El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això:

1. Quin bisbe volem?
2. Pla de Pastoral 2025
3. Punts calents per interioritzar 

Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú:

FERRAN BELLVER cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida

"Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual.

Els preveres mallorquins que tenen ganes de ser bisbes ara no poden fer declaracions, és clar, però els cristians de base, que estam segurs que mai no serem nomenats bisbes, sí que les podem fer i crec que fins i tot és saludable que les facem, com una expressió sincera dels desitjos i necessitats que tenim a Mallorca els que encara pertanyem a la comunitat de creients.

Vagi per davant que, en la meva opinió, el més important de la nostra comunitat cristiana no és ni el bisbe, ni el papa, ni tota la jerarquia junta, sinó la nostra fe en Jesucrist i en la bona nova que ens va dur, com a missatge revelador del Pare, que ens omple d’esperança. Això no obstant, en les circumstàncies actuals, en una terra completament secularitzada i que ha girat l’esquena a la seva rica tradició cristiana de segles, el bisbe que l’Església mallorquina necessita sí que té una importància cabdal, perquè ha de ser el motor d’un canvi en profunditat i el primer testimoni dels valors que convidarà a viure tota la comunitat cristiana.

Dit això, ¿quines característiques haurà de tenir el bisbe que accepti el repte de servir aquí, a la Diòcesi de Mallorca, si vol deixar una empremta de transformació evangèlica?

Cartell de la trobada segona a Búger

Segons el meu parer, el futur bisbe:

1) Ha d’estar ben arrelat a les Sagrades Escriptures i ha de ser un home de pregària i ben connectat amb un Déu bondadós i misericordiós.

2) Ha de conèixer i parlar bé el mallorquí, és a dir, el català que es parla a Mallorca, i ha de conèixer la nostra història i cultura, i s’ha de sentir identificat amb els nostres trets identitaris diferencials.

3) Ha de ser un home intel·ligent, que s’adapti bé als temps actuals, i que sapi integrar en les parròquies i en els equips diocesans els homes i dones formats, que no són pocs i que gairebé per tot estan malauradament infrautilitzats.

4) Ha de ser un home cult, obert, que promogui l’accessibilitat de qualitat a totes les esglésies de Mallorca, i que valori l’art i el cant litúrgic, promovent la formació en aquests àmbits dels preveres, religiosos, i de tot el poble de Déu, per transformar i acabar amb la sequera litúrgica que patim arreu de Mallorca, des de fa lustres.

5) S’ha de proposar renovar la catequesi i l’educació de la fe, sobretot dels cristians adults, provant fórmules noves d’acompanyament a les persones i les famílies que ho sol·licitin i utilitzant al màxim els recursos humans existents a les comunitats.

6) Ha d’acostar-se a les bases i escoltar tothom, ha de ser prop de tothom, fins i tot dels allunyats, dels agnòstics i dels que pertanyen a d’altres religions, prop de tots, menys dels poders públics: Jesús ho va fer així, i només va aparèixer amb els poders públics, quan el jutjaren i sentenciaren a mort.

7) Ha de ser el primer servidor de tots i el primer testimoni dels valors evangèlics, és a dir, ha de viure pobrament i fer costat als més pobres de la comunitat, podria viure, per exemple, a Ca’n Gazà, i no per imatge, sinó per convenciment.

8) En conseqüència, no ha de ser un funcionari teb, ni ha d’ocupar la Seu de Mallorca per fer carrera eclesiàstica (quin objectiu més frívol, banal, i poc evangèlic).

9) Ha d’acabar per complet amb la imatge d’associació de l’Església catòlica amb els poders conservadors de l’Espanya profunda, greu error i pecat imperdonable de l’Església oficial, la jerarquia de la qual va fer costat a Franco i a la seva dictadura, i que ara torna a evidenciar un suport claríssim a poders semblants antievangèlics.

10) Ha de ser valent, vestir pobrament, abandonar palaus, sèquit i cotxes oficials, ser un autèntic testimoni de l’Evangeli en terra de missió, i promoure també l’acció missionera de l’Església mallorquina en altres continents.

Amb un programa així, el nou bisbe assegurarà per a Mallorca una època de transformació i de renovació evangèlica, que desvetllarà les consciències adormides dels habitants d’aquesta illa en aquest moment històric. Que l’Esperit Sant ens alliberi d’un nou bisbe de la saga de Monsenyor García Gasco (que al cel sia), vestint solideu i faixí púrpura, de tarannà aristocràtic i que no parli mallorquí..., perquè llavors sí que s’haurà perdut la darrera oportunitat i es confirmarà la mort d’una institució que en altre temps va donar homes i dones sants, compromesos amb els valors evangèlics, i que ara es troba en les hores més baixes de la seva història.

¡Ai quina responsabilitat tan gran tenen els jerarques foranis que nomenaran el pròxim bisbe de Mallorca..., i que no han volgut veure en dècades els preveres tan preparats que tenim a la diòcesi, i que podrien ser consagrats perfectament com a bisbes per fer aquest servei a la nostra Església...!

Ferran Bellver Silván,
Campanet (Mallorca) 12 d’agost de 2012