Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (2): Estatuts de l'home

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere...


Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell. 

A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home», de Thiago de Mello, traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català:


Article 1.- 

Es fa saber que a partir d’ara,

la veritat serà un valor,

que a partir d’ara la vida serà un valor.


Article 2.- 

Es fa saber que tots els dies de la setmana,

Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”,

tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí”


Article 3.- 

Es fa saber que a partir d’aquest moment

i haurà gira-sols a totes les finestres,

i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra,

i que totes les finestres, tot el dia,

han d’estar obertes al verd que porta l’esperança


Article 4.- 

Es fa saber que a partir d’aquest instant, l’home

mai més no haurà de dubtar de l’home,

que l’home tindrà confiança en l’home

com la palmera es fia del vent,

com el vent es fia de l’aire,

com l’aire es fia del cant del cel.


Article 5.- 

Es fa saber que mai més es farà necessari

utilitzar la cuirassa del silenci

ni l’armadura dels mots,

l’home s’asseurà a la taula amb la mirada neta,

perquè la veritat serà servida abans de la fruita.


Article 6.- 

Es fa saber que el més gran sofriment

ha estat i serà sempre

no poder-se donar per amor a la persona estimada,

i que és l’aigua que dóna a la planta el miracle de la flor.


Article 7.- 

Es fa saber que, per definició,

l’home és un animal que estima

i que és això el més formós,

molt més que els estels de la matinada.


Article 8.- 

Es fa saber que res no estarà menat ni prohibit,

tot estarà permès, fins i tot jugar amb rinoceronts

i passejar-se l’horabaixa

amb una immensa begònia a la solapa.


Article 9.-

Es fa saber que els diners

tirats fora del gran baül de la por

es transformaran en una espasa fraternal,

per defensar el dret de cantar

i la festa del dia que neix.


Article final.- 

Declaram que està prohibit usar el mot llibertat.

El dit mot serà d’altra banda, suprimit dels diccionaris,

i del lloc traïdor de les boques.

A partir d’aquest instant,

la llibertat serà qualque cosa viva i transparent 

i ca seva serà sempre més EL COR DE L’HOME.


Paràgraf únic: 

“UNA SOLA COSA QUEDA PROHIBIDA, ESTIMAR SENSE AMOR”


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...