D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere...
Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell.
A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home», de Thiago de Mello, traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català:
Article 1.-
Es fa saber que a partir d’ara,
la veritat serà un valor,
que a partir d’ara la vida serà un valor.
Article 2.-
Es fa saber que tots els dies de la setmana,
Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”,
tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí”
Article 3.-
Es fa saber que a partir d’aquest moment
i haurà gira-sols a totes les finestres,
i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra,
i que totes les finestres, tot el dia,
han d’estar obertes al verd que porta l’esperança
Article 4.-
Es fa saber que a partir d’aquest instant, l’home
mai més no haurà de dubtar de l’home,
que l’home tindrà confiança en l’home
com la palmera es fia del vent,
com el vent es fia de l’aire,
com l’aire es fia del cant del cel.
Article 5.-
Es fa saber que mai més es farà necessari
utilitzar la cuirassa del silenci
ni l’armadura dels mots,
l’home s’asseurà a la taula amb la mirada neta,
perquè la veritat serà servida abans de la fruita.
Article 6.-
Es fa saber que el més gran sofriment
ha estat i serà sempre
no poder-se donar per amor a la persona estimada,
i que és l’aigua que dóna a la planta el miracle de la flor.
Article 7.-
Es fa saber que, per definició,
l’home és un animal que estima
i que és això el més formós,
molt més que els estels de la matinada.
Article 8.-
Es fa saber que res no estarà menat ni prohibit,
tot estarà permès, fins i tot jugar amb rinoceronts
i passejar-se l’horabaixa
amb una immensa begònia a la solapa.
Article 9.-
Es fa saber que els diners
tirats fora del gran baül de la por
es transformaran en una espasa fraternal,
per defensar el dret de cantar
i la festa del dia que neix.
Article final.-
Declaram que està prohibit usar el mot llibertat.
El dit mot serà d’altra banda, suprimit dels diccionaris,
i del lloc traïdor de les boques.
A partir d’aquest instant,
la llibertat serà qualque cosa viva i transparent
i ca seva serà sempre més EL COR DE L’HOME.
Paràgraf únic:
“UNA SOLA COSA QUEDA PROHIBIDA, ESTIMAR SENSE AMOR”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada