Passa al contingut principal

A la bona memòria d’Isabel Rullan Planas

Tota una senyora, elegant i modesta, culta i senzilla, simpàtica i atenta, fins als seus darrers dies entre nosaltres, se n’ha anat d’aquest món a l’altra dimensió desconeguda Donya Isabel Rullan Planas, als 108 anys d’edat. Que en pau descansi!

La primera vegada que vaig veure-la, encara no hauria complit jo la dotzena d’anys. Al Seminari conciliar de Sant Pere en la dècada dels anys 50 del segle passat. Quan ella retia visita al seu fill Jaume Muntaner Rullan, qui m’anava uns quants de cursos per davant.

La darrera vegada que la veig, encara no fa ni quatre anys: fou el mes de setembre de l’any 2021. A la seva casa de Ciutat, al carrer de Bartomeu Pou. Li retérem visita dos antics companys del seu fill capellà, companys d’estudis eclesiàstics al Seminari de Mallorca i de tasques missioneres a regions del Perú, n’Anselm Álvarez Santamaría i jo mateix.

Record perfectament que, lluny de semblar-me una anciana decrèpita i desmemoriada, no m’aparentava gens ni mica l’edat que ja tenia ella: 103 anys. Fins i tot em va semblar més ben conservada que el seu mateix fill!

Hi anàrem amb motiu de la venguda a Mallorca del bon amic i condeixeble seu Anselm Álvarez Santamaria, amb qui compartí tasques missioneres al Perú, formant grup d'anada amb Mariano Cortès Cortès i Jaume Serra Pons, i duo de tornada a Mallorca anys després, en vaixell, des de Lima fins a la Roqueta, un trajecte que durà més de tres setmanes seguides...

En Jaume Muntaner i n'Anselm Álvarez (tots dos ja difunts) fundaren la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Tots dos compartien pis. Feien feina com qualsevol treballador, a l'àmbit de la salut i d'una fusteria. Fins que foren acomiadats mitjançant carta oficial del bisbat de Mallorca, dipositada dins la bústia sense cap casta d'explicació... 

Mossèn Ramon Lladó Rotger, celebrant la missa

Gairebé quatre anys després de la visita que vàrem fer a la casa d'Isabel Rullan Planas, en bon dia de la festa de Sant Pere de 2025, he acudit  a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs on, en paraules del seu rector, mossèn Ramon Lladó i Rotger, és previst de celebrar-n'hi la missa funeral. Que, amb paraules de Tomeu Muntaner Rullan, el seu fill, es tracta d’un funeral «privat, només per a la família».

Missa en sufragi d'Isabel Rullan Planas, església parroquial de Sta. Catalina Thomàs

En entrar-hi, m’hi trob el bon amic Mariano Cortès, company d'en Jaume Muntaner, d’estudis eclesiàstics i de pràctica missionera al Perú a la dècada dels anys 60-70 del segle passat, assegut en un dels darrers bancs de la capella lateral del Santíssim.

Al mateix altar d’aquesta capella, presideix la celebració eucarística el rector de la parròquia, acompanyat en les lectures i el repartiment de la comunió per dos companys laics ben coneguts.

És la missa de sant Josep, alhora que la missa en record d’Isabel Rullan Planas. S’hi han fet presents nombrosos membres de la família, que ocupen les primeres files dels bancs. 

Amb el seu fill capellà, Jaume Muntaner Rullan (qui, com jo mateix, també passa a engrossir la llista de sacerdots catòlics mallorquins secularitzats), hem compartit tasques diverses al llarg de les nostres vides. No solament com a companys d’estudis eclesiàstics i com a membres d’una Schola Cantorum que ell dirigia magistralment al Seminari de Son Gibert. També com a consiliaris escoltes a Mallorca, i com a missioners al Perú. 

Tot plegat em duu a haver mantengut una certa relació, encara que esporàdica amb la seva mare.

En record de totes aquestes actuacions, no m’he pogut estar de dedicar-li unes retxes en aquest blog meu. Amb el desig que ella reposi en pau i gaudeixi per a sempre de la vida que mai no s’acaba. I amb el prec que la seva família li segueixi les passes en el seu estil de vida, elegant alhora que modesta, culta alhora que senzilla, simpàtica alhora que atenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...