Passa al contingut principal

Al bon amic bunyolí, Domingo Mateu Conti (1)

Em vaig alegrar tant, dissabte, quan l’Assemblea general de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, per unanimitat de tots els assistents, escollí Domingo Mateu Conti  com a president de l’entitat, que no em puc estat d’escriure’n uns mots, sortits de l’ànima...

El meu primer record d’en Domingo Mateu es remunta a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, quan compartírem, a més de taula i teulada, una estada perllongada durant més de 10 anys seguits al recinte acadèmic on realitzàrem estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia: el Seminari diocesà, edificat a la finca de Son Gibert, al barri palmesà del Viver.

Grup de seminaristes de Sóller i de Bunyola

Si me n’he de quedar amb una sola imatge, i me’n vénen al cap moltíssimes més, d’aquella època, seria la d’una instantània fotogràfica realitzada amb motiu d’una d’aquelles celebracions del Domund (Domingo Mundial de la Propagación de la Fe), al replà de l’escala del pati del Seminari Major. Amb una decoració afro-mallorquina, volíem "África para Cristo!".

Com a únic seminarista menor «no blanc» de la contrada, hi compareixo envoltat d’altres seminaristes majors, «blancs», que miren de mostrar-se solidaris amb «els negrets» d’Àfrica... Entre d’altres, el més modest, assegut al terra, Domingo Mateu Conti, somrient, com gairebé sempre... abans de complir la seva vintena d’anys d’edat...

Transcorregudes més de mitja dotzena de dècades, des que ens coneixem, a l’edat assolida dels 82 anys, en Domingo continua amb el mateix rostre engrescador de sempre. Fins al punt que s’anima a presidir una entitat cultural tan singular com és ara l’associació Amics del Seminari de Mallorca, creada el mes de gener de 2018. 

DOMINGO MATEU, intervé a la cloenda de l'assemblea

Em causa molta d’alegria! Tanta, que vull fer-ne una repassada, del que puc recordar ràpidament, sobre aquest bon amic bunyolí, que va dos cursos davant meu al Seminari. Amb ell compartesc un any a la Secció menor, un altre a Filosofia i tres anys a Teologia. Ell és ordenat prevere el 19 de juny de 1966 i jo, dos anys després, el 16 de juny de 1968.

Peregrinació a Roma

Un cop ordenats capellans, cadascú segueix la seva ruta. Ell opta per secularitzar-se l’any 1974. Jo ho faig 8 anys després, el 1982.

D’acord amb les dades seves que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, en Domingo Mateu neix a la vila mallorquina de Bunyola l’1 de maig de 1940: «Dirigit pel rector Sureda revesteix les rònegues parets del Seminari nou de magnífiques i artístiques fotografies, com també les planes de la revista Antorcha. És l’autor de l’Himne a la Mare de Déu del Seminari que musica el seminarista Josep L. García Mallada. Comença a exercir el ministeri com vicari a la parròquia de Sóller. El 1968 fa el primer pregó de Setmana Santa de Bunyola començant el llarg llistat que es va perllongant. El 1973 és nomenat consiliari diocesà del Moviment Scout Catòlic. Becat per Mallorca passa a Brusel·les, a l’Institut Lumen Vitae, per estudiar Renovació Conciliar. Retorna a Mallorca per haver de fer el servei militar. El 1974 deixa el Ministeri. Dia 30.05.1986 és nomenat vocal de la Junta del Patronat de la Institució Natzaret i en dues ocasions, 1988 i 1992 és nomenat president del Consell d’Administració d’aquesta Institució, i acabada la presidència segueix com Membre del Patronat de la Institució Natzaret».

Completant-ne dades amb amistats comunes, m’adon que Domingo Mateu és tot un personatge, molt singular. No n’hi ha dos com ell!

DOMINGO MATEU, prefecte del curs...

Qui fou rector de Fornalutx des de 1966 al 79, el bon amic Agustí Serra Soler, em recorda perfectament que tots dos formaven part del grup sacerdotal que tenia cura de les parròquies de la Vall de Sóller, donant-se’n les mans cada dia...

És ell qui m’assabenta que el fill d’en Domingo, Jaume Mateu Lladó, s’està exercint com a director general de Mobilitat i Transport Terrestre de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge del Govern de les Illes Balears.

Per a aquest bon amic pobler, arrelat a la Vall dels Tarongers, el seu bon amic Domingo Mateu no atura de fer feina  en aquell redol. I considera que, per a la història, es tracta no sols d’un dels sacerdots actius i dispensats, sinó que contribueix activament al canvi vital de la Jerarquia i la Fe del Catolicisme: «Per mi en Domingo és de primera línia!», em diu tot satisfet.

Arrib a saber també que, un cop secularitzat en Domingo, es casa amb Antònia Maria Lladó Arbona. Tenen un fill i una filla, Jaume i Catalina Maria. I arriben a tenir quatre néts: Marta i Joan, Jordi i Marc.

1. Domingo, home de lletra

Sempre l’he vist com un fervent amant de les lletres, la paraula, la llengua i la cultura de Mallorca. És ell qui compon el text de l’Himne del Seminari «Virgen Asunta», i qui adapta textos de cançons «profanes» a l’àmbit «eclesiàstic». 

Tothom en reconeix la seva vàlua com a molt bon escriptor, poeta i gran narrador.

2. Domingo, escriptor

Col·laborador entusiasta de la revista Modèlics i Modelicons, hi escriu nombrosos articles referits a assumptes diversos. Participa també activament a trobades literàries i altres activitats que organitza l’associació cultural Amics del Seminari  i altres entitats culturals, de Bunyola o d’arreu de Mallorca.

3. Domingo, amb la DENIP 

El bon amic Bernat Vicens, membre impulsor del Grup cristià de Drets Humans de Mallorca, em recorda que durant 8 anys seguits, Domingo Mateu col·labora activament en la Diada Escolar per la No Violència i la Pau (DENIP), que organitzen cada any a finals del mes de gener, en defensa dels drets humans. Domingo n’és l’autor, dels pòsters informatius que es reparteixen a tots els centres educatius.

4. Domingo, consiliari escolta

En ser vicari de la parròquia de Sant Bartomeu, de Sóller (1966), Domingo Mateu s’exerceix com a consiliari escolta de l’Agrupament Capità Angelats (1971). Posteriorment, és nomenat pel bisbe consiliari escolta de l’Agrupament Jaume I, consiliari diocesà del Moviment Scout Catòlic de Mallorca (1973) i comissari general del MEGM (Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (Palma, 1981).

5. Domingo, amb Natzaret

Com a representant de la Fundació Natzaret, veim en Domingo signant convenis de col·laboració amb l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca. És el president adjunt de la Fundació. Resulten molt preuats els 26 anys de responsable dedicació a la gestió en el si del Patronat de la Fundació Natzaret.

6. Domingo, funcionari 

Exercint-se com a cap de Personal de la Direcció provincial del Ministeri d’Educació i Cultura a les Illes Balears (MEC), quan encara no han estat transferides a la comunitat autònoma les competències en matèria d’Educació, Domingo Mateu rep l’encàrrec de dur a terme unes tasques que resulten molt delicades. Com diu ell, van destinades a  assolir «el punt d'inflexió ascendent cap a la gestió òptima i nostrada del sistema educatiu».

Som a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat.

Un escrit seu ben sucós, publicat a la revista Pissarra nº 86 de l’any 1997, n’hi detalla aspectes que avui dia ja no ens vénen de nou, però que aleshores semblen d’una altra galàxiaº: delegar i transferir,  serveis centrals, direccions provincials o delegacions provincials, desconcentració de funcions, gruix econòmic del procés, dades de la transferència, alumnat (142.046 alumnes, d’ensenyament públic i d’ensenyament privat, d’educació infantil o primària o secundària o batxillerat o formació professional; amb 270 centres de la xarxa pública i 186 de la privada. Funcionariat (6.793 treballadors)... 

«Tasques afegides, tasques habituals, tasques nostres, pensades, pastades, fetes aquí, amb els recursos propis, amb la parla pròpia, a la nostra mida, amb el poble, per al poble, per als fills del poble. Transferir l'administració educativa a les nostres Illes serà això o res serà. El repte ens arriba justament més prop de la fi del mil·lenni que mor que del llindar del mil·lenni que neix. Com un signe», conclou Domingo Mateu.

Un cop transferides les competències en matèria educativa, les imatges que mantenc més vives del pas de Domingo Mateu per la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, com a empleat públic que treballa a l’edifici dels Geranis, a Palma, són les d’una persona que atén sempre la gent amb escrupolosa delicadesa, que sempre es mostra molt bon company de treball amb la resta de funcionaris, que sempre intervé i es mostra molt exquisit a l’hora de preparar-hi detalls que alegrin la vida de la gent de l’oficina, amb motiu d’alguna festa o celebració.

La meva esposa Isabel Rosselló Girart, treballadora de la Conselleria, com a dona de neteja, sempre em parla molt bé d’en Domingo i de la bona i molta feinada que hi fa. Assessorant, suggerint, recomanant, mirant de solucionar problemes, de la manera millor possible.

7. Domingo, cristià compromès

Guard records del pas de Domingo Mateu Conti per la parròquia de l’Encarnació, on vaig exercir-me com rector (1979-82). El veig, com suara mateix, fervent seguidor de Jesús de Natzaret, en la línia marcada pel Concili Vaticà II: convidant a viure en positiu, arrelats fortament en la realitat que vivim, ben engrescats a transformar-la, per tal que esdevengui «el cel nou i la terra nova on imperi la justícia».

Des d’aquells records primers, en què m’apareix a la memòria la figura admirable per a mi del bon amic bunyolí Domingo Mateu, emplenant parets de fotografies tan esplèndides que encara avui perduren; seguint per altres moments que passa fent  pregons de Setmana Santa a la vila mallorquina de Bunyola; o assistint a Colònies d’Estiu a Can Tàpera (1971-72); o per la seva etapa d’estudis superiors a l’Institut Lumen Vitae de Brussel·les (1973); com també la del seu pas pel servei militar obligatori; o les gestions i tràmits a realitzar quan pren la decisió de sol·licitar la secularització...

Dinar de Pregoners Bunyola 2016

Tot plegat, em duu a admirar més encara aquest pare de família que, juntament amb la seva esposa Antònia Maria, els seus fills Jaume i Catalina Maria, amb els seus néts Marta i Joan, Jordi i Marc, han trobat en aquest món el lloc i el paper que els pertoca. Fent part d’una ciutadania que vol ser culta i honrada, honesta i solidària, oberta i lliurada a transformar-lo, seguint criteris d’Evangeli.

Per molts d’anys més, bon amic Domingo, i família Mateu Lladó!





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d