Passa al contingut principal

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (2): algunes observacions prèvies

  • - Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.).

  • Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català.

  • - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del català com a llengua mare, també coneix i estudia a fons el castellà. Ja de ben petit estudia, aprèn i practica el francès. Al Seminari estudia a fons el llatí, el grec clàssic i l'hebreu bíblic. A Roma aprèn i domina l'italià, estudia l'àrab i l'ungarític. Acudeix a Alemanya on es familiaritza en l'alemany, i no té problemes a l'hora de comunicar-se en anglès.

  • - Cada capítol del llibre, originalment escrit i redactat en català de Mallorca, s'inicia amb una intervenció breu, seva o meva, introductòria del que s'hi diu, pensa o sent en Llorenç sobre el gruix de la temàtica a tractar. Les retxes en negreta, en aquest cas, no fan més que remarcar-ne fons i contengut.

    El capítol sempre acaba amb una segona part que recull una sèrie de preguntes que li formul jo -també en negreta- , a partir d'allò que ell ha anat dient i que m'afany a aconseguir que hi quedi més ben esbrinat amb les seves respostes, una mica més extenses i aclaridores.

  • - La indicació inicial de cada capítol i subsecció corresponent no solament conté la denominació que hi pertoca, sinó que també s'hi adjunta la datació en anys i el nombre d'aportacions que s'hi donen tot seguit. De manera que, abans d'entrar a llegir-lo, ja poden fer-se una idea de l'extensió que suposadament tendran les respostes.

    Comentaris

    Entrades populars d'aquest blog

    Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

    Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

    Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

    Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

    Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

    Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an