Salta al contingut principal

Llorenç Tous presenta el lllibre "Elogio del girasol"


En assistir a l'acte de presentació d'aquest llibre de mossèn Llorenç Tous i Massanet, al cor de l'Església Catedral Basílica de Mallorca, el 22 de maig de 2018 vaig tornar a tenir l'oportunitat de saludar-lo i abraçar-lo, tot recordant la darrera Setmana Santa d'enguany que vàrem compartir i celebrar plegats al poblet castellà de Villalar de Campos.

M'alegrà veure la gentada que hi va acudir. Senyal inequívoc del pes considerable que manté el canonge gabellí entre tantíssims de seguidors, tant eclesiàstics com laics, tant homes com dones, tant joves com vells.

La presència i la intervenció de monsenyor Sebastià Taltavull, bisbe de Mallorca; la del degà del Capítol catedralici, mossèn Teodor Suau; o la de l'editor del llibre, Lleonard Muntaner, afegida a la de tants d'altres canonges, capellans, gent d'església i d'altra gent encuriosida, no va fer altra cosa que elevar el nivell d'una trobada com aquella a la categoria d'emblemàtica i històrica.

Pel que comporta de presència directa, del nostre antic professor de Sagrada Escriptura al Seminari diocesà de Mallorca, a la mateixa seu catedral de la qual és canonge emèrit i a la qual només sol acudir en ocasions comptadíssimes.

També pel que representa la temàtica tractada, hores d'ara il·luminadora de la vivència profunda que experimenta l'autor davant del fet inenarrable de la Resurrecció, de Jesús i de tots nosaltres, com a estel solar en torn del qual gira la vida del creient, semblant al que fa la planta a què fa referència el títol del llibre.

Per això, no em vaig poder estar, a més d'anar-hi, de fer-n'hi recull audiovisual, com aquest que ha elaborat tan dignament i acurada, el bon amic Agustí Baró.


Serveixi tot plegat, per atansar la gent que en tengui ganes a una trobada tan sucosa com aquesta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...