Passa al contingut principal

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan, em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides.

Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou.

Jaume Muntaner Rullan, al Seminari

Primer record, Seminari diocesà

Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores», amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials.

Jaume Muntaner, prefecte dels "Pueri Cantores" al Seminari diocesà de Mallorca

Segon record, Escoltisme

És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels anys 70 del segle passat compartim tasques educadores. Les nostres aficions musicals ens duen a engrescar-hi gent jove de contrades diverses, tant a camps d’estiu o sortides programades, com a colònies i trobades a les instal·lacions militars d’Alcanada. 

Jo, com a consiliari de l’Agrupament Escolta Verge de Lluc, de la Parròquia de l’Encarnació; ell, si no vaig errat, com a consiliari dels agrupaments escoltes Ramon Llull i Sant Josep Obrer, a la parròquia que en porta el mateix nom. Primordialment dedicat a la Branca Ruta:  (Palma, 1965, AE Sant Josep  Obrer) (Palma, 1969, AE Ramon Llull).  

Cil Buele amb Jaume Muntanera les instal·lacions militars d'Alcanada l'any 1969

Tercer record, Trujillo

Com molts d’altres consiliaris escoltes mallorquins, en Jaume Muntaner també opta per anar a treballar uns anys al Perú. Més concretament al Seminari de Trujillo, on l’equip de capellans mallorquins rep l’encàrrec de formar-hi seminaristes del país andí.

Se’n va a treballar, primer, al Seminari interdiocesà (1966-68), i després a Santiago de Chuco, Cachicadán (1969).

Sempre que tenc ocasió d'arribar fins a aquesta ciutat peruana nordenca, i arrib a tenir l'oportunitat de fer-ho més de mitja dotzena de vegades, faig memòria de la tasca desplegada per aquell grup de capellans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat que hi treballaren durant anys, entre els quals Jaume Muntaner Rullan.

Jaume Muntaner, amb agents de Pastoral a Trujillo, any 1969

Quart record, Palma

Les nostres vides han seguit camins paral·lels. Tot i compartir cara i creu d'una situació eclesiàstica denominada "secularització" que ens allunya de l'exercici convencional del sacerdoci.

Durant dècades, han estat ben poques les vegades que ens hem topat pels carrers de Palma.  Els darrers anys més sovint, comentant sempre el seu estat de salut delicat, pel tractament complex del càncer que l’afecta.

Darrerament he sabut que havia treballat com a ATS a la Mútua, amb un estil de feina molt característic, perfeccionista a les totes...

Desplegant-s'hi professionalment com a màxim cap responsable de Quiròfans a l'àrea d'Infermeria de la Mútua Balear.

Cinquè i darrer record, a ca seva

La darrera vegada que ens veim és a ca seva, al carrer P. Bartomeu Pou, on viu amb la seva mare, una més que centenària mare de família, (Isabel Rullan, 104 anys) en perfecte estat de salut física i mental. La hi veig molt millor, a ella, que al seu fill Jaume. 

Hi anam l'any passat, el 2021, amb motiu de la venguda a Mallorca del bon amic i condeixeble seu Anselm Álvarez Santamaria, amb qui compartí tasques missioneres al Perú, formant grup d'anada amb Mariano Cortès Cortès i Jaume Serra Pons, i duo de tornada a Mallorca anys després, en vaixell, des de Lima fins a la Roqueta, un trajecte que durà més de tres setmanes seguides.

N'Anselm i en Jaume fundaren la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Tots dos compartien pis. Feien feina com qualsevol treballador, a l'àmbit de la salut i d'una fusteria. Fins que foren acomiadats mitjançant carta oficial del bisbat de Mallorca, dipositada dins la bústia sense cap casta d'explicació... (com recorda amb emoció Anselm Álvarez, quan s'assabenta de la mort del seu amic...)

Amb la publicació de l'esquela mortuòria a la premsa local, m’adon que li fan la vetla al tanatori de Son Valentí, al cementeri de Palma, casualment el mateix dia que l’església catòlica celebra la festa universal de Santa Rosa de Lima, patrona del Perú, Amèrica i les Filipines, el 23 d’agost...

Desig al bon amic Jaume Muntaner Rullan que gaudeixi d’aquella felicitat perdurable que li dóna el fet de romandre en Déu per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall