Del bon amic mossèn Jaume Alemany Pascual, capellà de presons

M'han entrat ganes de reproduir íntegrament l'escrit del bon amic capellà de presons, mossèn Jaume Alemany Pascual, pel seu gran valor com a testimoni personal:

"¿Què els deim i què ens diuen els confinats a la presó? 

El Secretariat de Pastoral Penitenciària, en motiu de la festa de la Verge de la Mercè, vol ser portaveu dels privats de llibertat a l’Església de Mallorca i a la vegada veu de l’Església en el món de la presó.

Sabem que uns i altres tenim molt per dir i escoltar. La realitat que hem viscut aquests darrers mesos ens ha dut a qüestionar molts aspectes de la vida: certeses, límits, llibertat, ... se’ns han imposat unes restriccions i límits que han afectat a la nostra llibertat.

Talment allò que els privats de llibertat viuen cada dia de la seva condemna, del seu confinament. Entrar a la presó és deixar a la porta allò que nomenem “normal” i caure en un món difícil d’imaginar fins que no hi ets dintre. La presó trastoca l’estructura mental, psicològica, afectiva, de qui la pateix. Res no pareix real. L’inversemblant es converteix en l’habitual i el més fàcil és deixar-se dur per la rutina, la indiferència, el no pensar, ... esperant que el parèntesi que es va obrir el dia de l’entrada a presó es tanqui el dia de la sortida.

El reclús, juntament amb la limitació de la llibertat, veu retallades i sovint anul•lades accions tan humanes com el treball, les relacions afectives, l’educació dels fills, la cura dels seus majors, l’acompanyament en el dolor i la participació en les alegries dels seus esser estimats. Talment el que tant hem patit aquests mesos quan una persona estimada se’ns ha mort i no hem pogut estar al seu costat.

¿Què ens diuen els privats de llibertat avui a nosaltres?

La seva resistència, admirable, qüestiona les actituds pessimistes, conformistes, derrotistes. La seva vida en reclusió ens fa apreciar el valor immens de la llibertat i ens empeny a viure-la amb gelosa passió. La seva vida marcada per la carència i la privació qüestionen el nostre consumisme.

Les llargues hores de soledat i de silenci forçats ens conviden a valorar el diàleg, la trobada, i a callar més que parlar, a interioritzar més que “centrifugar”.

Que no judiquem amb tanta facilitat, que apliquem polítiques preventives (educació, sanitat, ajuts familiars, creació de treball, ...), que cerquem alternatives a la presó amb mesures més restauratives que punitives.

¿ I nosaltres que els diem?

Que la Pastoral Penitenciària té l’encàrrec de l’Església de Mallorca de vetllar per ells, pels seus drets, per la seva dignitat. Que són molts els cristians que els tenen presents a les seves pregàries i es senten interpel•lats pel missatge de Jesús (Mateu 25). Que tots els voluntaris de Pastoral Penitenciària estem al seu costat per compartir la fe, escoltar la Paraula, animar i acompanyar processos personals orientats a refer la pròpia vida i que també volem estar al costat dels familiars que pateixen la seva absència, afecte, ... Que no oblidin mai que Jesús s’identifica amb ells i que Maria, la mare de Jesús els pren com a fills.

Maria és la que va sofrir exclusió a Betlem, va emigrar a Egipte, va patir veient al seu fill empresonat, jutjat, condemnat, executat, ... ella que va inspirar iniciatives redemptores de captius segueix protegint aquells que es troben en qualsevol perill i l’invoquen.

El Papa cada any ens convida a tenir “més i millor” cura dels més pobres. Enguany ens anima a no angoixar-nos ni perdre el coratge davant situacions difícils. Ens convida a tendir les mans al pobre, l’humiliat, al malalt, al dèbil, al qui plora... a donar veu al crit silenciós ( també silenciat) dels qui no tenen veu.

En el dia de la Mercè i tot el curs preguem Déu perquè la distància social no sigui excusa per allunyar-nos encara més dels més pobres, que la mascareta no ens impedeixi el diàleg ni la comunicació amb els aïllats i exclosos, que la por no ens paralitzi, que la manca de llibertat no enteli l’horitzó dels qui la sofreixen.

Maria mare de Déu i mare nostra ens ajudarà a obrir finestres als murs per eixamplar horitzons d’esperança.

Equip de voluntaris de Pastoral Penitenciària"

Juntament amb altres comentaris que he pogut veure a les xarxes de la intercomunicació, vul subscriure i difondre també, més concretament, el que en fa el bon amic Bernat Vicens, recordant que jo també hi era... malgrat duràs poc temps, per la duresa indescriptible d'una situació insuportable:

"Jaume, aquest escrit de la P. Penitenciària és per pensar. Sé que és tot això, quan difícil poder ser ben entesos per la societat (en general), per no dir que massa vegades els comentaris són de reafirmació en tot el que passa dins el C. Pen.

Des de Drets H. de Mallorca vàrem fer feina al mòdul d'aillament durant anys, i ho coneixem bé. No vàrem poder estar al cap d'uns 5 anys de presència de denunciar les barbaritats que hi descubrírem,... i ho vàrem dur als jutjats. Quedàrem impresionats de les sentències de condemna per distints funcionaris (només per un d'ells més de13 anys de presó...)

(Se'n poden veure més detalls ací mateix)

Jo mateix, peró, vaig ser distingit amb l'honorable títol de persona non-grata, per part  de la direcció del Centre P. Tot per denunciar amb péls i senyals  una série de crims com tràfic de droga, aborts, tràfic d'influències.....

Jaume: vos dic de cor que el que feis pens que és el que faria Jesús. I sort per continuar amb aquesta tasca....."

Finalment, tampoc no em puc estar de reproduir el comentari del bon amic Domingo Mateu Conti:

"Gràcies, Jaume: aquesta excel·lent, oportuna, profunda reflexió amb motiu de la festa de la Mercè, m'ha confirmat que prestau un molt humà i molt cristià servei al empar d'aquesta evangèlica ideologia que us heu donat els de la Pastoral penitenciària.  Ja em va impressionar i commoure la crua situació de les presons que explica amb valentia i franquesa Llorenç Tous en la carta difosa arreu del món i inserida pet Cil Buele en el llibre "Llorenç Tous, biblista i amic fels pobres". Aquestes admirables, compromeses i arriscades actuacions vers els presos i marginats són les que consoliden el veritable llegat que deixà Jesús a l'Església. Enhorabona, coratge i endavant Jaume i tots els voluntaris i voluntàries de la Pastoral Penitenciària. Salutacions cordials."