Salta al contingut principal

Canonges nous a la Seu Catedral de Mallorca


Quan encara no es coneixia google, ja hi havia qualque «xolito peruà» que, molt sàviament, em deia: «Disculpe usted mi falta de ignorancia, padrecito!» 

Sempre em va deixar astorat tanta saviesa acumulada en les classes populars!

Dècades després, gràcies a google gairebé tot s'arriba a saber. Fins i tot pel que fa a un estament tan fosc i tancat en si mateix, com és ara l'eclesiàstic-jeràrquic al nivell més alt, el Capítol Catedral, per exemple .


A la vista d'una notícia recent, feta pública als mitjans de comunicació locals, relacionada amb el nomenament de dos «canonges nous» per a la Seu Catedral de Mallorca, un deianenc i un palmesà, per a més senyes, segons decisió adoptada pel bisbe Sebastià Taltavull, m'han entrat ganes de saber quants canonges degué nomenar el bisbe Teodor Úbeda durant el seu mandat perllongat, i quants posteriorment han estat nomenats per cadascun dels bisbes que l'han succeït els darrers anys. 

Simple curiositat, ben sana crec jo. Sobretot, si hom para esment a aquest costum provinent de l'Edat Mitjana i que encara perdura el segle XXI dins l'església catòlica mallorquina. 

Vés a saber tu fins quan!

Idò bé. He arribat a esbrinar que el bisbe valencià Teodor Úbeda (1973-2003) en va nomenar 22, de canonges, durant el seu mandat episcopal a Mallorca, que es perllongà durant trenta-un anys ininterrompudament. 

No n'arriba a 1 per any, de canonge nomenat, ni molt manco!

El bisbe valencià Jesús Murgui (2003-2012), durant els seus 9 anys com a bisbe de Mallorca, no en va nomenar cap, de canonge. Sí que va fer reviscolar les distincions de la Santa Seu, també «medievals», a què don Teodor era al·lèrgic, com són ara 4 prelats d'honor i 1 capellà de Sa Santedat.

El bisbe valencià Xavier Salinas (2012-2016), durant els seus tres anys llargs d'episcopat illenc, elevà a la categoria de canonges els tres beneficiats que quedaven, quan la catedral de Mallorca era una de les poques diòcesis espanyoles que encara mantenia aquesta diferència entre el personal catedralici. 

Li'n surt a 1 canonge per any.

El bisbe menorquí Sebastià Taltavull (2017-2019), durant els seus 2 anys llargs d'episcopat a Mallorca, ja en duu 6, de canonges nomenats. 

Li'n surten a 3, de canonges, per any! 

Pens que, de seguir amb aquest mateix ritme, el bisbe Teodor n'hauria d'haver nomenat 93!

Amb tots els meus respectes cap a tots i cadascun dels molt il·lustres senyors canonges, em resulta molt difícil entendre que la diòcesi de Mallorca, en aquest aspecte, s'afanyi a caminar mirant cap endavant, cap al futur d'una església apta i ben preparada per al segle XXII. 

Em fa la impressió que s'estima més girar la ullada cap enrere, cap a unes institucions, com són ara els capítols catedrals, que sorgeixen a l'època medieval, al llarg del segle XI... molt abans que sigui construïda la catedral de Mallorca...





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...