Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (1): algunes dades biogràfiques

Llorenç Tous signant un llibre seu

Gairebé dos mesos després d'haver-me arribat a les mans les galerades d'aquest llibre meu, per motius de campanyes electorals perllongades dins les quals acostum a romandre capficat, no em puc posar a revisar-les i fer-hi observacions, fins l'endemà mateix de la jornada pluri-electoral del 26 de maig de 2019.

Aleshores m'adon que, editat per Lleonard Muntaner, i portant el núm. 27 de la Col·lecció En Diàleg, el llibre s'inicia amb un pròleg signat pel mateix Llorenç Tous.

Llorenç Tous Massanet, neix a Capdepera el 23 de desembre de 1933, fill de Bartomeu Tous «Col·lecte» i d'Elionor Massanet «Saletes», casats per l'església el dia de santa Apol·lònia, el 9 de febrer de 1929. 

Fa la Primera Comunió el 3 d'abril de 1941. Ingressa al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1944. S'ordena de diaca al monestir de les Carmelites de la Rambla de Palma poc abans d'anar-se'n cap a Roma. 

El 18 d'octubre de 1956 se n'hi va a estudiar i es matricula a la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Gregoriana amb el núm. 11.233. És ordenat sacerdot a Roma el 19 de març de 1957. Diu la Primera Missa a Capdepera l'estiu de 1957. Llicenciat en Teologia pel juny de 1958, es matricula a l'Institut Bíblic amb el núm. 2.424 el 31 d'octubre següent. Hi torna quatre vegades, a fer-hi els cursos de doctorat l'any 1968, i s'hi doctora. L'estiu de 1960 el bisbe Jesús Enciso l'envia a la Casa de Santiago, a Jerusalem, per ampliar els estudis a l'Escola Bíblica dels Pares Dominics. 

El 23 de desembre de 1961 guanya les oposicions de canonge de la Seu Catedral de Mallorca, el mateix dia que compleix vint-i-set anys d'edat. Desset anys després, l'any 1979, a petició insistent seva, és nomenat vicari de la parròquia de Sant Magí pel bisbe Teodor Úbeda. Resideix amb sa mare i treballa al barri del Jonquet durant catorze anys seguits. 

El Divendres Sant de l'any 1980 es presenta per primera vegada a la presó de Palma, on treballa en pastoral penitenciària més de trenta anys seguits. Rep el nomenament episcopal com a responsable de la Pastoral Penitenciària el 14 de juliol de 1987. 

Quatre mesos després, el 21 de novembre de 1987, esdevé un dels signants de l'acta fundacional del GREC, el Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menors, que mira d'atendre adequadament sectors de població juvenil en situació de risc, dificultat i conflicte social. 

El 8 de setembre de 1994, dia de la Marededéu dels Missatges, inaugura el primer Siloé al barri del Jonquet i posteriorment compren un solar i una casa a Santa Eugènia, per destinar-ho a l'acolliment de persones malaltes en perill de morir, al Pinar del Senyor. El 14 de juny de 1996, de mans de la reina Sofia rep la Creu de Plata de l'Orde Civil de la Solidaritat Social. 

L'any 1997 s'atansa a la iniciativa social fundada per Paco Sans i que porta el nom de Zaqueu, encaminada a atendre drogoaddictes i marginats profunds que corren pels carrers de Ciutat sense un aixopluc. El 28 de febrer de 2001 el president Francesc Antich li atorga el Premi Ramon Llull. 

A l'edat de 75 anys, el 14 d'octubre de 2004, es jubila de professor del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM), hores d'ara anomenat Institut Superior de Ciències Religioses (ISUCIR), on ha impartit classes durant dècades. 

A la mort de sa mare l'any 2007, pren la decisió d'anar-se'n a viure a terres de Castella, un poblet de Valladolid que s'anomena Ceinos de Campos, on continua residint hores d'ara... 

De tant en tant torna a Mallorca a canviar d'aires o fer alguna conferència o dirigir algun curs de Sagrada Escriptura, com és el cas d'aquell estiu de 2017, quan, a la residència sacerdotal de sant Pere i sant Bernat, duim a terme l'enregistrament d'unes notes que em serveixen de base per a l'elaboració d'aquest llibre... acabat d'enfornar aquesta mateixa setmana a l'editorial Lleonard Muntaner...

Em queda dins la memòria allò que m'hi esmenta de bon començament: essent un infant, abans d'entrar al Seminari, Llorenç Tous passa molt de gust de llegir i d'estudiar llatí, d'anar a classes de francès o de música, d'assistir a la parròquia i fer-hi d'escolanet cantador, d'aprendre solfa... Fins al punt que arriba a obtenir a la seva vila natal de Capdepera el premi de millor alumne a final de curs...

Com es podrà destriar amb la lectura d'aquest llibre, ha continuat la mateixa trajectòria al llarg de la seva vida octogenària, en indrets diversos...