SABAL

  Per la bona amiga, cosina de la meva esposa difunta Isabel Rosselló Girart , la gran informadora de la comarca mallorquina de Llevant, Magdalena Ordinas Febrer , m’assabent de la mort del bon amic i company entranyable de lluites pastorals i cíviques el serverí missioner dels Sagrats Corts, antic prior de Lluc, el P. Ramon Ballester i Vives . Que en pau descans! Tot d’una que ho sé, em pos en contacte amb el P. Josep Amengual i Batle, missioner dels Sagrats Cors, també bon amic meu, qui em confirma la feta i em fa avinent un conjunt de dades que jo desconeixia sobre aquest personatge tan insigne com inadvertit a l’interior de la nostra societat i la nostra diòcesi mallorquina (Queden recollides més avall, a l'enllaç del P. Reynés )... Tot i la seva edat propera als 90 anys, pot semblar sorprenent, sobretot si hom para esment a altres circumstàncies coincidents amb aquesta: si miram de tenir present la seva gran vàlua, no solament a l’àmbit de l’espiritualitat característica, sin

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Davant la notícia publicada recentment sobre el bon amic i company d’estudis i de tasques pastorals missioneres al Burundi, a l’Àfrica Central, el selvatgí Julià Cifre Vanrell , m’he quedat astorat, però no vull ni puc quedar-m'hi mut. Llegint alguns dels escrits publicats en premsa i xarxes de la intercomunicació social més frenètica, he considerat més pertinent d'anar a les fonts, directament, i retrobar-me amb qui roman al centre d’aquestes informacions, el mateix Julià . JULIÀ CIFRE i CIL BUELE , a les portes de la Residència  de Sant Pere i Sant Bernat, Palma (12-07-2023) No solament m’he volgut fer present, el mateix dimecres 12 de juliol de 2023, a la residència de preveres oberta prop de la Seu Catedral de Mallorca, on Julià roman  ingressat des de fa alguns mesos, sinó que li he volgut lliurar en mà un escrit meu, molt personal, reiterant-li la meva amistat i posant-me a la seva disposició en allò que ell consideri que jo hi pugui ser útil. Tot i que m’insinua que, ho

El bon amic inquer Bernat Forteza em fa molt de goig i em dóna una gran satisfacció, quan, a la vila mallorquina de Campanet estant, posa a les meves mans dos exemplars del DIARI DE BÚGER , número 7 (3a etapa), de juny de 2023, un número especial del Butlletí informatiu de la Delegació de Búger de l’Obra Cultural Balear . Es tracta d’un exemplar magnífic, de 20 pàgines reproduïdes a tot color i en blanc i negre, que, entre d’altres aportacions, n’inclouen una, de meva, que duu per títol «Els vents de progrés dins l’Església» . Efectivament, record d’haver-li’n lliurat l’original des de Palma el proppassat diumenge de la Festa de l’Àngel, dia 16 d’abril de 2023. M’alegra veure’n reproduït tot el contengut gairebé complet, barrejat amb el del bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull i Anglada , i amb l’entrevista primera a Joan Femenia , després d’haver estat suspès com a capellà de Búger. L’Editorial, molt recomanable de llegir atentament i pausada, expressa que aquest número especial vo

Conec i tract de prop per primera vegada mossèn Jaume Serra i Adrover l’any 1956, quan faig el segon curs de llatinista al Seminari diocesà de Mallorca. Ell, aleshores, va destinat a la meva parròquia, la Santíssima Trinitat, de Palma, com a «capellà en pràctiques» en allò que anomenen «convictori sacerdotal». La darrera vegada, de què en tenc record, succeeix vint anys després, quan tots dos ens retrobam al Perú, en tasques «missioneres»: ell a la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, de Lima, i jo a un milenar de quilòmetres lluny, la parròquia Verge del Rosari, al barri de Sant Martí, a Piura. Abans, tenim oportunitat de col·laborar tots dos dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca : ell, com a consiliari de l’ Agrupament Mossèn Alcover , a la parròquia de Crist Rei, de Manacor, i jo com a consiliari diocesà del Guiatge, i dels agrupaments escoltes Jaume I, Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, etc. Recollint dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca ,

 M’arriba la notícia de la imminència de la seva mort, poques hores abans que ell en rebi la visita.  Fa molt pocs dies que m’han corprès les paraules dels seus familiars més propers, quan m’indiquen que el bon amic i condeixeble senceller Pere Ramis Mut ha caigut en una d’aquelles situacions demencials que ens capgiren totalment l’existència. Com gairebé sempre, ens demanam el per què de tot plegat, sense que n’arribem a trobar mai cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Com no sigui la del creient que manté depositada la seva confiança plena en el Déu i Senyor de l’Univers, pare i mare de tota criatura nada... El fet és que vull anar a veure’l... la setmana passada... i ja no hi som arribat a temps! En Pere Ramis Mut «devers les 16 ens ha deixat», diu el missatge que m’arriba pel whatsapp, divendres 12 de maig... Amb exèquies, per la família més apropada... I funeral per dilluns 15 de maig a les 20 hores a l’església parroquial de Sencelles... Ens uneixen amb en Pere uns vi

Diumenge, 26 de febrer d’enguany, via whatsapp el bon amic puigpunyentí Pere Barceló i Barceló , em comunica que li han publicat un llibre, «Recordant, recordant» , i que vol fer-ne arribar exemplars a algunes de les seves amistats més properes. Per això contacta amb mi, per veure si en tenc cap, d'adreça. Li dic que, d'adreces físiques no en tenc. Sí que dispòs del número de mòbil d'alguns. Tot i amb això, li dic que puc passar a recollir-los. M’hi oferesc, per anar-los a cercar i distribuir-los, fent-me present a la seva casa puigpunyentina, aprofitant el dia festiu de l’1 de març, Diada de les Illes Balears. En arribar-hi, em trob en primer lloc n’ Oriol , l’infant i nét que m’obre la barrera de la finca i em condueix fins a la cambra dels padrins, Pere i Néta . Me’ls hi trob tots dos, ben acomodats a les butaques respectives davant la foganya, en dia de neu i de fred a totes les contrades d’una Mallorca nevada: Tomir, Massanella, l’Ofre, Puig Major, Teix, Galatzó cober

M’arriben molt endins les paraules que m’adreça un capellà mallorquí, que no tenc el gust de conèixer personalment, però que té l’amabilitat de comunicar-me que fa pocs dies que ha rebut «la dispensa de l’exercici del ministeri i del celibat».  Ho fa, servint-se del meu blog «SABAL» (Secularitzats Associats de Balears), amb el qual s’ha trobat per casualitat, on ha pogut veure la llista que hi apareix de secularitzats de Balears Un més d’entre moltíssims! Es tracta del darrer cas de capellà diocesà «secularitzat», com jo mateix des de fa més de 40 anys. L’he afegit tot d’una a la llista dels més d’un centenar de sacerdots mallorquins que hem volgut fer la passa de rompre amb la mesura disciplinària d’un celibat clerical tan obligatori com poc evangèlic. Tan poc respectuós amb la dona, com irreverent davant Déu creador. Pel que em diu Ángel Reigadas Ramón , és el darrer capellà secularitzat a Mallorca: el passat dijous 9 de febrer de 2023, en signa el document a la seu del tribunal ec

Mentre m’afany a mirar d’enllestir unes MEMÒRIES MEVES que recullin dades autobiogràfiques (per a qui pugui tenir-hi un cert interès), m’adon que avui FA EXACTAMENT 45 ANYS que el bisbe nord-americà de Chimbote (Perú), monsenyor Santiago Burke , O.P., em lliurà el nomenament oficial com a rector de la parròquia situada a la Vall dels rius Santa i Lacramarca, al departament peruà d’Ancash. Vaig treballar-hi un temps, amb els companys mallorquins Miquel Mulet , Miquel Company , Paco Suárez , Tomeu Morey i Anselm Álvarez,  a més d'altres col·laboradors peruans i estrangers. Com passa el temps! Com discorre el nostre pas per aquest món! Gràcies a la Vida, que m’ha donat tant! El meu carnet d'Agent Pastoral a Chimbote «1978.- L’any en què el papa Joan Pau II inicia el seu pontificat. El dia de la festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, arriba a les meves mans la comunicació del nomenament oficial que el bisbe de la Prelatura de Chimbote m’atorga com a rector de la p

BERNAT POU GARCIAS L'endemà de la Festa dels Reis, m’acaben de comunicar la mort del bon amic algaidí, Bernat Pou Garcias (1929-2023), amb qui m’uneixen llaços d’amistat que queden enfortits, sobretot, quan compartim tasques pastorals al Perú, a la dècada dels anys setanta del segle passat.  Que descansi en pau! Els primers records que en tenc es remunten als anys d'estudis al Seminari diocesà de Mallorca, on vaig ingressar l'any 1955. Tot i que ell em duia sis anys per davant, pel fet de viure a Palma, durant les vacances compartíem, entre d'altres activitats, anades a la platja on m'admirava la seva capacitat de nedar estones llargues sense cansar-se... Sé que va néixer a Algaida el 16 de setembre de 1929. Fou ordenat capellà el 22 de desembre de 1962, i va ser destinat primerament a la parròquia dels Hostalets. Però hi romangué molt poc temps. L’any 1963 se n’anà a treballar a la parròquia de Huacho, Perú. Pel que he pogut saber, el bon amic Bernat prengué aques