Conec i tract de prop per primera vegada mossèn Jaume Serra i Adrover l’any 1956, quan faig el segon curs de llatinista al Seminari diocesà de Mallorca. Ell, aleshores, va destinat a la meva parròquia, la Santíssima Trinitat, de Palma, com a «capellà en pràctiques» en allò que anomenen «convictori sacerdotal».
La darrera vegada, de què en tenc record, succeeix vint anys després, quan tots dos ens retrobam al Perú, en tasques «missioneres»: ell a la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, de Lima, i jo a un milenar de quilòmetres lluny, la parròquia Verge del Rosari, al barri de Sant Martí, a Piura.
Abans, tenim oportunitat de col·laborar tots dos dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: ell, com a consiliari de l’Agrupament Mossèn Alcover, a la parròquia de Crist Rei, de Manacor, i jo com a consiliari diocesà del Guiatge, i dels agrupaments escoltes Jaume I, Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, etc.
Recollint dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, m’adon que mossèn Jaume Serra i Adrover neix a s’Alqueria Blanca 10 anys abans que jo, el 31 de desembre de 1934.
En tenc record, de veure’l cantar a l’Schola Cantorum del Seminari diocesà de Mallorca. I de la seva ordenació sacerdotal el 22 de desembre de 1957... Amb casulla plegada a l’esquena...
Tot d’una el nomenen vicari de la parròquia de Valldemossa. Tres anys després, vicari a Son Sardina fins que va destinat com a vicari de la parròquia de Jesucrist Rei de Manacor, d’on l’any 1967 és nomenat rector fins l’any 1975, quan passa a les Missions Diocesanes al Perú. Retorna a Mallorca pocs mesos després, i el 1976 és nomenat vicari de Santanyí, esdevenint-ne rector l’any 1980. De 1983 a 1986 és rector d’Alcúdia i de 1986 a 1988 passa a Roma com alumne del Col·legi Espanyol, estudiant Espiritualitat a l’Institut Teresià d’aquella Universitat. Retornat a Mallorca és nomenat rector de Campanet: hi resta fins el 1990 que passa a Ses Salines com rector. El 1992 és nomenat rector de Els Llombards. L’any 2001 rector de la Colònia de Sant Jordi, el 2002 de Calonge i Ses Salines, el 2005 Algaida, afegint-hi la parròquia de Pina el 2006...
És ben sabut que, al llarg de la seva vida, mossèn Jaume Serra i Adrover dóna a la impremta multitud de publicacions, sobretot reproduint-hi diaris personals seus. Tenc record de veure’l escriure en una llibreta, a Lima, les notes i els apunts que confecciona «cada dia», fins al punt que deu haver-ne deixat milers o milions de pàgines... Amb detalls dels més insignificants...
Al gran parc urbà, Parque González Prada, 626, Magdalena del Mar, Lima-17, Perú, que dóna a una avinguda encara molt més gran, la Javier Prado, i molt a prop d’una altra també llarga, l’Av. Brasil, s’aixeca una casa... S’assembla més a un gran xalet de gent rica que no a una cabanya de fang i palla per a gent pobra...
Quan hi arrib per primera vegada el mes de maig de 1975, romanc a la capital uns tres dies, allotjat en aquesta casa pairal, la seu central dels capellans mallorquins que treballen al Perú. Lloc on es retroben de tant en tant, i hi acudeixen per allotjar-s’hi, quan s’acosten a la capital des de l’interior del país.
Es tracta d’una casa molt confortable, amb moltes habitacions individuals. Ben menjats i molt ben tractats per una colla de serventes natives que procuren tenir-ho tot a punt. Aleshores, s’hi troba treballant tot sol el company capellà santamarier Mateu Ramis Canyelles, després de la partida d’en Mariano Moragues Ribas de Pina, a l’espera que hi arribi el curiblanquer Jaume Serra i Adrover, qui aleshores és rector a la parròquia de Crist Rei, a Manacor.
L’església de sant Joan Maria Vianney és petitona. Ocupa els baixos de l’edifici on vivim. Diàriament hi celebram els actes religiosos. Els diumenges, en canvi, atesa la gran afluència de gent que hi acudeix, celebram les misses a l’aire lliure, al mateix parc urbà, davant la façana de ca nostra. No és gens estrany que molts assistents acudeixin amb els seus cotxes, des d’on segueixen atentament la celebració dominical.
És el mes de maig de 1975. A diferència de Mallorca, temps primaveral, a la ciutat costanera peruana de Lima deixen enrere l’estiu i s’endinsen a l’hivern. Cau una boira espessa que, pel carrer, m’entela les ulleres. Li diuen «garúa». El sol no se sap ben bé què és en aquesta època de l’any a Lima. No el veig enlloc.
A la fi, després de mesos d’espera, es fa present al Perú el bon amic Jaume Serra i Adrover. Tal com ens anuncien des de la Delegació diocesana de Missions que dirigeix mossèn Pep Estelrich, s’ha de fer càrrec de la parròquia de sant Joan Maria Vianney, al districte limeny de Magdalena del Mar.
No hi arriba en cap bon moment. Ha de viure de prop les peripècies que passam per devers Piura, on des d’abans de Nadal 75 veim i sentim la necessitat d’un altre company mallorquí per poder continuar treballant-hi. N’esperam la venguda com qui espera el Messies, i el bisbe Teodor n’està ben assabentat.
També n’ha de viure la seva, de peripècia, en trobar-se tot sol a la parròquia de sant Joan Maria Vianney, a l’espera que hi arribi el manacorí Pere Fons qui encara es troba a Mallorca en període de vacances i s’hi ha de quedar, a Lima. El metge li té prohibit de tornar a la serra peruana on ha treballat molts anys. Les altures grans li afecten el funcionament del cor massa negativament, i, conseqúentment, s'ha de quedar a treballar amb Jaume Serra, en territori costaner, al nivell de la mar.
Record que el mes de febrer de 1976 rebem la visita de familiars manacorins, que viatgen al Perú a conèixer de prop on vivim en Joan Riera Fullana i jo mateix, al PJ Sant Martí, de Piura. Juntament amb el pare i la mare del bon amic manacorí Joan Riera, també s’hi fa present la germana del curiblanquer Jaume Serra...
El mes de febrer de 1976 també arriba al Perú el delegat del bisbe de Mallorca, el bon amic felanitxer mossèn Bartomeu Vaquer, qui substitueix el prelat, segons diuen, perquè aquest s’ha posat malalt. Viatj a Lima, per acudir a la reunió de companys capellans mallorquins, on hem de tractar molts assumptes que ens preocupen. Sobretot, en relació amb la nostra continuïtat als distints llocs de treball pastoral...
Coincidint amb això, són mesos de canvis a la parròquia de sant Joan Maria Vianney, a Lima. Malauradament, la durada del bon amic curiblanquer al Perú es molt breu, uns quants mesos. A conseqüència del viatge que ha de fer forçadament a Mallorca Jaume Serra, el responsable de la parròquia de Lima, en Joan Parets n’haurà d’omplir el buid, ni que sigui momentàniament...
El 20 d’agost Jaume Serra m’escriu una nota que m’envia des de s’Alqueria Blanca, amb la qual em vol agrair la companyia i l’ajut que jo li he prestat mentre ell s’ha trobat tot sol al Perú.
Amb la resposta que li tramet, li faig avinent que no hi ha cap motiu per haver-s’hi de molestar, en això. Fer-nos companyia ha de ser normal entre companys i amics capellans. Més encara quan les circumstàncies que vivim en aquestes terres ens afecten tan fortament. Li record que hem tengut oportunitat de conversar plegats, cosa que sempre resulta bona. Que hem viscut junts una temporada, encara que no molt llarga. Que no hi han faltat discussions ni certes divergències de criteri, normals entre humans...
Li dic que crec que la seva anada al Perú no ha estat de bades. Pot servir per fer passes cap al canvi. Que m’alegra ben molt veure que ha tengut el coratge de decidir quedar-se a Mallorca... A la vista que «el Perú te chocó, padrecito»... Sempre és millor preservar la integritat física i psíquica, que no deixar-se enfonsar per unes situacions que ens fan més mal que bé, a nosaltres i a la gent a la qual hem d’atendre amb el nostre servei desinteressat.
Li record que no és l’únic company capellà mallorquí que s’hi passa poc temps al Perú. N’hi ha d’altres que tampoc no arriben a romandre-hi gaires mesos, degut a la manca d’adaptació a una realitat que els resulta massa xocant, dura i forta. Li desitj de tot cor que pugui fer molt bona feina per devers Andratx.
Així, crec, s’acaba la meva relació directa amb el bon amic curiblanquer mossèn Jaume Serra i Adrover, qui ens deixa aquest mes de juny de 2023, a l’edat de 88 anys complits, reunint-se amb tants d'altres que ens han precedit. El seu llegat, tan múltiple i divers, en àmbits tan distints i variats, sens dubte ha de donar fruits que perduraran en el temps i en l’espai.
Li ho desig de tot cor.
La Unitat Pastoral del terme de Santanyí informa de la mort de Mn. Jaume Serra Adrover, natural de S’Alqueria Blanca: el funeral serà dimecres 14 de juny a les 20h a la Parròquia de S’Alqueria Blanca. Presidirà el Sr. Bisbe de Mallorca. Abans a les 19.45h resarem el Sant Rosari. Descansi en les mans del Senyor i agrair tot el que va fer per les nostres parròquies i per la nostra cultura!
Que descansi en pau!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada