Passa al contingut principal

Al bon amic i condeixeble senceller, PERE RAMIS MUT

 M’arriba la notícia de la imminència de la seva mort, poques hores abans que ell en rebi la visita. 

Fa molt pocs dies que m’han corprès les paraules dels seus familiars més propers, quan m’indiquen que el bon amic i condeixeble senceller Pere Ramis Mut ha caigut en una d’aquelles situacions demencials que ens capgiren totalment l’existència.

Com gairebé sempre, ens demanam el per què de tot plegat, sense que n’arribem a trobar mai cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Com no sigui la del creient que manté depositada la seva confiança plena en el Déu i Senyor de l’Univers, pare i mare de tota criatura nada...

El fet és que vull anar a veure’l... la setmana passada... i ja no hi som arribat a temps!

En Pere Ramis Mut «devers les 16 ens ha deixat», diu el missatge que m’arriba pel whatsapp, divendres 12 de maig... Amb exèquies, per la família més apropada... I funeral per dilluns 15 de maig a les 20 hores a l’església parroquial de Sencelles...

Ens uneixen amb en Pere uns vincles d’amistat molt intensa, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat.

En Pere Ramis Mut neix una mica abans que jo, el 6 d’octubre de 1942 a Sencelles.  És ordenat prevere dia 16.06.1968 començant a exercir el ministeri com vicari en la parròquia de Campos i encarregat de El Palmer. Dia 12.08.1976 és nomenat vicari de la parròquia ciutadana del Beat Ramon Llull. I poc temps després deixa d’exercir-ne la tasca, passant a fer de mestre a la Llar de la Joventut del Consell insular de Mallorca i posteriorment al Departament de Política lingüística d’aquesta institució.

Ordenats sacerdots el mateix dia del mateix any, al mateix lloc, dia 16 de juny de 1968, tots dos pertanyem a la generació eclesiàstica mallorquina del Maig del 68, juntament amb uns altres tretze companys!

Cadascun de nosaltres segueix el seu camí, durant dècades. Tot i que ens retrobam al Consell de Mallorca l’any 1999, quan treballam plegats a la Conselleria de Cultura i Joventut, encarregant-se ell de la implantació de la normalització lingüística en català a tots els departaments de la institució insular.

Vivint a prop, en barriades palmesanes properes, tenim oportunitats de retrobar-nos de tant en tant, quan travessam els carrers, ell amb na Margarita, i jo amb na Isabel...

M’arriba endins la pèrdua d’un bon amic, com aquest condeixeble senceller, de nom Pere. Em reconforta la certesa que continua interessant-se per tots nosaltres, al seu estil i la seva manera de dir i de fer, tan característics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es