Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (2): Estatuts de l'home

D'en Domingo Mateu, a través d’un altre bon amic, m’arriba aquest document que, segons em diu, al llarg dels anys se li ha convertit com en el seu evangeli, gràcies al fet que en Domingo li’l va passar dècades enrere...


Gràcies a Domingo i aquest document, la seva vida ha trobat molts rajos de llum. Tot això li deu amb ell. 

A mi, també m’agrada tant, que el reproduesc tot seguit. Es tracta de «Els Estatuts de l’Home», de Thiago de Mello, traduït per Domingo Mateu l’any 1976, del brasiler al català:


Article 1.- 

Es fa saber que a partir d’ara,

la veritat serà un valor,

que a partir d’ara la vida serà un valor.


Article 2.- 

Es fa saber que tots els dies de la setmana,

Inclosos els dimecres, més “dimecres de cendra”,

tindran dret a convertir-se en diumenge “de matí”


Article 3.- 

Es fa saber que a partir d’aquest moment

i haurà gira-sols a totes les finestres,

i que els gira-sols tindran dret a créixer dins l’ombra,

i que totes les finestres, tot el dia,

han d’estar obertes al verd que porta l’esperança


Article 4.- 

Es fa saber que a partir d’aquest instant, l’home

mai més no haurà de dubtar de l’home,

que l’home tindrà confiança en l’home

com la palmera es fia del vent,

com el vent es fia de l’aire,

com l’aire es fia del cant del cel.


Article 5.- 

Es fa saber que mai més es farà necessari

utilitzar la cuirassa del silenci

ni l’armadura dels mots,

l’home s’asseurà a la taula amb la mirada neta,

perquè la veritat serà servida abans de la fruita.


Article 6.- 

Es fa saber que el més gran sofriment

ha estat i serà sempre

no poder-se donar per amor a la persona estimada,

i que és l’aigua que dóna a la planta el miracle de la flor.


Article 7.- 

Es fa saber que, per definició,

l’home és un animal que estima

i que és això el més formós,

molt més que els estels de la matinada.


Article 8.- 

Es fa saber que res no estarà menat ni prohibit,

tot estarà permès, fins i tot jugar amb rinoceronts

i passejar-se l’horabaixa

amb una immensa begònia a la solapa.


Article 9.-

Es fa saber que els diners

tirats fora del gran baül de la por

es transformaran en una espasa fraternal,

per defensar el dret de cantar

i la festa del dia que neix.


Article final.- 

Declaram que està prohibit usar el mot llibertat.

El dit mot serà d’altra banda, suprimit dels diccionaris,

i del lloc traïdor de les boques.

A partir d’aquest instant,

la llibertat serà qualque cosa viva i transparent 

i ca seva serà sempre més EL COR DE L’HOME.


Paràgraf únic: 

“UNA SOLA COSA QUEDA PROHIBIDA, ESTIMAR SENSE AMOR”


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser