Gràcies a les informacions que em passa el bon amic palmesà Bernat Vicens Vich, arrib a saber més coses encara sobre la figura i l'obra excel·lent del nostre president Domingo Mateu Conti.
Cosí bo del company d'estudis eclesiàstics bunyolí Jaume Conti i Borràs (1936-2018), ex batle de Bunyola, qui s'exercí també entre d'altres càrrecs com a director del col·legi Pius XII de Ciutat, on vaig tenir la gran sort de treballar com a professor de Català per als alumnes de BUP i COU a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, Domingo Mateu Conti va ser membre d'aquella Cooperativa, pionera a l'àmbit educatiu de les Illes Balears.
També arrib a saber que els estius de 1971 i 1972 es va formant un equip de monitors per dur a terme les Colònies que es fan a Can Tàpera, subvencionades per Sa Nostra.
Dins d'aquell grup hi ha Domingo Mateu, Francisca Vidal, Bernat Vicens i d'altres caps joves, delitosos de tirar endavant amb una iniciativa nova, desconeguda fins aleshores a Mallorca.
Són valorades com unes experiències novedoses i molt enriquidores. Tenint present que fins llavors no hi ha cap altre àmbit d'actuació de l'Esplai per a infants, tret del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, els "Boys Scouts".
Sorprèn moltíssim, a molta de gent, la capacitat inventiva lúdica que mostra, escampa i contagia Domingo Mateu en aquell àmbit d'actuació juvenil. És ell qui fa descobrir a tota aquella gent el contengut del famosíssim llibre d'Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry, traduït del francès al català amb el títol "El Petit Príncep".
També impulsa la difusió de cançons festives per animar les vetllades, i muntatges alliçonadors, a l'estil de les convivències del Seminari, per fer activitats temàtiques i engrescadores amb els infants....
Si mal no record, he d'haver tengut a les meves mans un d'aquells reculls de cançons juvenils que edita Domingo Mateu i que serveix de guia i instrument molt pràctic, a l'hora d'animar trobades i encontres de gent jove, delitosa de cantar cançons ...
L'any 1972, quan jo em trob treballant al Burundi, es casen Bernat Vicens i Francisca Vidal. Bon amic de la parella, arran de la participació en les colònies d'estiu de Càritas per a infants, Domingo Mateu n'immortalitza les noces oferint-los un d'aquells reportatges fotogràfics que fan història.
L'estiu de 1973 van de viatge a l'estil auster que comporta allotjar-se en tendes de campanya que comparteixen amb amistats comunes. Arriben fins a París. Recorren tot França. Romanen uns dies i comparteixen estada amb la comunitat monàstica cristiana ecumènica de Taizé, fundada l'any 1940 pel teòleg suís Roger Schulz.
Aquell viatge esdevé per a tots els components com una espècie de convivència força enriquidora que els obre els ulls a la vida de joves. Estan i se senten aleshores com a sortits del niu, i tot els resulta "meravellós".
En aquell ambient, Domingo Mateu manté sempre un saber estar, un "savoir faire", i un protagonisme indubtable, per la seva faceta humanística i aglutinadora de la gent que l'envolta.
Durant aquell viatge de 15 dies, que ell duu a terme acompanyat de n'Antònia Maria Lladó, la que esdevendria la seva esposa, s'enfortiren ben molt els lligams de l'amistat entre tots els membres components d'aquell grup de mallorquins que recorren territoris frances, fora de l'illa mediterrània que els cau molt lluny.
El bon amic Bernat Vicens recorda que han tengut una relació molt estreta durant molts d'anys, en Domingo i ell. En àmbits diversos. Mentre Bernat roman al front del Grup cristià de Drets Humans De Mallorca, Domingo Mateu hi col·labora cada any amb accions concretes encaminades a realitzar les campanyes distintes de la Diada Escolar de La No-Violència i la Pau,. que s'organitzen a Palma, seguint la iniciativa promoguda pel poeta, pedagog i pacifista mallorquí Llorenç Vidal Vidal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada