Salta al contingut principal

A la bona memòria d’Isabel Rullan Planas

Tota una senyora, elegant i modesta, culta i senzilla, simpàtica i atenta, fins als seus darrers dies entre nosaltres, se n’ha anat d’aquest món a l’altra dimensió desconeguda Donya Isabel Rullan Planas, als 108 anys d’edat. Que en pau descansi!

La primera vegada que vaig veure-la, encara no hauria complit jo la dotzena d’anys. Al Seminari conciliar de Sant Pere en la dècada dels anys 50 del segle passat. Quan ella retia visita al seu fill Jaume Muntaner Rullan, qui m’anava uns quants de cursos per davant.

La darrera vegada que la veig, encara no fa ni quatre anys: fou el mes de setembre de l’any 2021. A la seva casa de Ciutat, al carrer de Bartomeu Pou. Li retérem visita dos antics companys del seu fill capellà, companys d’estudis eclesiàstics al Seminari de Mallorca i de tasques missioneres a regions del Perú, n’Anselm Álvarez Santamaría i jo mateix.

Record perfectament que, lluny de semblar-me una anciana decrèpita i desmemoriada, no m’aparentava gens ni mica l’edat que ja tenia ella: 103 anys. Fins i tot em va semblar més ben conservada que el seu mateix fill!

Hi anàrem amb motiu de la venguda a Mallorca del bon amic i condeixeble seu Anselm Álvarez Santamaria, amb qui compartí tasques missioneres al Perú, formant grup d'anada amb Mariano Cortès Cortès i Jaume Serra Pons, i duo de tornada a Mallorca anys després, en vaixell, des de Lima fins a la Roqueta, un trajecte que durà més de tres setmanes seguides...

En Jaume Muntaner i n'Anselm Álvarez (tots dos ja difunts) fundaren la parròquia de la Resurrecció, a Ciutat. Tots dos compartien pis. Feien feina com qualsevol treballador, a l'àmbit de la salut i d'una fusteria. Fins que foren acomiadats mitjançant carta oficial del bisbat de Mallorca, dipositada dins la bústia sense cap casta d'explicació... 

Mossèn Ramon Lladó Rotger, celebrant la missa

Gairebé quatre anys després de la visita que vàrem fer a la casa d'Isabel Rullan Planas, en bon dia de la festa de Sant Pere de 2025, he acudit  a l’església parroquial de Santa Catalina Thomàs on, en paraules del seu rector, mossèn Ramon Lladó i Rotger, és previst de celebrar-n'hi la missa funeral. Que, amb paraules de Tomeu Muntaner Rullan, el seu fill, es tracta d’un funeral «privat, només per a la família».

Missa en sufragi d'Isabel Rullan Planas, església parroquial de Sta. Catalina Thomàs

En entrar-hi, m’hi trob el bon amic Mariano Cortès, company d'en Jaume Muntaner, d’estudis eclesiàstics i de pràctica missionera al Perú a la dècada dels anys 60-70 del segle passat, assegut en un dels darrers bancs de la capella lateral del Santíssim.

Al mateix altar d’aquesta capella, presideix la celebració eucarística el rector de la parròquia, acompanyat en les lectures i el repartiment de la comunió per dos companys laics ben coneguts.

És la missa de sant Josep, alhora que la missa en record d’Isabel Rullan Planas. S’hi han fet presents nombrosos membres de la família, que ocupen les primeres files dels bancs. 

Amb el seu fill capellà, Jaume Muntaner Rullan (qui, com jo mateix, també passa a engrossir la llista de sacerdots catòlics mallorquins secularitzats), hem compartit tasques diverses al llarg de les nostres vides. No solament com a companys d’estudis eclesiàstics i com a membres d’una Schola Cantorum que ell dirigia magistralment al Seminari de Son Gibert. També com a consiliaris escoltes a Mallorca, i com a missioners al Perú. 

Tot plegat em duu a haver mantengut una certa relació, encara que esporàdica amb la seva mare.

En record de totes aquestes actuacions, no m’he pogut estar de dedicar-li unes retxes en aquest blog meu. Amb el desig que ella reposi en pau i gaudeixi per a sempre de la vida que mai no s’acaba. I amb el prec que la seva família li segueixi les passes en el seu estil de vida, elegant alhora que modesta, culta alhora que senzilla, simpàtica alhora que atenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...