Passa al contingut principal

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta".

Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica.

Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal.

També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària.

Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i socialitzadora veritable, del missatge i la praxi evangèlics que ens fa arribar Jesús de Natzaret.

Miram de seguir, el més fidelment possible en el nostre temps, petjades tan orientadores com les del pescador galileu Simó Pere, el primer papa (home casat); el perseguidor de cristians Pau de Tars, l'ecologista més gran de tota la història Francesc d'Assís, el laic mallorquí més compromès en l'evangelització de pobles Ramon Llull, el castellà descobridor del Crist en milions de rostres indígenes maltractats per colonitzadors Bartolomé de las Casas, Charles de Foucauld, Pere Casaldàliga, Òscar Arnulfo Romero, Gustavo Gutiérrez Merino, etc. I tants d'altres que han descobert en els més pobres de la terra la presència, la veu i la interpel·lació evangèlica de Jesús de Natzaret.

Som un grapat de membres d’un col·lectiu una mica més ampli – 21 persones - que, davant la convocatòria feta pel papa Francesc d’un sínode de bisbes per a l’any 2023, en demanar-nos ell mateix la nostra participació efectiva, ens hem proposat de reunir-nos, telemàticament i periòdicament, sobretot des dels inicis d’aquest any 2022, per mirar de trobar alguna aportació nostra conjunta.

Amb la denominació «Gent cristiana aporta» ens hem volgut constituir en grup sinodal. Acceptats i reconeguts com a tal, hem fet arribar al bisbe de la diòcesi, Sebastià Taltavull, les nostres observacions, recomanacions i suggeriments. 

Ho feim moguts per l’amor que tenim i sentim cap al món dels humans, cap a les esglésies cristianes, i, de manera molt particular, cap a l’Església catòlica i l’Evangeli de Jesús que aquesta ens vol transmetre. 

Alhora que volem una església més atenta al missatge evangèlic, també li reclamam una major implicació en el món que ens toca viure. Sumant-nos, així, al corrent cada cop més intens que s’afanya a construir un món millor, des d’una església millor, i amb un evangeli més ben assumit i proclamat.

Els membres de «Gent cristiana aporta», des de principis d’any, hem mantengut nombrosíssimes reunions on hem compartit idees, assenyalant iniciatives concretes, cercant formes noves, per tal que la Bona Notícia de Jesús s’estengui millor, arreu d’aquest món nostre tan marcat per tan nombroses males notícies.

Això és el que volem transmetre a la propera roda de premsa informativa, a la qual feim comptes de convidar professionals dels mitjans de comunicació més apropats de la realitat illenca nostra.

Després d’endinsar-nos-hi, hem arribat a elaborar un conjunt de propostes que creim que poden contribuir a fer de l’església diocesana, a Mallorca, un àmbit millor de convivència cívica, per la vivència més profunda de la fe cristiana i de la praxi evangèlica conseqüent. 

Sense considerar-ho cap casta de remei miraculós. Més tost ho tenim per una de les moltes anelles que poden conformar una cadena més consistent i adequada que permeti de traure millor l’aigua més profunda d’aquest pou tan fondo en què s’està convertint la nostra vida de creients.

Mirant el que l’Església ha fet fins ara, nosaltres no som qui, per donar lliçons a ningú sobre allò que cal que faci d’ara endavant. Sí que ens consideram amb tot el dret del món a dir-hi la nostra, des de la condició modesta de creients, batiats, que s’afanyen a ser i comportar-se com a membres actius dins aquesta comunitat col·lectiva anomenada església catòlica. Més encara, quan el seu cap i representant màxim, el papa Francesc, ens ha demanat opinió, a tots els catòlics, amb la convocatòria del sínode de bisbes per a l’any 2023.

Enfront d’una joventut i d’una gent adulta majoritàriament gens ni mica atreta per una església que no arriba a trobar-ne el camí més adient en ple segle XXI, d’un clergat majoritàriament poc procliu a reformar-la, i d’uns bisbes que ja els deu anar bé així com van, nosaltres volem manifestar clar i català el nostre desacord amb la marxa actual de  l'Església i ens atrevim a presentar una sèrie de propostes, 16 en concret, que consideram que poden resultar positives.

No volem que tot plegat quedi, com se sol dir, en paper mullat. Sinó que desitjam que aquestes propostes nostres siguin cada cop més conegudes i reforçades, amb suports més amplis, tant a l’interior com fora de l’Església, i que tirin endavant, conjuntament amb tantíssimes d’altres iniciatives semblants que s’aixequen arreu del món catòlic, fins i tot en sentit idèntic.

Som d’aquella gent que reivindica les propostes elaborades cinquanta sis anys enrere pel Concili Vaticà II (7 de sembre de 1965). Lamentam que, en nombre tan elevadíssim, encara romanguin sense estrenar, particularment les que fan referència més directa a la Constitució pastoral «Gaudium et Spes» (Goig i esperances) sobre l’Església en el món actual, la qual referma la convicció d’una unió íntima entre l’Església i la família humana universal.

Segons veim, per contra, amplis sectors de les jerarquies eclesiàstiques d’avui dia s’afanyen a immpulsar corrents que tendeixen a oblidar-ne el contengut i les exigències, mentre que, fins i tot de manera nostàlgica, pretenen fer passes enrere i retornar a plantejaments tridentins (1545-1563), que consideram impropis d'una època com la nostra.

Vet ací el que volem exposar, en roda de premsa informativa programada per aquest grup sinodal mallorquí "Gent cristiana aporta", perquè sigui escampat a tots vuit vents del món i de la bolla, des de la sala gran de la parròquia de l’Encarnació, que tan amablement ens ha cedit el rector, mossèn Guillem Vaquer, en dates properes.

Comentaris

  1. Me pareix molt bē, a veure si la opinió publica vos fa més cas que la jerarquia eclesiàstica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo que la teva opinió valuosíssima, bon amic Toni, es converteixi en realitat palpable i, per què no, papable...

      Elimina
  2. Hola Cecil: me ha gustado.mucho tu escrito. Me gustaría tener en papel, las propuestas que habéis solicitado, no he podido leerlo, pues sale muy pequeñito en el móvil. Gracias.
    Aina, del mejor coro de la Parròquia de SANTA CATALINA THOMAS.☺️💓

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Aina, per aqueix comentari que ens fas. Pots trobar les nostres propostes en aquest enllaç, el primer que apareix al blog. Sobretot et recoman a partir de la pàgina 26 i següents "Gent cristiana aporta" https://www.amicsdelseminari.com/_files/ugd/11232f_e62da1c3422b44749dc9314f1047499a.pdf

      Elimina
  3. Havent-ho repensat, opín que des d’una roda de premsa els mitjans sovint treuen informacions molt diferents a les que pretenen els convocants. És de preveure que ara només els pot interessar aspectes cridaners, que no són precisament cabdals per a la reforma i millora de l’Església que nosaltres cercam, p.e.“dones capellanes”, “capellans casats”... Propòs altres alternatives:
    a) Redactar una nota informativa o carta al director, malgrat saber que sovint no es publica.
    b) Fer una gravació filmada, llegint i/o comentant les 16 propostes per ser divulgada per facebook, youtube... (En Cil és expert en aquest sistema)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d