Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (2)

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere...


Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell. 

A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home», de Thiago de Mello, traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català:


Article 1.- 

Es fa saber que a partir d’ara,

la veritat serà un valor,

que a partir d’ara la vida serà un valor.


Article 2.- 

Es fa saber que tots els dies de la setmana,

Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”,

tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí”


Article 3.- 

Es fa saber que a partir d’aquest moment

i haurà gira-sols a totes les finestres,

i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra,

i que totes les finestres, tot el dia,

han d’estar obertes al verd que porta l’esperança


Article 4.- 

Es fa saber que a partir d’aquest instant, l’home

mai més no haurà de dubtar de l’home,

que l’home tindrà confiança en l’home

com la palmera es fia del vent,

com el vent es fia de l’aire,

com l’aire es fia del cant del cel.


Article 5.- 

Es fa saber que mai més es farà necessari

utilitzar la cuirassa del silenci

ni l’armadura dels mots,

l’home s’asseurà a la taula amb la mirada neta,

perquè la veritat serà servida abans de la fruita.


Article 6.- 

Es fa saber que el més gran sofriment

ha estat i serà sempre

no poder-se donar per amor a la persona estimada,

i que és l’aigua que dóna a la planta el miracle de la flor.


Article 7.- 

Es fa saber que, per definició,

l’home és un animal que estima

i que és això el més formós,

molt més que els estels de la matinada.


Article 8.- 

Es fa saber que res no estarà menat ni prohibit,

tot estarà permès, fins i tot jugar amb rinoceronts

i passejar-se l’horabaixa

amb una immensa begònia a la solapa.


Article 9.-

Es fa saber que els diners

tirats fora del gran baül de la por

es transformaran en una espasa fraternal,

per defensar el dret de cantar

i la festa del dia que neix.


Article final.- 

Declaram que està prohibit usar el mot llibertat.

El dit mot serà d’altra banda, suprimit dels diccionaris,

i del lloc traïdor de les boques.

A partir d’aquest instant,

la llibertat serà qualque cosa viva i transparent 

i ca seva serà sempre més EL COR DE L’HOME.


Paràgraf únic: 

“UNA SOLA COSA QUEDA PROHIBIDA, ESTIMAR SENSE AMOR”


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d