Passa al contingut principal

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera (Pere Llompart, Toni Mas, Pere Ramis, Ramon Serra, Joan Riera...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat.

Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa. 

De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor i intèrpret de piano català de renom internacional, Isaac Albéniz i Pascual, que porta per títol «Sevilla», la tercera obra de la «Suite espanyola» (Op. 47), escrita entre 1886 i 1887 en honor a la reina d’Espanya, segons diuen.

No n’és l’única ocasió, de compartir-hi tasques relacionades amb la música, amb Nadal Trias. També, des del Seminari estant, record que es dedica a compondre una sarsuela que arribam a interpretar, amb el títol «Don Prospero Rico»... para ser servido, por siempre loado, lo ha merecido...

Gairebé quatre anys major que jo, neix a Santa Maria del Camí el 2 de febrer de 1941, festa de la Candelera. Ens ordenam capellans el mateix any i el mateix dia, tot i que en indrets diferents: ell al Congrés Eucarístic de Sevilla, i jo a la capella major del Seminari diocesà de Mallorca, el 16 de juny de 1968.

Pertanyem a la generació sacerdotal mallorquina del Maig del Seixanta-Vuit!

Comença a fer de capellà com a vicari d’Algaida. L’any 1974 és nomenat Vicari de Bunyola. L’any 1978, quan torn a Mallorca, després de vuit anys de treballar com a missioner a Àfrica i Amèrica Llatina, ell és nomenat rector de Maria de la salut. De 1982 a 1992, rector de Santa Eugènia i Biniali, fundant la revista “Santa Eugènia”. Posa nova megafonia al temple parroquial i compra un orgue electrònic. L’any 1992 passa de rector a Ariany i el 1994 és nomenat capellà del Monestir de santa Clara, on hi resta fins a la jubilació canònica, sense deixar de tenir cura dels sistemes informàtics de la diòcesi.

Així apareix al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca.

Encara en tenc una altra, d’ocasió molt més recent, que em permet d’acostar-me al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell, allà on roman allotjat, a la Residència de capellans, oberta a les cases senyorials de Sant Pere i Sant Bernat, a prop de la Seu Catedral de Mallorca.

En Nadal hi disposa d’un orgue de darrera generació, que fa sonar a les totes, des de la seva cambra estant. Per un motiu o un altre, se’n vol desprendre, i pensa que pot interessar a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, on acudesc cada diumenge a acompanyar-hi els cants de les celebracions eucarístiques del migdia.

D’acord amb el rector, mossèn Ramon Lladó Rotger, no fa encara un any que l’orgue d'en Nadal Trias ja ressona dins del temple parroquial de Santa Pagesa. I jo, amb molt de gust, me’n servesc, a la meva manera i mirant de traure-li tot el suc que puc i sé, acompanyant els cants de les celebracions.

La notícia de la mort del santamarier Nadal Trias (15-07-2023), tan a prop de la del senceller Pere Ramis (12-06-2023) o la del manacorí Joan Riera (02-06-2022), que ens deixa una mica més orfes encara, també comporta la pervivència d’un record més viu de moments i de situacions compartides en situacions tan diverses com variades. 

Gràcies, bons amics. Gràcies, Nadal.




Comentaris

  1. Crec que tens una errada.En Nadal ha mort el 15/07/23

    ResponElimina
  2. Gràcies, corrector/a. Probablement n'hi hagi més. Aquesta ja no hi és.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’