Passa al contingut principal

Amb el bon amic puigpunyentí, Pere Barceló i Barceló

Diumenge, 26 de febrer d’enguany, via whatsapp el bon amic puigpunyentí Pere Barceló i Barceló, em comunica que li han publicat un llibre, «Recordant, recordant», i que vol fer-ne arribar exemplars a algunes de les seves amistats més properes.

Per això contacta amb mi, per veure si en tenc cap, d'adreça. Li dic que, d'adreces físiques no en tenc. Sí que dispòs del número de mòbil d'alguns. Tot i amb això, li dic que puc passar a recollir-los. M’hi oferesc, per anar-los a cercar i distribuir-los, fent-me present a la seva casa puigpunyentina, aprofitant el dia festiu de l’1 de març, Diada de les Illes Balears.

En arribar-hi, em trob en primer lloc n’Oriol, l’infant i nét que m’obre la barrera de la finca i em condueix fins a la cambra dels padrins, Pere i Néta. Me’ls hi trob tots dos, ben acomodats a les butaques respectives davant la foganya, en dia de neu i de fred a totes les contrades d’una Mallorca nevada: Tomir, Massanella, l’Ofre, Puig Major, Teix, Galatzó coberts de blanc. 

Puig Galatzó, vist des de can Pere i na Néta, a Puigpunyent

Els hi trob tots dos, en boníssimes condicions físiques i mentals. Com si el pas del temps no hagués aconseguit de reeixir a deteriorar-ne cap de les dues vides.

M’admira moltíssim la lucidesa amb què el bon amic puigpunyentí Pere Barceló parla i s’adreça, espontàniament i improvisada, a qui vulgui escoltar-lo. El proppassat 26 de gener va complir 93 anys, i el 20 de juny de l’any que ve farà 7 dècades que fou ordenat capellà. 

Treballà a les parròquies d’Estellencs, Esporles i Palma (Sant Miquel), participà en la Missió de Bons Aires, amplià estudis a la Universitat Pontifícia de Salamanca, s'hi llicencià en Sociologia, essent-ne professor a l’Escola de Treball Social de Palma... El record també dirigint el col·legi Pius XII de Ciutat...

Un cop secularitzat,  s’afanya a defensar el col·lectiu cada cop més nombrós de clergues diocesans que obtenen la dispensa papal... Actua i es mou com a president de l’entitat anomenada SABAL (Secularitzats Associats de Balears), fins que n’aconsegueix l’objectiu primordial: obtenir-hi de l’Administració pública espanyola pensions dignes per als capellans secularitzats, malgrat que l’Episcopat espanyol no hagi cotitzat com calia a la Seguretat Social, durant el temps en què exerciren el ministeri sacerdotal...

Engrescant-se, en el repartiment dels exemplars del llibre que vol signar així com pot, aprofit per recordar-li que DISSABTE, 22 D'ABRIL  vinent, a la vila mallorquina de Felanitx, l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca celebram la X Diada Cultural, a la qual estaríem ben contents de poder comptar amb la seva presència.

Em deixa corprès quan, amb tot l’entusiasme del món, em respon tot d’una i, sense pensar-s’ho gens ni mica: em diu que sí, que li encantaria fer-s’hi present... sempre que l’anem a cercar en cotxe abans de l’hora d’inici i que el retornem a ca seva, en haver acabat la Diada.

Li assegur que farem tots els possibles perquè pugui estar amb nosaltres durant tota la jornada i, si la seva esposa Néta vol, també...

Me’n duc de casa seva una dotzena d’exemplars del darrer llibre que ha publicat, amb ganes que agradi, serveixi i resulti útil a les seves amistats més properes que tendran l’oportunitat d’atansar-s’hi.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an