del bon amic mossèn Jaume Alemany Pascual, capellà de presons

M'han entrat ganes de reproduir íntegrament l'escrit del bon amic capellà de presons, mossèn Jaume Alemany Pascual, pel seu gran valor com a testimoni personal:

"¿Què els deim i què ens diuen els confinats a la presó? 

El Secretariat de Pastoral Penitenciària, en motiu de la festa de la Verge de la Mercè, vol ser portaveu dels privats de llibertat a l’Església de Mallorca i a la vegada veu de l’Església en el món de la presó.

Sabem que uns i altres tenim molt per dir i escoltar. La realitat que hem viscut aquests darrers mesos ens ha dut a qüestionar molts aspectes de la vida: certeses, límits, llibertat, ... se’ns han imposat unes restriccions i límits que han afectat a la nostra llibertat.

Talment allò que els privats de llibertat viuen cada dia de la seva condemna, del seu confinament. Entrar a la presó és deixar a la porta allò que nomenem “normal” i caure en un món difícil d’imaginar fins que no hi ets dintre. La presó trastoca l’estructura mental, psicològica, afectiva, de qui la pateix. Res no pareix real. L’inversemblant es converteix en l’habitual i el més fàcil és deixar-se dur per la rutina, la indiferència, el no pensar, ... esperant que el parèntesi que es va obrir el dia de l’entrada a presó es tanqui el dia de la sortida.

El reclús, juntament amb la limitació de la llibertat, veu retallades i sovint anul•lades accions tan humanes com el treball, les relacions afectives, l’educació dels fills, la cura dels seus majors, l’acompanyament en el dolor i la participació en les alegries dels seus esser estimats. Talment el que tant hem patit aquests mesos quan una persona estimada se’ns ha mort i no hem pogut estar al seu costat.

¿Què ens diuen els privats de llibertat avui a nosaltres?

La seva resistència, admirable, qüestiona les actituds pessimistes, conformistes, derrotistes. La seva vida en reclusió ens fa apreciar el valor immens de la llibertat i ens empeny a viure-la amb gelosa passió. La seva vida marcada per la carència i la privació qüestionen el nostre consumisme.

Les llargues hores de soledat i de silenci forçats ens conviden a valorar el diàleg, la trobada, i a callar més que parlar, a interioritzar més que “centrifugar”.

Que no judiquem amb tanta facilitat, que apliquem polítiques preventives (educació, sanitat, ajuts familiars, creació de treball, ...), que cerquem alternatives a la presó amb mesures més restauratives que punitives.

¿ I nosaltres que els diem?

Que la Pastoral Penitenciària té l’encàrrec de l’Església de Mallorca de vetllar per ells, pels seus drets, per la seva dignitat. Que són molts els cristians que els tenen presents a les seves pregàries i es senten interpel•lats pel missatge de Jesús (Mateu 25). Que tots els voluntaris de Pastoral Penitenciària estem al seu costat per compartir la fe, escoltar la Paraula, animar i acompanyar processos personals orientats a refer la pròpia vida i que també volem estar al costat dels familiars que pateixen la seva absència, afecte, ... Que no oblidin mai que Jesús s’identifica amb ells i que Maria, la mare de Jesús els pren com a fills.

Maria és la que va sofrir exclusió a Betlem, va emigrar a Egipte, va patir veient al seu fill empresonat, jutjat, condemnat, executat, ... ella que va inspirar iniciatives redemptores de captius segueix protegint aquells que es troben en qualsevol perill i l’invoquen.

El Papa cada any ens convida a tenir “més i millor” cura dels més pobres. Enguany ens anima a no angoixar-nos ni perdre el coratge davant situacions difícils. Ens convida a tendir les mans al pobre, l’humiliat, al malalt, al dèbil, al qui plora... a donar veu al crit silenciós ( també silenciat) dels qui no tenen veu.

En el dia de la Mercè i tot el curs preguem Déu perquè la distància social no sigui excusa per allunyar-nos encara més dels més pobres, que la mascareta no ens impedeixi el diàleg ni la comunicació amb els aïllats i exclosos, que la por no ens paralitzi, que la manca de llibertat no enteli l’horitzó dels qui la sofreixen.

Maria mare de Déu i mare nostra ens ajudarà a obrir finestres als murs per eixamplar horitzons d’esperança.

Equip de voluntaris de Pastoral Penitenciària"

Juntament amb altres comentaris que he pogut veure a les xarxes de la intercomunicació, vul subscriure i difondre també, més concretament, el que en fa el bon amic Bernat Vicens, recordant que jo també hi era... malgrat duràs poc temps, per la duresa indescriptible d'una situació insuportable:

"Jaume, aquest escrit de la P. Penitenciària és per pensar. Sé que és tot això, quan difícil poder ser ben entesos per la societat (en general), per no dir que massa vegades els comentaris són de reafirmació en tot el que passa dins el C. Pen.

Des de Drets H. de Mallorca vàrem fer feina al mòdul d'aillament durant anys, i ho coneixem bé. No vàrem poder estar al cap d'uns 5 anys de presència de denunciar les barbaritats que hi descubrírem,... i ho vàrem dur als jutjats. Quedàrem impresionats de les sentències de condemna per distints funcionaris (només per un d'ells més de13 anys de presó...)

(Se'n poden veure més detalls ací mateix)

Jo mateix, peró, vaig ser distingit amb l'honorable títol de persona non-grata, per part  de la direcció del Centre P. Tot per denunciar amb péls i senyals  una série de crims com tràfic de droga, aborts, tràfic d'influències.....

Jaume: vos dic de cor que el que feis pens que és el que faria Jesús. I sort per continuar amb aquesta tasca....."

Finalment, tampoc no em puc estar de reproduir el comentari del bon amic Domingo Mateu Conti:

"Gràcies, Jaume: aquesta excel·lent, oportuna, profunda reflexió amb motiu de la festa de la Mercè, m'ha confirmat que prestau un molt humà i molt cristià servei al empar d'aquesta evangèlica ideologia que us heu donat els de la Pastoral penitenciària.  Ja em va impressionar i commoure la crua situació de les presons que explica amb valentia i franquesa Llorenç Tous en la carta difosa arreu del món i inserida pet Cil Buele en el llibre "Llorenç Tous, biblista i amic fels pobres". Aquestes admirables, compromeses i arriscades actuacions vers els presos i marginats són les que consoliden el veritable llegat que deixà Jesús a l'Església. Enhorabona, coratge i endavant Jaume i tots els voluntaris i voluntàries de la Pastoral Penitenciària. Salutacions cordials."



Comentaris

  1. Gran comunicació, Cil, del grup de voluntaris de la Pastoral Penitenciària del Bisbat de Mallorca. Realment la majoria de nosaltres vivim d'esquena a aquesta realitat, però molts de nosaltres, si puguéssim servir per aliviar un poc els sofriments dels confinats a la força, també estaríem disposats a col.laborar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an