Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí Domingo Mateu Conti (3)

Gràcies a les informacions que em passa el bon amic palmesà Bernat Vicens Vich, arrib a saber més coses encara sobre la figura i l'obra excel·lent del nostre president Domingo Mateu Conti.
Cosí bo del company d'estudis eclesiàstics bunyolí Jaume Conti i Borràs (1936-2018), ex batle de Bunyola, qui s'exercí també entre d'altres càrrecs com a director del col·legi Pius XII de Ciutat, on vaig tenir la gran sort de treballar com a professor de Català per als alumnes de BUP i COU a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, Domingo Mateu Conti va ser membre d'aquella Cooperativa, pionera a l'àmbit educatiu de les Illes Balears. 

També arrib a saber que els estius de 1971 i 1972 es va formant un equip de monitors per dur a terme les Colònies que es fan a Can Tàpera, subvencionades per Sa Nostra. 

Dins d'aquell grup hi ha Domingo Mateu, Francisca Vidal, Bernat Vicens i d'altres caps joves, delitosos de tirar endavant amb una iniciativa nova, desconeguda fins aleshores a Mallorca.

Són valorades com unes experiències novedoses i molt enriquidores. Tenint present que fins llavors  no hi ha cap altre àmbit d'actuació de l'Esplai per a infants, tret del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, els "Boys Scouts".

Sorprèn moltíssim, a molta de gent, la capacitat inventiva lúdica que mostra, escampa i contagia Domingo Mateu en aquell àmbit d'actuació juvenil. És ell qui fa descobrir a tota aquella gent el contengut del famosíssim llibre d'Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry, traduït del francès al català amb el títol "El Petit Príncep".

També impulsa la difusió de cançons festives per animar les vetllades, i muntatges alliçonadors, a l'estil de les convivències del Seminari, per fer activitats temàtiques i engrescadores amb els infants.... 

Si mal no record, he d'haver tengut a les meves mans un d'aquells reculls de cançons juvenils que edita Domingo Mateu i que serveix de guia i instrument molt pràctic, a l'hora d'animar trobades i encontres de gent jove, delitosa de cantar cançons ...

L'any 1972, quan jo em trob treballant al Burundi, es casen Bernat Vicens i Francisca Vidal. Bon amic de la parella, arran de la participació en les colònies d'estiu de Càritas per a infants, Domingo Mateu n'immortalitza les noces oferint-los un d'aquells reportatges fotogràfics que fan història.

L'estiu de 1973 van de viatge a l'estil auster que comporta allotjar-se en tendes de campanya que comparteixen amb amistats comunes. Arriben fins a París. Recorren tot França. Romanen uns dies i comparteixen estada amb la comunitat monàstica cristiana ecumènica de  Taizé, fundada l'any 1940 pel teòleg suís Roger Schulz

Aquell viatge esdevé per a tots els components com una espècie de convivència força enriquidora que els obre els ulls a la vida de joves. Estan i se senten aleshores com a sortits del niu, i tot els resulta "meravellós". 

En aquell ambient, Domingo Mateu manté sempre un saber estar, un "savoir faire", i un protagonisme indubtable, per la seva faceta humanística i aglutinadora de la gent que l'envolta. 

Durant aquell viatge de 15 dies, que ell duu a terme acompanyat de n'Antònia Maria Lladó, la que esdevendria la seva esposa, s'enfortiren ben molt els lligams de l'amistat entre tots els membres components d'aquell grup de mallorquins que recorren territoris frances, fora de l'illa mediterrània que els cau molt lluny. 

El bon amic Bernat Vicens recorda que han tengut una relació molt estreta durant  molts d'anys, en Domingo i ell. En àmbits diversos. Mentre Bernat roman al front  del Grup cristià de Drets Humans De Mallorca, Domingo Mateu hi col·labora cada any amb accions concretes encaminades a realitzar les campanyes distintes de la Diada Escolar de La No-Violència i la Pau,. que s'organitzen a Palma, seguint la iniciativa promoguda pel poeta, pedagog i pacifista mallorquí Llorenç Vidal Vidal.

Serveixin aquestes informacions per conèixer una mica millor la persona i les actuacions de qui ha estat elegit president de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, el company bunyolí Domingo Mateu Conti.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d