Passa al contingut principal

Al bon amic serverí, P. Ramon Ballester i Vives

 Per la bona amiga, cosina de la meva esposa difunta Isabel Rosselló Girart, la gran informadora de la comarca mallorquina de Llevant, Magdalena Ordinas Febrer, m’assabent de la mort del bon amic i company entranyable de lluites pastorals i cíviques el serverí missioner dels Sagrats Corts, antic prior de Lluc, el P. Ramon Ballester i Vives. Que en pau descans!

Tot d’una que ho sé, em pos en contacte amb el P. Josep Amengual i Batle, missioner dels Sagrats Cors, també bon amic meu, qui em confirma la feta i em fa avinent un conjunt de dades que jo desconeixia sobre aquest personatge tan insigne com inadvertit a l’interior de la nostra societat i la nostra diòcesi mallorquina (Queden recollides més avall, a l'enllaç del P. Reynés)...

Tot i la seva edat propera als 90 anys, pot semblar sorprenent, sobretot si hom para esment a altres circumstàncies coincidents amb aquesta: si miram de tenir present la seva gran vàlua, no solament a l’àmbit de l’espiritualitat característica, sinó també al seu compromís ferm en la defensa de Mallorca; de l’única llengua pròpia de la nostra illa, el català; de la religiositat popular que emana alhora que xucla de debò la imatge de la Verge de Lluc; del seu lliurament entusiasta a la defensa de la causa dels més maltractats per la nostra societat capitalista entossudida... 

En aquest blog meu, no em puc estar de repassar alguns dels esments que apareixen sobre la seva persona a la xarxa d’internet. Son moltíssims i molt valuosos.

Hi veig Ramon Ballester juntament amb Gabriel Seguí, analitzant el procés al turisme, de Mn. Bartomeu Bennàssar i Vicens, reflexionant sobre aquest fenomen tan illenc com el turisme i aprofundint en les investigacions sobre els seus aspectes socials, culturals, econòmics i polítics l’any 2003

El veig predicant l’Evangeli de Jesús, impulsant  l’any 2010 «una espiritualitat compromesa que ens mana que baixem, després, la nostra mirada cap els qui també tenen el cor traspassat per la injustícia, la marginació, la fam o la guerra.. I, com Ell, ens hi haurem d´apropar, per embenar les seves ferides, perquè gaudeixin de bons pasturatges i siguin de bon-de-veres tractats amb dignitat , amb justícia i vertadera fraternitat... Farem camí amb ells, esperant un món nou i una Església nova.  

Veig que amb la seva mort, se'n va el primer signatari missioner dels Sagrats Cors d'un Manifest sobre la llengua catalana a la Mallorca de l’any 2012.

Hi apareix pertanyent al grup dels que l’any 2016 compleixen 50 anys de sacerdots, juntament amb el P. Jaume Reynés Matas i mossèn Francisco Muñoz Santiago, a més del P. Ricard Janer, prior en funcions de Lluc. 

El veig absent per malaltia a l’Assemblea de la Delegació a Mallorca dels Missioners dels Sagrats Cors, tenguda  a La Real el 28 i 29 de maig de l'any 2018

També el veig com un fervent amant de Lluc, la llar de la mare, l'any 2019

A l’àmbit de la marginació on el  P. Ramon Ballester es mou i treballa amb molt d’afany, descobresc valoracions com les que difon el bon amic Jaume Santandreu sobre la seva persona i la seva feina:

«Els marginats de Mallorca hem fet molt de camí amb el Pare Ramon Ballester. Aquelles llargues nits, al primer refugi de la Sapiència, obrint la porta i el cor als més desemparats foren per mi una lliçó suprema de delicadesa i tendresa. L’amic Ramon mereix restar en forma de monument a l’Acolliment dels pelegrins, que ell impulsà, només per eternitzar el coratge d’aquell gest de d’escometre el Nunci en català per ser la nostra llengua i en italià perquè era la del representant del Vaticà» (Jaume Santandreu) .

«Un grup de sacerdots – capellans i frares – en especial els qui sentiren la vocació de joves granats, cercaren encletxes per fugir de les estructures a la recerca de les benaventurances Així, per adduir uns exemples, el Pare Fortuny se n'anà a Barcelona per fer de fuster, el pare Ramon Ballester s’ajuntà al grup de capellans obrers de l’hostaleria al costat de Ferran Bonnín, mentre Sebastià Mesquida extremava la seva humilitat evangèlica entrant a formar part dels fematers de Ciutat» (Jaume Santandreu).

Una de les darreres vegades que record d’haver parlat amb el P. Ramon Ballester és l’any 2011, al santuari de Lluc. Concretament diumenge, 25 de setembre, amb motiu del Dia mundial de l’Alzhèimer. Així ho esment al meu blog

«En haver dinat al Port de Pollença, pujam (la meva dona Isabel Rosselló Girart i jo mateix) fins al Santuari de Lluc. Davant La Moreneta, demanam que totes les persones malaltes d'alzhèimer, a Mallorca i arreu del Planeta, arribin a trobar, més prest que tard, el remei més eficient que els permeti de fer front a la malaltia amb garanties d'èxit.

Tenim l'alegria de topar-nos amb el Pare Ramon Ballester, mentre presenciam a les instal·lacions de l'Acolliment les darreres actuacions de la Banda de Música de la confraria que porta “el pas d'en Verga, la Verge de l'Esperança...”

La seva mort, anunciada a facebook pel bon amic P. Jaume Reynés Matas, ens duu a recordar la vida del P. Ramon Ballester Vives entre nosaltres, alhora que ens empeny a parar esment en la que suara mateix gaudeix per a sempre.

Avui, dimecres 11 d'octubre, Tanatori Son Valentí 16'30 a 19'30 h.

També avui, Missa exequial al monestir de La Real, a les 20'00 h.

 

Comentaris

  1. Molt bon amic de la familia Cerda Sabater de Pollença ,el nostre mes sentit condol ,descansi en pau

    ResponElimina
  2. Agraint el condol de la família pollencina Cerdà Sabater. Que el P. Ramón Ballester descansi en pau!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...