Passa al contingut principal

Al bon amic i condeixeble senceller, PERE RAMIS MUT

 M’arriba la notícia de la imminència de la seva mort, poques hores abans que ell en rebi la visita. 

Fa molt pocs dies que m’han corprès les paraules dels seus familiars més propers, quan m’indiquen que el bon amic i condeixeble senceller Pere Ramis Mut ha caigut en una d’aquelles situacions demencials que ens capgiren totalment l’existència.

Com gairebé sempre, ens demanam el per què de tot plegat, sense que n’arribem a trobar mai cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Com no sigui la del creient que manté depositada la seva confiança plena en el Déu i Senyor de l’Univers, pare i mare de tota criatura nada...

El fet és que vull anar a veure’l... la setmana passada... i ja no hi som arribat a temps!

En Pere Ramis Mut «devers les 16 ens ha deixat», diu el missatge que m’arriba pel whatsapp, divendres 12 de maig... Amb exèquies, per la família més apropada... I funeral per dilluns 15 de maig a les 20 hores a l’església parroquial de Sencelles...

Ens uneixen amb en Pere uns vincles d’amistat molt intensa, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat.

En Pere Ramis Mut neix una mica abans que jo, el 6 d’octubre de 1942 a Sencelles.  És ordenat prevere dia 16.06.1968 començant a exercir el ministeri com vicari en la parròquia de Campos i encarregat de El Palmer. Dia 12.08.1976 és nomenat vicari de la parròquia ciutadana del Beat Ramon Llull. I poc temps després deixa d’exercir-ne la tasca, passant a fer de mestre a la Llar de la Joventut del Consell insular de Mallorca i posteriorment al Departament de Política lingüística d’aquesta institució.

Ordenats sacerdots el mateix dia del mateix any, al mateix lloc, dia 16 de juny de 1968, tots dos pertanyem a la generació eclesiàstica mallorquina del Maig del 68, juntament amb uns altres tretze companys!

Cadascun de nosaltres segueix el seu camí, durant dècades. Tot i que ens retrobam al Consell de Mallorca l’any 1999, quan treballam plegats a la Conselleria de Cultura i Joventut, encarregant-se ell de la implantació de la normalització lingüística en català a tots els departaments de la institució insular.

Vivint a prop, en barriades palmesanes properes, tenim oportunitats de retrobar-nos de tant en tant, quan travessam els carrers, ell amb na Margarita, i jo amb na Isabel...

M’arriba endins la pèrdua d’un bon amic, com aquest condeixeble senceller, de nom Pere. Em reconforta la certesa que continua interessant-se per tots nosaltres, al seu estil i la seva manera de dir i de fer, tan característics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Sis dècades després, amb un component de "Los 4 de Asís"

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser