Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (2): Estatuts de l'home

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere...


Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell. 

A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home», de Thiago de Mello, traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català:


Article 1.- 

Es fa saber que a partir d’ara,

la veritat serà un valor,

que a partir d’ara la vida serà un valor.


Article 2.- 

Es fa saber que tots els dies de la setmana,

Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”,

tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí”


Article 3.- 

Es fa saber que a partir d’aquest moment

i haurà gira-sols a totes les finestres,

i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra,

i que totes les finestres, tot el dia,

han d’estar obertes al verd que porta l’esperança


Article 4.- 

Es fa saber que a partir d’aquest instant, l’home

mai més no haurà de dubtar de l’home,

que l’home tindrà confiança en l’home

com la palmera es fia del vent,

com el vent es fia de l’aire,

com l’aire es fia del cant del cel.


Article 5.- 

Es fa saber que mai més es farà necessari

utilitzar la cuirassa del silenci

ni l’armadura dels mots,

l’home s’asseurà a la taula amb la mirada neta,

perquè la veritat serà servida abans de la fruita.


Article 6.- 

Es fa saber que el més gran sofriment

ha estat i serà sempre

no poder-se donar per amor a la persona estimada,

i que és l’aigua que dóna a la planta el miracle de la flor.


Article 7.- 

Es fa saber que, per definició,

l’home és un animal que estima

i que és això el més formós,

molt més que els estels de la matinada.


Article 8.- 

Es fa saber que res no estarà menat ni prohibit,

tot estarà permès, fins i tot jugar amb rinoceronts

i passejar-se l’horabaixa

amb una immensa begònia a la solapa.


Article 9.-

Es fa saber que els diners

tirats fora del gran baül de la por

es transformaran en una espasa fraternal,

per defensar el dret de cantar

i la festa del dia que neix.


Article final.- 

Declaram que està prohibit usar el mot llibertat.

El dit mot serà d’altra banda, suprimit dels diccionaris,

i del lloc traïdor de les boques.

A partir d’aquest instant,

la llibertat serà qualque cosa viva i transparent 

i ca seva serà sempre més EL COR DE L’HOME.


Paràgraf únic: 

“UNA SOLA COSA QUEDA PROHIBIDA, ESTIMAR SENSE AMOR”


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall