Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022

Al bon amic Joan Femenia Àvila, el meu suport personal

 Capellans mallorquins secularitzats/dispensats Som un d’aquells 15 capellans mallorquins de la generació del Maig del 68 del segle passat, que fórem ordenats sacerdots cinquanta-quatre anys enrere.  Durant un temps, més o manco extens, ens hi havíem dedicat a fons i amb intensitat. Tot al llarg d’aquesta quarantena d’anys, més de la meitat del grup, vuit en concret, optàrem per unir les nostres vides a les d’una dona, amb la qual formar família. Consideràrem que la vida ens empenyia a fer-ho, al marge d’imposicions canòniques que ens ho prohibien taxativament.  Com nosaltres, més d’un centenar de capellans o religiosos de Mallorca han seguit aquest camí. Molt recentment, copsat per la notícia que m’arriba en bon primer dia de la segona setmana d’aquest mes de maig, i que té a veure amb la renúncia al càrrec de rector d’un capellà mallorquí, jove, de Palma, em sent empès a adreçar-me per escrit a qui presideix avui la diòcesi mallorquina, el bisbe Sebastià Taltavull... Més encara, quan

A la memòria del bon amic, mossèn Pau Oliver Ferrer

Dels tres rectors que he tengut, sent-ne jo vicari, amb els quals he treballat en tres parròquies de Ciutat (Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l’Encarnació), ja només me’n queda un, de viu, en aquest món de misèries nostres. M’acaben de comunicar la defunció de qui fou el meu primer rector, a la parròquia de Sant Nicolau, mossèn Pau Oliver Ferrer . Que en pau descansi, i de Déu gaudesqui per a sempre! Li estic ben agraït. Per tot quant féu, a l’hora d’introduir-me, de la manera millor possible, dins aquell món eclesiàstic i clerical de finals dels anys seixanta del segle passat. Època post-conciliar, la del Vaticà II. Haguérem de trencar-hi molts motlles. Introduir-hi moltes reformes. Iniciar-hi molts camins nous. Recent sortit del Seminari, jo no en tenia ni la més mínima idea, d’allò amb què m’hi havia de topar: més de mitja dotzena de clergues majors en una sola església parroquial, avesats a fer les coses així com sempre s’havien fet, des del concili de Trento! Entossudits a co

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (1): un mallorquí d’Inca, al Brasil

En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït. Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides! Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el mini

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (2): opinió mallorquina sobre Bolsonaro

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil.  La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores. M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats». Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral: Remarcava per damunt tot el paper

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (3): sobre Joan Miró, l’artista pintor

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon , doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró  , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística. Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró» .  S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró. Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund. Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana. Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan M

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (4): contactes darrers, any 2021

El primer dia del mes de gener de l’any 2021, m’havia proposat d’enviar al bon amic Sadurní Pesquero Ramon una notícia que jo creia que li podia interessar i que l’havia d’alegrar. Es tractava, ni més ni pus, que l’escrit que l'anterior mes de juny havíem lliurat al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull , perquè demanàs al papa Francesc d’intervenir a favor de la població rwandesa més maltractada pel règim dictatorial del presidet Paul Kagame.   No torbà gaire a contestar: «Estimat i recordat Cil, més una llavor teva que ha donat seu fruit. Continua sembrant i espigolant per molts i molts ANYS! Abraçades. Sadurní».  Tres mesos després, a l’abril de 2021, satisfet de veure que l’altre bon amic mallorquí, que viu i resideix al Brasil, Jordi Solivellas , es mostrava molt actiu dins el grup de whatsapp AMICS DE SEMINARI, dic a Sadurní que «si t'interessa i em passes el teu número, puc mirar de ficar-t'hi també. De moment, som una quarantena d'antics companys d'estudi

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramon (i 5): llibre sobre Freud, abans de morir

El darrer llibre que escriu i publica Sadurní Pesquero Ramon , el dedica a Sigmund Freud . N’obté molts comentaris i felicitacions nombroses, tant de part de familiars seus, com de seguidors i amics interessats a endinsar-s’hi.  Llegesc, per exemple, això que reprodueix algun article d’opinió , que considera que es tracta d’ «un llibre que no hauria de faltar mai a cap biblioteca dedicada al pare de la psicoanàlisi, per la seva aportació en un aspecte controvertit» .  Just al costat, m’arriben d’altres opinions i comentaris que no s’hi mostren tan favorables. N'hi ha que, a tall d’exemple, hi diuen això altre: "Sembla que el llibre del Sadurní et va. Com a psicòleg, crec que és interessant, però no crec que si Freud visqués avui fes les mateixes reflexions. Noves tecnologies, ecosistema, migracions, no religions, etc…" El fet és que vaig dedicar-me a fer-ne difusió a les xarxes. Se n’assabentà Sadurní i em feu arribar el seu agraïment: «Estimat Cil, gràcies davantajades p

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d

Al bon amic santjoaner, Joan Barceló Matas

"Trobaré a faltar el seu somriure i la seva paraula acurada; qui tan sols amb la seva mirada contagiava les ganes de viure." Així he volgut dir adéu al bon amic de seminari, santjoaner de naixement i manacorí d'adopció, Joan Barceló i Matas  Hi he compartit l'existència damunt d'aquest planeta, en àmbits i moments diversos Primer, com a alumnes, fent els estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca. Ell, uns quants cursos per darrere del meu. Més tard, com a polítics en actiu dins les institucions públiques democràtiques illenques.  Ell, com a polític militant actiu, culte i educat, de la dreta conservadora més regionalista (UCD-UM). Jo, com a polític de formacions polítiques dins l'àmbit de l'esquerra nacionalista i independentista catalana més combativa. Darrerament, com a col•legues associats a a una entitat cultural ben activa i dinàmica, Amics del Seminari de Mallorca , constituïda legalment, de la qual ell és el president. A l'actualitat

L’església estancada i l’església del futur

Trob que sí, que ha valgut la pena escoltar tot quant ens ha amollat JOSÉ MARÍA CASTILLO (92 anys d’edat), capellà i ex jesuïta, no incardinat a cap diòcesi ni a cap congregació religiosa, doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Granada , «online», i mantenint un col·loqui posterior que ha resultat massa curt, sobre Pastoral i Església, Doctrina Social i Moral, sobre la societat, el món i la vida, en CONVERSES CRISTIANES , amb el títol «L’ESGLÉSIA ESTANCADA I L’ESGLÉSIA DEL FUTUR» . Amb uns pocs minuts de retard, pels petits problemes tècnics que solen acompanyar els inicis de trobades telemàtiques com aquesta, s’ha encetat una temàtica que, en quatre punts, ell mateix ha qualificat d’actual, apassionant i problemàtica alhora. Davant la presència en pantalla d'una cinquantena de participants 1. Ens ha parlat sobre quina és la situació actual de l’església : l’ha qualificada de crítica en aquests moments i que anir

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e