Passa al contingut principal

Al bon amic Ángel Reigadas Ramón

M’arriben molt endins les paraules que m’adreça un capellà mallorquí, que no tenc el gust de conèixer personalment, però que té l’amabilitat de comunicar-me que fa pocs dies que ha rebut «la dispensa de l’exercici del ministeri i del celibat». 

Ho fa, servint-se del meu blog «SABAL» (Secularitzats Associats de Balears), amb el qual s’ha trobat per casualitat, on ha pogut veure la llista que hi apareix de secularitzats de Balears

Un més d’entre moltíssims! Es tracta del darrer cas de capellà diocesà «secularitzat», com jo mateix des de fa més de 40 anys. L’he afegit tot d’una a la llista dels més d’un centenar de sacerdots mallorquins que hem volgut fer la passa de rompre amb la mesura disciplinària d’un celibat clerical tan obligatori com poc evangèlic. Tan poc respectuós amb la dona, com irreverent davant Déu creador.

Pel que em diu Ángel Reigadas Ramón, és el darrer capellà secularitzat a Mallorca: el passat dijous 9 de febrer de 2023, en signa el document a la seu del tribunal eclesiàstic, davant el jutge Nadal Bernat i el bisbe Sebastià Taltavull.

Segons la web del Bisbat de Mallorca, es tracta d’un capellà  que neix a Santander el 21 de setembre de 1972 (quan jo em trob treballant pastoralment enmig de les violències més crues i dures desfermades a Burundi...), s’estableix amb la família a Mallorca on realitza els estudis eclesiàstics. Rep l’ordenació sacerdotal fa vint-i-quatre anys, a la parròquia de Pollença el 21 de juny de 1998. S’hi queda exercint el ministeri fins que és nomenat vicari de la parròquia de Sant Llorenç, s’Illot i Son Carrió, n’hi esdevé rector i també té cura de la parròquia de s’Illot. Se’n va a estudiar Teologia Moral a la Universitat Alfonsiana de Roma (2007-2009), i, quan retorna a Mallorca és nomenat rector de la parròquia de Porreres fins l’any 2014. Des de l’any 2015 resideix a Madrid.

Amb el darrer cas conegut de capellans mallorquins secularitzats, el mes de maig de l’any 2022, entre d’altres, faig arribar al bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, una sèrie de consideracions que li he de reiterar aquest mes de febrer de 2023:

«Fins quan l’església catòlica occidental s’ha de comportar tan obcecadament partidària de mantenir obligatori un celibat sacerdotal que només Déu sap fins a quin punt és més real que il·lusori? Aquí a Mallorca i, sobretot, fora de Mallorca, a països de l’anomenat tercer món, les jerarquies en coneixen ben bé la situació real!

Què més ha de passar arreu dels territoris on l’Església catòlica roman implantada, perquè a la llista de secularitzats/dispensats, no se n’hi hagin d’afegir més, cada any que passa?

Quan s’adonaran els membres de la jerarquia eclesiàstica, que la presència activa i l’actuació lliure de la dona a l’interior de l’església, en lloc de ser una maledicció diabòlica a combatre, és una benedicció divina que cal impulsar i promoure a tots els àmbits de l’església, inclòs el jeràrquic?

Quin dia podrem veure amb els nostres ulls, allò que hem somniat tant de veure en algun lloc: que la jerarquia eclesiàstica, constituïda per homes i dones, amb la llibertat de ser cèlibes o casats, es torna cada cop més seguidora fidel de Jesús que no de la tradició?

Creis suficient el possible compromís jeràrquic de fer una espècie de suport econòmic al sacerdot que pren la decisió d’unir-se a una dona? No creis que el servei que ha efectuat fins ara a l’església es mereix una casta de compensació molt més alta?

Feis comptes d’anar a explicar com cal, a les comunitats on han treballat aquests capellans secularitzats, aquesta decisió que prenen i la vostra valoració sincera sobre la mateixa?

Produït en període sinodal, quina repercussió ha de tenir aquest fet a l’hora de presentar-ne al papa Francesc les conclusions a les quals arriba la diòcesi mallorquina, en relació amb el celibat opcional que substituesqui d’una vegada per totes l’obligatori actual?»

Al bon amic Àngel, li faig arribar les meves paraules, tot d’una que m’assabent de la seva nova condició com a capellà secularitzat de Mallorca:

«Bon amic Àngel,

M'alegra moltíssim haver rebut aqueixa comunicació teva, tot i que no tenc el gust de reconèixer-te (deus ésser de generació més jove que la meva)...

Malauradament t'he de dir que, de SABAL (Secularitzats Associats de Balears), hores d'ara, només en queda solament el blog ... i les persones que, com tu i jo i d'altres, travessam per aquesta situació tan anòmala i poc creïble d'una "secularització" més indignant que evangèlica...

En ser-ne l'administrador, hi vaig adjuntant escrits que crec que poden interessar a qualcú, cosa que puc fer en tot quant m'enviïs si et plau i et lleu (començant per aqueix primer comentari teu, si ho consideres oportú).

Estic a la teva disposició, en tot quant consideris que et pugui ser útil.

Compta amb la meva amistat i tot el meu suport en les teves tasques, les que siguin, en profit i benefici d'una església que s'afanyi de bon de veres a intentar ser més evangèlica, i d'una societat que posi tots els mitjans per ser més humana.

Una abraçada ben forta!»

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’