Salta al contingut principal

Per Pasqua Granada 2019


Pere Barceló Barceló, capellà mallorquí casat, amb dona, fills i néts, des de Puigpunyent estant, a l'edat de 90 anys vol escampar a tots vuits vents del món una de les seves peticions.

De bona gana complesc amb aquest desig seu i reproduesc això que m'envia amb motiu de la celebració de Pasqua Granada 2019.

Compartesc que la Mare de Déu, presidint els apòstols en pregària a l’Esperit Sant aquest dies,  intercedesqui per l’Església que va néixer amb ella  el dia de Pentecostes.

«En aquest gran Dia de Pentecostes demanaria una pregària pel Col·lectiu mallorquí, sense oblidar l’universal (¿som cent mil?) del clergat casat, castigat pel Vaticà per haver comés el gran pecat de rebre un altre Sagrament: el del Matrimoni, amb tots els permisos pertinents i l’amor a flor de pell.

El meu greu i imperdonable pecat va ser servir entusiàsticament a Jesús, durant els millors anys de ma vida i sense perdre ni mica de fe i de religiositat ens oferírem la meva dona i jo a viure segons l’Evangeli de Jesús, unint vida, treball, economia, i bondat fins al fi de la vida. Som pares de dos fills ja majors i de tres nets infants.

Tota ma vida he lluitat fortament per seguir sent testimoni de Jesús que m’embolicà en l’evangelització i sacralització; i als meus prop del 90 anys cada dia de vell xaruc li fas entrega, igual que en els meus 24, del que som i puc ser.

Tanmateix em ressona amb pena dins el cor la portada cerril de l’estimat Papa Francesc, quan diu que no té coratge...

Vos deman que pregueu per Ell i per nosaltres en la Pentecostes d’enguany.

Pere Barceló Barceló de Puigpunyent, capella casat des de fa 48 anys.»

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...