Amb el bon amic puigpunyentí, Pere Barceló i Barceló

Diumenge, 26 de febrer d’enguany, via whatsapp el bon amic puigpunyentí Pere Barceló i Barceló, em comunica que li han publicat un llibre, «Recordant, recordant», i que vol fer-ne arribar exemplars a algunes de les seves amistats més properes.

Per això contacta amb mi, per veure si en tenc cap, d'adreça. Li dic que, d'adreces físiques no en tenc. Sí que dispòs del número de mòbil d'alguns. Tot i amb això, li dic que puc passar a recollir-los. M’hi oferesc, per anar-los a cercar i distribuir-los, fent-me present a la seva casa puigpunyentina, aprofitant el dia festiu de l’1 de març, Diada de les Illes Balears.

En arribar-hi, em trob en primer lloc n’Oriol, l’infant i nét que m’obre la barrera de la finca i em condueix fins a la cambra dels padrins, Pere i Néta. Me’ls hi trob tots dos, ben acomodats a les butaques respectives davant la foganya, en dia de neu i de fred a totes les contrades d’una Mallorca nevada: Tomir, Massanella, l’Ofre, Puig Major, Teix, Galatzó coberts de blanc. 

Puig Galatzó, vist des de can Pere i na Néta, a Puigpunyent

Els hi trob tots dos, en boníssimes condicions físiques i mentals. Com si el pas del temps no hagués aconseguit de reeixir a deteriorar-ne cap de les dues vides.

M’admira moltíssim la lucidesa amb què el bon amic puigpunyentí Pere Barceló parla i s’adreça, espontàniament i improvisada, a qui vulgui escoltar-lo. El proppassat 26 de gener va complir 93 anys, i el 20 de juny de l’any que ve farà 7 dècades que fou ordenat capellà. 

Treballà a les parròquies d’Estellencs, Esporles i Palma (Sant Miquel), participà en la Missió de Bons Aires, amplià estudis a la Universitat Pontifícia de Salamanca, s'hi llicencià en Sociologia, essent-ne professor a l’Escola de Treball Social de Palma... El record també dirigint el col·legi Pius XII de Ciutat...

Un cop secularitzat,  s’afanya a defensar el col·lectiu cada cop més nombrós de clergues diocesans que obtenen la dispensa papal... Actua i es mou com a president de l’entitat anomenada SABAL (Secularitzats Associats de Balears), fins que n’aconsegueix l’objectiu primordial: obtenir-hi de l’Administració pública espanyola pensions dignes per als capellans secularitzats, malgrat que l’Episcopat espanyol no hagi cotitzat com calia a la Seguretat Social, durant el temps en què exerciren el ministeri sacerdotal...

Engrescant-se, en el repartiment dels exemplars del llibre que vol signar així com pot, aprofit per recordar-li que DISSABTE, 22 D'ABRIL  vinent, a la vila mallorquina de Felanitx, l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca celebram la X Diada Cultural, a la qual estaríem ben contents de poder comptar amb la seva presència.

Em deixa corprès quan, amb tot l’entusiasme del món, em respon tot d’una i, sense pensar-s’ho gens ni mica: em diu que sí, que li encantaria fer-s’hi present... sempre que l’anem a cercar en cotxe abans de l’hora d’inici i que el retornem a ca seva, en haver acabat la Diada.

Li assegur que farem tots els possibles perquè pugui estar amb nosaltres durant tota la jornada i, si la seva esposa Néta vol, també...

Me’n duc de casa seva una dotzena d’exemplars del darrer llibre que ha publicat, amb ganes que agradi, serveixi i resulti útil a les seves amistats més properes que tendran l’oportunitat d’atansar-s’hi.