Passa al contingut principal

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.), component del grup musical Los 4 de Asís, l’algaidí Antoni Mulet.

No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»...

Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís.

Vaig assabentar-me que, tot i ser algaidí, a l’actualitat resideix a Santa Maria del Camí, juntament amb la seva família.

Passats dos dies, encara ara no me’n puc avenir, d’aquesta troballa!

Em ve al cap que deu fer una dotzena d’anys, amb motiu de topar-me casualment amb un altre membre d’aquest mateix grup musical tan famós a la dècada dels anys 60 del segle passat, vaig voler fer-ne referència explícita al meu blog. 

Es tractava d’un conjunt musical integrat per quatre franciscans, estudiants de Teologia, que, portant l’hàbit religiós característic, amb la guitarra a la mà, cantaven cançons, feien discos, feien sonar la guitarra i el contrabaix, actuaven fora del convent, participaren en el Festival de la Cançó Mallorquina (enregistrat per Edigsa), romperen amb costums de l’època, trencaren motlles de manera poc acostumada, mai vista a Mallorca fins aleshores.

Era el primer i únic conjunt musical modern format per frares franciscans.

Com apunta molt encertadament el bon amic felanitxer Tomeu Mestre Sureda «Balutxo» a un dels seus comentaris, quan diu que recorda molt bé aquell grup: «Eren temps d'il·lusions: Tot i la dictadura franquista, s'acostaven temps d'esperances. Estrenaren cançons en català...»

I, com remata l’altre bon amic inquer J.L. García Mallada, qui com a músic integrant del conjunt «Los Cromáticos» recorda aquells temps, en què sent a parlar molt dels 4 de Asís: «Els enyora. Trencàvem motlos».

Amb motiu del meu retrobament recent a Santa Maria del Camí amb l’algaidí, no em puc estar de fer-ne record, del nom de tots quatre integrants del grup: Fra Francesc Escanelles (vocalista, una mica parent meu, natural d'Ariany), Fra Antoni Mulet (contrabaix, d’Algaida), Fra Marcelino Aguilar (guitarra) i Fra Adolfo Pérez de Villarroya (guitarra) (Fra Joaquim Tevar) .

Encara ara no me’n puc avenir, d’haver-me topat, una seixantena d’anys després, amb un d’aquests quatre components del grup: l’algaidí Antoni Mulet.

NOTA:

Si tenia a bé de passar-me’n el contacte (que, amarat per l’emoció, no se m’ocorregué de demanar-l’hi), n’estaré més content encara.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall