Passa al contingut principal

Gabriel Amengual Coll: Fites històriques de l’antropologia filosòfica

El bon amic taujà, mossèn Gabriel Amengual Coll, molt il·lustre canonge de la seu catedral de Mallorca i insigne catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de les Illes Balears , m’acaba d’enviar informació sobre un dels seus darrers llibres «Hitos históricos de la antropología filosófica», publicat a finals de juliol de 2020.


Si disposàs de temps suficient, m’agradaria endinsar-m’hi, en aquest pou immens de saviesa i de pensaments profunds que representa aquest personatge tan singular com de comprensió difícil, si més no a primer cop d’ull.

Estudiàrem junts al Seminari diocesà de Mallorca. Jo, dos cursos darrere d’ell. En mantenc el record, d’un alumne força dedicat a la lectura de llibres als quals jo no tenia accés... Li dèiem de malnom «en Rahner». Em sorprengué que decidís d’anar a missions. S’hi passà un temps, al Burundi. La seva capacitat intel·lectual l’havia de portar a fer estudis teològics més especialitzats a Alemanya. Amb posterioritat aconseguí la titularitat de la càtedra universitària. Com també la canongia a la seu catedral de Mallorca.

Tot i la seva situació professional eminent, el record sempre com un home senzill, de tracte fàcil, abocat a la defensa de causes solidàries, compartint pensaments i praxis amb petits grups a Mallorca.


Em diuen que, amb aquest darrer llibre, en Biel fa un recorregut exquisit per les fites més significatives de la història de l’antropologia filosòfica, que continua romanent vigent als nostres dies, pentura mes que mai. Tot i l’absència d’importància que li vulguin atorgar polítics i governants de torn que, pel que sembla, prefereixen altres prioritats que les que toquen més directament l’àmbit de les Humanitats o la Filosofia.

Coneixent una mica el tarannà de l’autor, no em resulta gens estrany que el llibre remarqui el pensament de grans filòsofs com Kant i Herder, situant-los als inicis de l’antropologia filosòfica; Feuerbach i Kierkegaard, fent el gir antropològic post-hegelià; Nietzsche i Blondel, amb el vitalisme; Scheler, Plessner i Gehlen, com a fundadors de l’antropologia filosòfica contemporània; Dasein, Heidegger, Horkheimer i Foucault, com els pensadors més crítics.

Acaba, em diuen, amb una llista que assenyala alguns dels problemes més grans amb els quals s’enfronten els temps actuals.

Desig de bon de veres al bon amic taujà que aquest llibre seu, com tants d'altres que ha publicat al llarg de la seva vida, contribueixin a enfortir el pensament i l'acció transformadora d'aquestes societats nostres, abocades massa sovint a sostenir valors efímers i allunyant-se, conscientment o inconscient, dels valors humans més perdurables.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an