SABAL

Ningú que conegui i hagi tractat de prop Domingo Mateu Conti no dubta que sigui un personatge singular. Basta repassar una mica detengudament les etapes de Seminari, per adonar-se’n... Un cop sortit a fora d’aquelles quatre parets, la seva vida transcorre per ambients tan diversos que resulta difícil copsar-ne tot l’abast, des que l’any 1966 el destinen com a vicari a la parròquia de Sóller, en temps del rector Joan Canals , «un home xapat a l’antiga». Aportacions informatives diverses, recollides amb posterioritat al que he anat publicant fins ara (1) (2) (3) , em donen per ampliar-ne encara més l’embalum dels detalls d’aquesta vida intensament fruïda. Pel que fa a la participació activa de Domingo Mateu en l’elaboració de revistes, he d’afegir que actualment forma part de l’equip de Redacció de la revista Amics del Seminari . I que, a més d’altres escrits com entrevistes i demés, és ell qui fa totes les editorials de cada número.  També hi aporta moltes i molt bones fotografies.

Gràcies a les informacions que em passa el bon amic palmesà Bernat Vicens Vich , arrib a saber més coses encara sobre la figura i l'obra excel·lent del nostre president Domingo Mateu Conti . Cosí bo del company d'estudis eclesiàstics bunyolí  Jaume Conti  i Borràs (1936-2018) , ex batle de Bunyola, qui s'exercí també entre d'altres càrrecs com a director del col·legi Pius XII de Ciutat, on vaig tenir la gran sort de treballar com a professor de Català per als alumnes de BUP i COU a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, Domingo Mateu Conti va ser membre d'aquella Cooperativa, pionera a l'àmbit educatiu de les Illes Balears.  També arrib a saber que els estius de 1971 i 1972 es va formant un equip de monitors per dur a terme les Colònies que es fan a Can Tàpera , subvencionades per Sa Nostra.  Dins d'aquell grup hi ha Domingo Mateu , Francisca Vidal , Bernat Vicens i d'altres caps joves, delitosos de tirar endavant amb una iniciativa nova,

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere... Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell.  A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home» , de Thiago de Mello , traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català: Article 1.-  Es fa saber que a partir d’ara, la veritat serà un valor, que a partir d’ara la vida serà un valor. Article 2.-  Es fa saber que tots els dies de la setmana, Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”, tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí” Article 3.-  Es fa saber que a partir d’aquest moment i haurà gira-sols a totes les finestres, i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra, i que totes les finestres, tot el dia, han d’estar obertes al verd

Em vaig alegrar tant, dissabte, quan l’ Assemblea general de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , per unanimitat de tots els assistents, escollí Domingo Mateu Conti   com a president de l’entitat, que no em puc estat d’escriure’n uns mots, sortits de l’ànima... El meu primer record d’en Domingo Mateu es remunta a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, quan compartírem, a més de taula i teulada, una estada perllongada durant més de 10 anys seguits al recinte acadèmic on realitzàrem estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia: el Seminari diocesà, edificat a la finca de Son Gibert, al barri palmesà del Viver. Grup de seminaristes de Sóller i de Bunyola Si me n’he de quedar amb una sola imatge, i me’n vénen al cap moltíssimes més, d’aquella època, seria la d’una instantània fotogràfica realitzada amb motiu d’una d’aquelles celebracions del Domund ( Domingo Mundial de la Propagación de la Fe ), al replà de l’escala del pati del Seminari Major. Amb una decoració a

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya , amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara! Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca , m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona: «En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)...  D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna trobada