Ràfegues, desitjos i anhels -o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o- (Antoni Mas Colom)

Passen les hores i els dies...
Mor la flor que avui floreix...
Sapaguen les alegries
de conquestes sense pes!

Oh! Si et pogués donar
un batec d'aquesta vida!
Quantes coses jo faria
que no estan al meu abast!
Faria més que podria
per implantar l'alegria
i portar-la a tot costat,
per eixugar l'amarg plorar
que t'angoixa cada dia.

Mentre la vida dura
sols està a la meva mà
comprendre la petitesa
i el valor de cada instant
i no cercar més enllà
dels límits de ma estatura,
que mai li afegiré un pam.

Si me pogués despullar
de tot lligam que esclavitza
i de matèria i roba,
nu i netejat de pintura,
tot jo seria per a tu
i tu, la meva mesura.

Rema que rema barqueta!
Vola que vola, ocellet!
Així ens passen les hores
prop del foc, fugint del fred.
I com la filosa fila,
fil per fil el vestit meu,
troba la barca la riba,
troba el seu niu tot ocell.

Quan la vida no té fites
cada hora gela de fred.
Sols quimeres i alegries
de mil anys fan un batec.

Me falten mans de pobre
per saber demanar.
Paraules de dolcesa
que m'omplin aquesta mà
d'amor i sang calenta
per donar sense esperar.

Mon fill de les entranyes!
No et cansis de donar.
Qui dóna rep la vida.
Qui no, res mai tendrà.
Sols foscors i tenebres
que no arriben al demà.

Lluitar i viure esperant
és sempre tasca feixuga
per aquell que no és infant
ni cerca en la nit la lluna.

No podrà mai anar endavant
qui no sap mai tornar enrere
per emprendre de bell nou
les petjades que no eren.

A qui té una llaga oberta
no li posis tu mai sal.
Cura-la amb paraules dolces
i amb culleradetes de mel.