Passa al contingut principal

Ràfegues, desitjos i anhels -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- (Antoni Mas Colom)

Passen les hores i els dies...
Mor la flor que avui floreix...
Sapaguen les alegries
de conquestes sense pes!

Oh! Si et pogués donar
un batec d'aquesta vida!
Quantes coses jo faria
que no estan al meu abast!
Faria més que podria
per implantar l'alegria
i portar-la a tot costat,
per eixugar l'amarg plorar
que t'angoixa cada dia.

Mentre la vida dura
sols està a la meva mà
comprendre la petitesa
i el valor de cada instant
i no cercar més enllà
dels límits de ma estatura,
que mai li afegiré un pam.

Si me pogués despullar
de tot lligam que esclavitza
i de matèria i roba,
nu i netejat de pintura,
tot jo seria per a tu
i tu, la meva mesura.

Rema que rema barqueta!
Vola que vola, ocellet!
Així ens passen les hores
prop del foc, fugint del fred.
I com la filosa fila,
fil per fil el vestit meu,
troba la barca la riba,
troba el seu niu tot ocell.

Quan la vida no té fites
cada hora gela de fred.
Sols quimeres i alegries
de mil anys fan un batec.

Me falten mans de pobre
per saber demanar.
Paraules de dolcesa
que m'omplin aquesta mà
d'amor i sang calenta
per donar sense esperar.

Mon fill de les entranyes!
No et cansis de donar.
Qui dóna rep la vida.
Qui no, res mai tendrà.
Sols foscors i tenebres
que no arriben al demà.

Lluitar i viure esperant
és sempre tasca feixuga
per aquell que no és infant
ni cerca en la nit la lluna.

No podrà mai anar endavant
qui no sap mai tornar enrere
per emprendre de bell nou
les petjades que no eren.

A qui té una llaga oberta
no li posis tu mai sal.
Cura-la amb paraules dolces
i amb culleradetes de mel.

Comentaris

  1. Pas un guster de llegir un recull de poemes d'un bon company d'estudis, solleric, qui se n'anà definitivament el mes d'agost de 2011 i ens en deixà com a penyora un bon grapat... https://www.facebook.com/cecilibr/posts/123882797778693?notif_t=like

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an