Passa al contingut principal

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.), component del grup musical Los 4 de Asís, l’algaidí Antoni Mulet.

No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»...

Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís.

Vaig assabentar-me que, tot i ser algaidí, a l’actualitat resideix a Santa Maria del Camí, juntament amb la seva família.

Passats dos dies, encara ara no me’n puc avenir, d’aquesta troballa!

Em ve al cap que deu fer una dotzena d’anys, amb motiu de topar-me casualment amb un altre membre d’aquest mateix grup musical tan famós a la dècada dels anys 60 del segle passat, vaig voler fer-ne referència explícita al meu blog. 

Es tractava d’un conjunt musical integrat per quatre franciscans, estudiants de Teologia, que, portant l’hàbit religiós característic, amb la guitarra a la mà, cantaven cançons, feien discos, feien sonar la guitarra i el contrabaix, actuaven fora del convent, participaren en el Festival de la Cançó Mallorquina (enregistrat per Edigsa), romperen amb costums de l’època, trencaren motlles de manera poc acostumada, mai vista a Mallorca fins aleshores.

Era el primer i únic conjunt musical modern format per frares franciscans.

Com apunta molt encertadament el bon amic felanitxer Tomeu Mestre Sureda «Balutxo» a un dels seus comentaris, quan diu que recorda molt bé aquell grup: «Eren temps d'il·lusions: Tot i la dictadura franquista, s'acostaven temps d'esperances. Estrenaren cançons en català...»

I, com remata l’altre bon amic inquer J.L. García Mallada, qui com a músic integrant del conjunt «Los Cromáticos» recorda aquells temps, en què sent a parlar molt dels 4 de Asís: «Els enyora. Trencàvem motlos».

Amb motiu del meu retrobament recent a Santa Maria del Camí amb l’algaidí, no em puc estar de fer-ne record, del nom de tots quatre integrants del grup: Fra Francesc Escanelles (vocalista, una mica parent meu, natural d'Ariany), Fra Antoni Mulet (contrabaix, d’Algaida), Fra Marcelino Aguilar (guitarra) i Fra Adolfo Pérez de Villarroya (guitarra) (Fra Joaquim Tevar) .

Encara ara no me’n puc avenir, d’haver-me topat, una seixantena d’anys després, amb un d’aquests quatre components del grup: l’algaidí Antoni Mulet.

NOTA:

Si tenia a bé de passar-me’n el contacte (que, amarat per l’emoció, no se m’ocorregué de demanar-l’hi), n’estaré més content encara.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...