SABAL

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

El viatge del mes de gener de 2020 a la ciutat peruana de Piura, cadascú pel seu compte, sense anar-ho a cercar es converteix en la darrera trobada que mantenim tots dos, en directe.  Quina casualitat! Dos anys justs abans de la seva mort. La nostra darrera trobada «presencial» ens arriba, precisament, al mateix indret peruà on ens relacionam i tractam de prop per primera vegada al Perú, quaranta-cinc anys abans: l’ aeroport de Piura !  Joan Riera, la seva esposa mexicana Nina Martínez, Cil Buele i d'altres amistats peruanes, a l'aeroport de Piura (Perú, 2020) Quina coincidència! Qui ens ho havia de dir mai! Com ens ho podíem imaginar! Tots dos estudiam al Seminari diocesà de Mallorca, pels anys 50 i 60 del segle passat. Tots dos som ordenats sacerdots el mateix dia, a la mateixa església, a mans del mateix bisbe, amb els mateixos companys de promoció: 16 de juny de 1968, a la capella major del Seminari de Son Gibert. Quan el bon amic portolà Pere Amengual Bestard «Kalet» me’