Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022

Algunes notes de (sobre) Jaume Muntaner Rullan (2): YURIMAGUAS!

  Seguint per la selva amazònica peruana, el bon amic Jaume Muntaner Rullan , el mes d’agost de 1966 passa per Iquitos, en vol de la companyia aèria peruana Faucett i amb companyia de Sebastià Arrom . És un dels indrets de la selva amazònica peruana que jo no conec. No hi he estat mai, tot i que n’he sentit a parlar moltíssim, per part d’altres companyes i companys de Mallorca que s’hi han atansat. En Jaume i els mallorquins empren el cotxe del bisbe de la diòcesi amazònica a l’hora de recórrer tota la ciutat. Visiten el barri de Betlem,  situat a la vorera del riu Amazones on transita un vaixell de guerra de la Marina Peruana. Es tracta del barri «més pobre i miserable d’Iquitos», segons anota en Jaume,. Durant mitja hora seguida, hi reben una barrumbada d’aigua que deixa tots els carrers semblants a un veritable riu.  S’endinsen en canoa pel riu Amazones, deixant darrere cases flotants característiques. Totes les cases són de fusta i fulles de palmera o plataners. S’hi estan uns di

Notes de (sobre) Jaume Muntaner Rullan (1): a Tarapoto i Lamas

Aquest dimarts 20 de setembre de 2022, Tomeu Muntaner Rullan m'ha convidat a dinar. Juntament amb Mariano Cortès , hem fet taulada de tres, super agradable, amb molt bones menjues i begudes, a un dels restaurants de les avingudes de Ciutat. Mariano Cortès, Tomeu Muntaner i Cil Buele, després de dinar plegats Allò que més m’ha agradat, emperò, ha estat el regal que m’ha volgut fer en Tomeu: dos àlbums de fotos del seu germà, recentment difunt, en Jaume Muntaner Rullan , que he acollit amb moltes ganes i gran emoció. Damunt full de paper, amb membret del «Seminario Arquidiocesano de Trujillo-Perú» , Jaume Muntaner redacta 32 pàgines farcides de comentaris escrits, dibuixos i fotos, que conformen tot un àlbum super interessant. JAUME MUNTANER, a la regió amazònica peruana de Tarapoto (any 1966) El primer que llegesc m’arriba a l’ànima: la seva anada a la regió amazònica peruana de Tarapoto ! Era a l’estiu (mallorquí) de l’any 1966. Quasi res! Es veu que en Jaume va voler anar escriv

Missa funeral per Jaume Muntaner, a Palma

Al final de la missa funeral celebrada a l'església parroquial de Santa Catalina Thomàs, a Palma, amb motiu de la mort de Jaume Muntaner Rullan , he demanat de dir-hi dues paraules sobre aquest bon amic de Seminari, amb qui m’uneixen llaços d’amistat i de treball conjunt. Grup d'Amics del Seminari presents al funeral Davant d'un nombre considerable d'Amics de Seminari que s'hi han volgut fer presents, he volgut recordar que hi ha persones que passen per aquest món nostre, aparentment sense deixar cap petjada, com si no haguessin fet res que valgués la pena, i haguessin viscut de manera totalment anònima... Però així i tot, sí que han contribuït d’alguna manera a passar-hi, per aquest món, millorant-lo en molts d’aspectes. Puc dir, per experiència pròpia, que en Jaume Muntaner és una d’aquestes persones: ha passat per aquest món fent molt de bé a molta de gent en àmbits molt diversos, com aquell qui diu, sense que ningú no se’n temés. Jaume Muntaner dirigint el cor d

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al meu millor amic de Seminari, Joan Riera Fullana "Mossegat"

El viatge del mes de gener de 2020 a la ciutat peruana de Piura, cadascú pel seu compte, sense anar-ho a cercar es converteix en la darrera trobada que mantenim tots dos, en directe.  Quina casualitat! Dos anys justs abans de la seva mort. La nostra darrera trobada «presencial» ens arriba, precisament, al mateix indret peruà on ens relacionam i tractam de prop per primera vegada al Perú, quaranta-cinc anys abans: l’ aeroport de Piura !  Joan Riera, la seva esposa mexicana Nina Martínez, Cil Buele i d'altres amistats peruanes, a l'aeroport de Piura (Perú, 2020) Quina coincidència! Qui ens ho havia de dir mai! Com ens ho podíem imaginar! Tots dos estudiam al Seminari diocesà de Mallorca, pels anys 50 i 60 del segle passat. Tots dos som ordenats sacerdots el mateix dia, a la mateixa església, a mans del mateix bisbe, amb els mateixos companys de promoció: 16 de juny de 1968, a la capella major del Seminari de Son Gibert. Quan el bon amic portolà Pere Amengual Bestard «Kalet» me’

Al bon amic Joan Femenia Àvila, el meu suport personal

 Capellans mallorquins secularitzats/dispensats Som un d’aquells 15 capellans mallorquins de la generació del Maig del 68 del segle passat, que fórem ordenats sacerdots cinquanta-quatre anys enrere.  Durant un temps, més o manco extens, ens hi havíem dedicat a fons i amb intensitat. Tot al llarg d’aquesta quarantena d’anys, més de la meitat del grup, vuit en concret, optàrem per unir les nostres vides a les d’una dona, amb la qual formar família. Consideràrem que la vida ens empenyia a fer-ho, al marge d’imposicions canòniques que ens ho prohibien taxativament.  Com nosaltres, més d’un centenar de capellans o religiosos de Mallorca han seguit aquest camí. Molt recentment, copsat per la notícia que m’arriba en bon primer dia de la segona setmana d’aquest mes de maig, i que té a veure amb la renúncia al càrrec de rector d’un capellà mallorquí, jove, de Palma, em sent empès a adreçar-me per escrit a qui presideix avui la diòcesi mallorquina, el bisbe Sebastià Taltavull... Més encara, quan

A la memòria del bon amic, mossèn Pau Oliver Ferrer

Dels tres rectors que he tengut, sent-ne jo vicari, amb els quals he treballat en tres parròquies de Ciutat (Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l’Encarnació), ja només me’n queda un, de viu, en aquest món de misèries nostres. M’acaben de comunicar la defunció de qui fou el meu primer rector, a la parròquia de Sant Nicolau, mossèn Pau Oliver Ferrer . Que en pau descansi, i de Déu gaudesqui per a sempre! Li estic ben agraït. Per tot quant féu, a l’hora d’introduir-me, de la manera millor possible, dins aquell món eclesiàstic i clerical de finals dels anys seixanta del segle passat. Època post-conciliar, la del Vaticà II. Haguérem de trencar-hi molts motlles. Introduir-hi moltes reformes. Iniciar-hi molts camins nous. Recent sortit del Seminari, jo no en tenia ni la més mínima idea, d’allò amb què m’hi havia de topar: més de mitja dotzena de clergues majors en una sola església parroquial, avesats a fer les coses així com sempre s’havien fet, des del concili de Trento! Entossudits a co

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (1): un mallorquí d’Inca, al Brasil

En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït. Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides! Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el mini

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (2): opinió mallorquina sobre Bolsonaro

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil.  La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores. M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats». Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral: Remarcava per damunt tot el paper