Passa al contingut principal

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan, em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides.

Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou.

Jaume Muntaner Rullan, al Seminari

Primer record, Seminari diocesà

Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores», amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials.

Jaume Muntaner, prefecte dels "Pueri Cantores" al Seminari diocesà de Mallorca

Segon record, Escoltisme

És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels anys 70 del segle passat compartim tasques educadores. Les nostres aficions musicals ens duen a engrescar-hi gent jove de contrades diverses, tant a camps d’estiu o sortides programades, com a colònies i trobades a les instal·lacions militars d’Alcanada. 

Jo, com a consiliari de l’Agrupament Escolta Verge de Lluc, de la Parròquia de l’Encarnació; ell, si no vaig errat, com a consiliari dels agrupaments escoltes Ramon Llull i Sant Josep Obrer, a la parròquia que en porta el mateix nom. Primordialment dedicat a la Branca Ruta:  (Palma, 1965, AE Sant Josep  Obrer) (Palma, 1969, AE Ramon Llull).  

Cil Buele amb Jaume Muntanera les instal·lacions militars d'Alcanada l'any 1969

Tercer record, Trujillo

Com molts d’altres consiliaris escoltes mallorquins, en Jaume Muntaner també opta per anar a treballar uns anys al Perú. Més concretament al Seminari de Trujillo, on l’equip de capellans mallorquins rep l’encàrrec de formar-hi seminaristes del país andí.

Se’n va a treballar, primer, al Seminari interdiocesà (1966-68), i després a Santiago de Chuco, Cachicadán (1969).

Sempre que tenc ocasió d'arribar fins a aquesta ciutat peruana nordenca, i arrib a tenir l'oportunitat de fer-ho més de mitja dotzena de vegades, faig memòria de la tasca desplegada per aquell grup de capellans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat que hi treballaren durant anys, entre els quals Jaume Muntaner Rullan.

Jaume Muntaner, amb agents de Pastoral a Trujillo, any 1969

Quart record, Palma

Les nostres vides han seguit camins paral·lels. Tot i compartir cara i creu d'una situació eclesiàstica denominada "secularització" que ens allunya de l'exercici convencional del sacerdoci.

Durant dècades, han estat ben poques les vegades que ens hem topat pels carrers de Palma.  Els darrers anys més sovint, comentant sempre el seu estat de salut delicat, pel tractament complex del càncer que l’afecta.

Darrerament he sabut que havia treballat com a ATS a la Mútua, amb un estil de feina molt característic, perfeccionista a les totes...

Desplegant-s'hi professionalment com a màxim cap responsable de Quiròfans a l'àrea d'Infermeria de la Mútua Balear.

Cinquè i darrer record, a ca seva

La darrera vegada que ens veim és a ca seva, al carrer P. Bartomeu Pou, on viu amb la seva mare, una més que centenària mare de família, (Isabel Rullan, 104 anys) en perfecte estat de salut física i mental. La hi veig molt millor, a ella, que al seu fill Jaume. 

Hi anam l'any passat, el 2021, amb motiu de la venguda a Mallorca del bon amic i condeixeble seu Anselm Álvarez Santamaria, amb qui compartí tasques missioneres al Perú, formant grup d'anada amb Mariano Cortès Cortès i Jaume Serra Pons, i duo de tornada a Mallorca anys després, en vaixell, des de Lima fins a la Roqueta, un trajecte que durà més de tres setmanes seguides.

N'Anselm i en Jaume fundaren la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Tots dos compartien pis. Feien feina com qualsevol treballador, a l'àmbit de la salut i d'una fusteria. Fins que foren acomiadats mitjançant carta oficial del bisbat de Mallorca, dipositada dins la bústia sense cap casta d'explicació... (com recorda amb emoció Anselm Álvarez, quan s'assabenta de la mort del seu amic...)

Amb la publicació de l'esquela mortuòria a la premsa local, m’adon que li fan la vetla al tanatori de Son Valentí, al cementeri de Palma, casualment el mateix dia que l’església catòlica celebra la festa universal de Santa Rosa de Lima, patrona del Perú, Amèrica i les Filipines, el 23 d’agost...

Desig al bon amic Jaume Muntaner Rullan que gaudeixi d’aquella felicitat perdurable que li dóna el fet de romandre en Déu per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser