Passa al contingut principal

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan, em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides.

Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou.

Jaume Muntaner Rullan, al Seminari

Primer record, Seminari diocesà

Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores», amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials.

Jaume Muntaner, prefecte dels "Pueri Cantores" al Seminari diocesà de Mallorca

Segon record, Escoltisme

És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels anys 70 del segle passat compartim tasques educadores. Les nostres aficions musicals ens duen a engrescar-hi gent jove de contrades diverses, tant a camps d’estiu o sortides programades, com a colònies i trobades a les instal·lacions militars d’Alcanada. 

Jo, com a consiliari de l’Agrupament Escolta Verge de Lluc, de la Parròquia de l’Encarnació; ell, si no vaig errat, com a consiliari dels agrupaments escoltes Ramon Llull i Sant Josep Obrer, a la parròquia que en porta el mateix nom. Primordialment dedicat a la Branca Ruta:  (Palma, 1965, AE Sant Josep  Obrer) (Palma, 1969, AE Ramon Llull).  

Cil Buele amb Jaume Muntanera les instal·lacions militars d'Alcanada l'any 1969

Tercer record, Trujillo

Com molts d’altres consiliaris escoltes mallorquins, en Jaume Muntaner també opta per anar a treballar uns anys al Perú. Més concretament al Seminari de Trujillo, on l’equip de capellans mallorquins rep l’encàrrec de formar-hi seminaristes del país andí.

Se’n va a treballar, primer, al Seminari interdiocesà (1966-68), i després a Santiago de Chuco, Cachicadán (1969).

Sempre que tenc ocasió d'arribar fins a aquesta ciutat peruana nordenca, i arrib a tenir l'oportunitat de fer-ho més de mitja dotzena de vegades, faig memòria de la tasca desplegada per aquell grup de capellans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat que hi treballaren durant anys, entre els quals Jaume Muntaner Rullan.

Jaume Muntaner, amb agents de Pastoral a Trujillo, any 1969

Quart record, Palma

Les nostres vides han seguit camins paral·lels. Tot i compartir cara i creu d'una situació eclesiàstica denominada "secularització" que ens allunya de l'exercici convencional del sacerdoci.

Durant dècades, han estat ben poques les vegades que ens hem topat pels carrers de Palma.  Els darrers anys més sovint, comentant sempre el seu estat de salut delicat, pel tractament complex del càncer que l’afecta.

Darrerament he sabut que havia treballat com a ATS a la Mútua, amb un estil de feina molt característic, perfeccionista a les totes...

Desplegant-s'hi professionalment com a màxim cap responsable de Quiròfans a l'àrea d'Infermeria de la Mútua Balear.

Cinquè i darrer record, a ca seva

La darrera vegada que ens veim és a ca seva, al carrer P. Bartomeu Pou, on viu amb la seva mare, una més que centenària mare de família, (Isabel Rullan, 104 anys) en perfecte estat de salut física i mental. La hi veig molt millor, a ella, que al seu fill Jaume. 

Hi anam l'any passat, el 2021, amb motiu de la venguda a Mallorca del bon amic i condeixeble seu Anselm Álvarez Santamaria, amb qui compartí tasques missioneres al Perú, formant grup d'anada amb Mariano Cortès Cortès i Jaume Serra Pons, i duo de tornada a Mallorca anys després, en vaixell, des de Lima fins a la Roqueta, un trajecte que durà més de tres setmanes seguides.

N'Anselm i en Jaume fundaren la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Tots dos compartien pis. Feien feina com qualsevol treballador, a l'àmbit de la salut i d'una fusteria. Fins que foren acomiadats mitjançant carta oficial del bisbat de Mallorca, dipositada dins la bústia sense cap casta d'explicació... (com recorda amb emoció Anselm Álvarez, quan s'assabenta de la mort del seu amic...)

Amb la publicació de l'esquela mortuòria a la premsa local, m’adon que li fan la vetla al tanatori de Son Valentí, al cementeri de Palma, casualment el mateix dia que l’església catòlica celebra la festa universal de Santa Rosa de Lima, patrona del Perú, Amèrica i les Filipines, el 23 d’agost...

Desig al bon amic Jaume Muntaner Rullan que gaudeixi d’aquella felicitat perdurable que li dóna el fet de romandre en Déu per sempre més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d