Salta al contingut principal

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan, em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides.

Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou.

Jaume Muntaner Rullan, al Seminari

Primer record, Seminari diocesà

Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores», amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials.

Jaume Muntaner, prefecte dels "Pueri Cantores" al Seminari diocesà de Mallorca

Segon record, Escoltisme

És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels anys 70 del segle passat compartim tasques educadores. Les nostres aficions musicals ens duen a engrescar-hi gent jove de contrades diverses, tant a camps d’estiu o sortides programades, com a colònies i trobades a les instal·lacions militars d’Alcanada. 

Jo, com a consiliari de l’Agrupament Escolta Verge de Lluc, de la Parròquia de l’Encarnació; ell, si no vaig errat, com a consiliari dels agrupaments escoltes Ramon Llull i Sant Josep Obrer, a la parròquia que en porta el mateix nom. Primordialment dedicat a la Branca Ruta:  (Palma, 1965, AE Sant Josep  Obrer) (Palma, 1969, AE Ramon Llull).  

Cil Buele amb Jaume Muntanera les instal·lacions militars d'Alcanada l'any 1969

Tercer record, Trujillo

Com molts d’altres consiliaris escoltes mallorquins, en Jaume Muntaner també opta per anar a treballar uns anys al Perú. Més concretament al Seminari de Trujillo, on l’equip de capellans mallorquins rep l’encàrrec de formar-hi seminaristes del país andí.

Se’n va a treballar, primer, al Seminari interdiocesà (1966-68), i després a Santiago de Chuco, Cachicadán (1969).

Sempre que tenc ocasió d'arribar fins a aquesta ciutat peruana nordenca, i arrib a tenir l'oportunitat de fer-ho més de mitja dotzena de vegades, faig memòria de la tasca desplegada per aquell grup de capellans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat que hi treballaren durant anys, entre els quals Jaume Muntaner Rullan.

Jaume Muntaner, amb agents de Pastoral a Trujillo, any 1969

Quart record, Palma

Les nostres vides han seguit camins paral·lels. Tot i compartir cara i creu d'una situació eclesiàstica denominada "secularització" que ens allunya de l'exercici convencional del sacerdoci.

Durant dècades, han estat ben poques les vegades que ens hem topat pels carrers de Palma.  Els darrers anys més sovint, comentant sempre el seu estat de salut delicat, pel tractament complex del càncer que l’afecta.

Darrerament he sabut que havia treballat com a ATS a la Mútua, amb un estil de feina molt característic, perfeccionista a les totes...

Desplegant-s'hi professionalment com a màxim cap responsable de Quiròfans a l'àrea d'Infermeria de la Mútua Balear.

Cinquè i darrer record, a ca seva

La darrera vegada que ens veim és a ca seva, al carrer P. Bartomeu Pou, on viu amb la seva mare, una més que centenària mare de família, (Isabel Rullan, 104 anys) en perfecte estat de salut física i mental. La hi veig molt millor, a ella, que al seu fill Jaume. 

Hi anam l'any passat, el 2021, amb motiu de la venguda a Mallorca del bon amic i condeixeble seu Anselm Álvarez Santamaria, amb qui compartí tasques missioneres al Perú, formant grup d'anada amb Mariano Cortès Cortès i Jaume Serra Pons, i duo de tornada a Mallorca anys després, en vaixell, des de Lima fins a la Roqueta, un trajecte que durà més de tres setmanes seguides.

N'Anselm i en Jaume fundaren la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Tots dos compartien pis. Feien feina com qualsevol treballador, a l'àmbit de la salut i d'una fusteria. Fins que foren acomiadats mitjançant carta oficial del bisbat de Mallorca, dipositada dins la bústia sense cap casta d'explicació... (com recorda amb emoció Anselm Álvarez, quan s'assabenta de la mort del seu amic...)

Amb la publicació de l'esquela mortuòria a la premsa local, m’adon que li fan la vetla al tanatori de Son Valentí, al cementeri de Palma, casualment el mateix dia que l’església catòlica celebra la festa universal de Santa Rosa de Lima, patrona del Perú, Amèrica i les Filipines, el 23 d’agost...

Desig al bon amic Jaume Muntaner Rullan que gaudeixi d’aquella felicitat perdurable que li dóna el fet de romandre en Déu per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...