D'ex missioner mallorquí (Cil Buele) a missioner mallorquí (Julià Cifre)

Davant la notícia publicada recentment sobre el bon amic i company d’estudis i de tasques pastorals missioneres al Burundi, a l’Àfrica Central, el selvatgí Julià Cifre Vanrell, m’he quedat astorat, però no vull ni puc quedar-m'hi mut.

Llegint alguns dels escrits publicats en premsa i xarxes de la intercomunicació social més frenètica, he considerat més pertinent d'anar a les fonts, directament, i retrobar-me amb qui roman al centre d’aquestes informacions, el mateix Julià.

JULIÀ CIFRE i CIL BUELE, a les portes de la Residència de Sant Pere i Sant Bernat, Palma (12-07-2023)

No solament m’he volgut fer present, el mateix dimecres 12 de juliol de 2023, a la residència de preveres oberta prop de la Seu Catedral de Mallorca, on Julià roman  ingressat des de fa alguns mesos, sinó que li he volgut lliurar en mà un escrit meu, molt personal, reiterant-li la meva amistat i posant-me a la seva disposició en allò que ell consideri que jo hi pugui ser útil.

Tot i que m’insinua que, hores d’ara, considera millor «no parlar-ne gaire», d’aquest assumpte, jo em permet de divulgar allò que li comunic personalment i de compartir-ho amb qui hi pugui tenir interès.

Li vull parlar «d’ex missioner, que som jo, a missioner, que continua sent ell, si més no durant alguna mesada cada any», al país de l’Àfrica Central on tots dos coincidim treballant en la dècada dels anys setanta del segle passat: jo a la missió catòlica de Nyabiraba, ell a la missió catòlica de Gitongo, dins la mateixa diòcesi de Gitega totes dues.

En parlar-li, «d’amic ex missioner a amic missioner, a l’Africa Central», li vull fer avinent que, si mal no record, la darrera vegada que ens veim físicament, tampoc no fa tant de temps. Ens retrobam a la Seu Catedral de Mallorca, participant en la celebració de la missa solemne del Diumenge de Pentecostes, el proppassat 28 de maig. Una solemnitat litúrgica catedralícia que presideix el bon amic canonge Francesc Ramis Darder, amb una d’aquelles homilies dignes, de ser escoltades i assumides en un percentatge molt elevat per qui vulgui escoltar-la amb deteniment).

«Lava quod est sordidum, riga quod est aridum, sana quod est saucium! Recordant temps vells, a la santa església catedral basílica de Mallorca, amb Julià Cifre, Tomeu Barceló, Zully Socorro ... Et alibi aliorum... canonges ...» és el comentari que hi faig, quan vull posar text al vídeo domèstic d’aquella jornada dominical, la darrera del mes de maig, que coincideix també amb jornada electoral autonòmica... 

Una mesada i mitja després, m’arriba una notícia que em deixa corprès: «El Bisbat de Mallorca sanciona un prevere denunciat per abusos sexuals». I aquest prevere és ell, en Julià! No m’ho puc creure, de bones a primeres! 

«El tribunal eclesiástico de Mallorca sanciona a un cura acusado de abusar a una mujer discapacitada». Més endins encara m’arriba i moltíssim més em dol aquesta altra notícia publicada!

He de dir, i crec que el bon amic selvatgi Julià ho ha de comprendre, que em resulta molt mal de pair, a primer cop d’ull, tot això que llegesc sobre la seva persona. Ho tenc molt mal d’assumir, en un segon instant. 

Per mirar d’aclarir-ho i d’explicar-m’ho fins allà on resulti possible, se m’ocorre d’adreçar-li unes retxes que em surten del fons de l’ànima, al bon amic meu, perquè, si li plau i li lleu, em pugui dir «què vol que en digui, jo, de tot plegat, a la resta de companys de Seminari, que, lògicament, també han quedat astorats davant del titular i el contengut d’una notícia tan inesperada com sorprenent».

JULIÀ CIFRE, al Mirador de la Seu Catedral de Mallorca (Palma, 12 de juliol de 2023)

M’imagín que s’imagina el caramull de comentaris que van apareixent dins del nostre grup de whatsapp (aprofit l’avinentesa per indicar-li que, si l’interessa, l’hi puc afegir tot d’una que m’ho demani... encara que posteriorment m’assabent que no té whatsapp...), on una quarantena d’antics seminaristes acostumam a dir-hi la nostra, sobre qualsevol temàtica que hi aparegui.

Lògicament, li dic i manifest, aquests dies tothom fa referència al seu cas. Es troba en el centre d’atenció de les nostres converses.

Li manifest també que, amb el nom de CeCili que port des de fa més de 78 anys (amb la lletra C repetititva), m’agradaria ser Capaç de parlar-li amb el Cor a la mà, més que amb el Cap i els Collons... Com a Company d’estudis que em va dos Cursos davant..., com a Col·lega Compartint jugades mestres al Camp d’esports seminarístic... com a Col·laborador en tasques missioneres a l’Àfrica Central... li vull dir, amb tots els ets i uts, que EM DOL PROFUNDAMENT LA NOTÍCIA PUBLICADA! Em dol per ell, em dol per ella, em dol per l'entorn més immediat de tots dos, i em dol per un estament eclesiàstic que continuo estimant i valorant com a "possible" aportació positiva al món i a la societat d'avui dia.

Precisament per això mateix, m’agradaria ser capaç de posar-me dins la seva pell, i la de la víctima presumpta, i tenir la capacitat de compartir el mal tràngol que segurament estan passant hores d’ara. I no solament avui, sinó també en jornades anteriors, en mesos o anys passats i qui-sap-lo des de quan! 

JULIÀ i CIL, al Mirador de la Seu Palma, 12 de juliol de 2023

Li dic que m’agradaria, amb aquestes paraules meves, ajudar-lo a no sentir-se mai tot sol, sinó ben acompanyat SEMPRE. No solament en moments de joia, d’esplai o de felicitat. També en moments xerecs, dolorosos o mals d’empassar, com m’imagín que li resulten els d’avui dia.

Que vull creure i vull pensar que no tot quant surt publicat s’ajusta a la veritat ni a la realitat dels fets... Que no deu ser aplicable allò que diuen «cuando el río suena agua lleva»... Que algunes afirmacions publicades són totalment falses i no s’ajusten a la veritat...  Que el bon amic meu Julià Cifre no s’ha excedit el més mínim en el que comporta de respecte cap a una altra dona... Que és una d’aquelles persones que, reconeixent les limitacions pròpies, està ben disposada a fer front a qualsevol dificultat que se li presenti d’ara endavant...

Vull creure i pensar que, una vegada més, a la jerarquia eclesiàstica catòlica occidental, li correspon amb urgència reflexionar seriosament sobre la condició celibatària imposada al clergat romà occidental com a obligatòria. Quan som molts els qui consideram que això ha d'esdevenir, com més aviat millor, una de les opcions possibles a adoptar; si més no, per ser conseqüents amb el tractament de la sexualitat humana com un do de Déu.

Si li vull adreçar aquestes retxes meves, al bon amic meu Julià, no és per fer-li cap sermó, ni per fer-li arribar cap casta de consell o de recomanació. No me’n sent capacitat ni digne de fer-ho com caldria. Simplement, ho faig perquè vull que sàpiga que pot comptar, ara i sempre, amb la meva amistat, en tot allò que consideri que hi pugui ser útil. 

Romanc a l'espera de la seva resposta, que em farà molt feliç d'arribar a tenir.