SABAL

Amunt, ànima forta...  Domina les muntanyes i aguaita l'infinit...  Tu, vencedor, espolsa damunt les nuvolades ta cabellera real! ( Mn. Miquel Costa i Llobera ) Fins aquí on ets suara mateix, bon amic i ben amat manacorí, Jaume Santandreu i Sureda , vull fer-te arribar les meves paraules amigues: no deixis mai de continuar fent allò que has sabut fer tan bé entre nosaltres durant més de vuit dècades seguides: fent-nos llum i encoratjant-nos a seguir tes petjades, solidàries i literàries, imaginatives i instructives, lluitadores i amadores, resseguidores de Jesús, el de Natzaret . Davant les cendres de Jaume Santandreu , a Can Gazà Ja veus que, després de mort, continuam estimant-te, com sempre. L’església parroquial de Crist Rei, on començares i has volgut acabar la teva ruta per aquest món nostre, s’omple de gom a gom, a l’hora de celebrar-hi el funeral pocs dies després de la teva partida. El teu amic menorquí, el bisbe de Mallorca, en presideix la concelebració. Hi pots veu...

A qui no ho hagi fet mai encara, li suggeresc que, amb motiu de la mort d'en Jaume Santandreu i Sureda , entri dins del seu blog.  Només que vulgui pegar-hi una ullada, pot quedar-s’hi engatussat de per vida. Són més de 500 escrits que en Jaume  hi ha anat penjant en aquest  blog   seu els darrers tretze anys (2012-2025) de la seva vida ja finida, com a «Cor i síndic general de Can Gazà». Un cop fet això, - que pot trigar dies, setmanes, mesos o anys (!), també pot entretenir-se una estona, mirant de ficar-se en algunes de les publicacions que he fet jo mateix, sobre Jaume Santandreu , el bon amic i ben amat manacorí, a través dels meus blogs diversos. 1. Glosa plural de vida singular Fart d'estar entre els humans,  t'estimares més partir. No volgueres fer patir  als qui t'estimàvem tant. Has viscut com has volgut, I has volgut morir en pau; Gens amic de fer cap frau, T’has dormit com has pogut. Amic Jaume , tu que acabes De deixar aquest món nostre Avui ta...

Passades les 9 del matí, dia 6 d'abril de 2017, en bon Dijous de Passió, arriba a l'aeroport de Son Sant Joan l'autor del llibre «La primera pedra. La meva rebel·lia contra la hipocresia de l'Església» , l'ex alt càrrec del Vaticà, el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa , desposseït de les seves atribucions eclesiàstiques l'endemà mateix d'haver-se declarat públicament homosexual. L'hi esperam, amb moltes ganes, en Miquel Àngel, en Jaume Santandreu i jo mateix. Senzillament vestit amb molta cura, amb una cartera senzilla a la mà, l'acompanyam en cotxe fins als tallers de Marginàlia , al polígon de Can Valero, on s'ha d'explicar davant la premsa i la gent nombrosa que hi ha volgut acudir. La presentació corre a càrrec de Jaume Mateu , president de l' OCB i de Can Gazà-ICES , Jaume Santandreu i jo mateix, davant desenes d'assistents. Cap enllà les 14 hores, anam a dinar a Can Gazà, compartint taula amb els ocupants d...

A mb la visita que uns quants amics hem girat aquest capvespre a la Casa Llarga, on      el bon amic i company de lluites socials i polítiques, el manacorí Jaume      Santandreu, s'ha volgut encadenar en defensa d'un tractament millor per a la gent     més marginada de Mallorca, m'han quedat bastant més aclarits certs aspectes que     jo tenia una mica embullats.  D ies enrere, m'havia quedat molt sorprès davant la notícia publicada als mitjans de      comunicació, on apareixia en Jaume queixant-se molt durament del comportament     de les senyores de la Casa Llarga, membres de la família Feliu Fernández. Aquestes     l'haurien comminat a abandonar la casa aquesta mateixa setmana, i en Jaume s'hi     havia enrabiat tant que semblava que tragués foc pels queixals contra les cinc     dones...! E...

JAUME SANTANDREU S'ha escrit molt al voltant de la renúncia de Benet XVI, però enlloc he trobat la interpretació més important per a mi. El Papa ha trencat un tabú . Un tabú que era dogma inamovible per als grups més fanàtics com l'Opus, Legionaris de Crist, kikos i altres ultramuntans. El principi, fins ara, havia estat: Déu posa el Papa i només Déu el pot llevar. El que es pot fer és ajudar a l'obra divina amb una pindoleta. Així succeí amb Joan Pau I i talment hauria passat amb l'actual Papa si el bell i fornit secretari personal no hagués muntat guàrdia dia i nit. Un detall que ningú no ha destacat de la fuita papal és que l'expontífex gaudirà d'un dels regals que fa ver el terrible pederasta fundador dels Legionaris de Crist al Papa polonès, com és el monestir del silenci als jardins del Vaticà. Ironies de la història. Altre cop, l'inquisidor es queda amb els béns del condemnat. El valent renunciador ens ha regalat una nova manera d'enterrar...